Entrevista a Javi Álvarez, voluntari a l'Hospital Vall d'Hebron

20/04/2020

FAS: Donada la situació actual provocada per la Covid-19 el programa sociosanitari de la FAS està donant suport a l'hospital Vall d'Hebron. De què es tracta aquest voluntariat? Quines tasques feu?

Javi: El que fem és intentar disminuir les tasques que haurien d'assumir zeladors i administratius en el pavelló que s'ha habilitat. Alleujar la feina dels zeladors, ja que són bastants pocs. Si nosaltres no fèiem aquestes feines, les havien de fer altres persones de l'equip sanitari. Al final es tracta de col·laborar perquè el tractament als pacients dins el pavelló sigui més eficaç. En aquest sentit, principalment fem la gestió de materials. Si necessiten material des de la zona "bruta" (que és la zona contaminada per Covid) doncs hi havia una zona de transició on els passem material, menjar pels pacients, els hi preparem el menjador pels professionals perquè fan els àpats al pavelló.

F: Quina dedicació hi tens?

J: En general, tots els voluntaris tenim una mitjana de dos dies a la setmana. I el temps que estem allà intentem que sigui el mínim, aproximadament unes dues hores.

F: Tu ja havies col·laborat amb l'hospital vall d'Hebron anteriorment?

J: Si, jo amb la Vall d'Hebron vaig començar l'any passat com a voluntari de la FAS en el programa sociosanitari. I aquest any he passat a ser coordinador de sociosanitari i a més porto des de 2014 com a auxiliar d'infermeria dins de l'hospital. Tinc una relació estreta amb l'hospital, que diguem.

F: Quin ha estat el principal canvi que has vist des de la crisi?

J: L'hospital ha estat invàlid d'un dia per l'altre per moltíssims casos amb Covid. Llavors, la principal maniobra que es va assumir des de Vall d'Hebron, va ser prohibir-nos l'entrada de voluntaris dins de l'hospital, fins que van mirar-ho tot amb una certa perspectiva per dir-nos "d'acord, podeu col·laborar amb nosaltres" o "us necessitem i podeu col·laborar amb nosaltres d'aquesta manera". Va ser una forma preventiva de contagi. Jo crec que està bé, parar un moment agafar perspectiva i dir "d'acord, podeu col·laborar aquí" i fer-ho de la forma més segura. El gran canvi que s'ha produït dins la Vall d'Hebron ha estat aquest: de poder anar per tot l'hospital a tenir un gran nombre de restriccions.

F: En l'àmbit personal, com ho esteu vivint el voluntariat que en formeu part?

J: En general és una experiència molt positiva, ja que se sap la magnitud del que està passant, se sap que moltes persones per desgràcia han caigut per aquesta patologia. I llavors és com posar el teu granet d'arena allà. Saps que el país està parat que molta gent està tancada a casa sense poder sortir i tu tens la sort de poder anar a l'hospital i col·laborar amb el que està passant. Crec que aquesta experiència és la part més positiva. Al final és una experiència personal, però també pot ser una experiència, no estrictament laboral, però dins el currículum allà està. Has tingut la sort de poder col·laborar amb un hospital en aquests moments.

F: En aquest sentit, com va ser el primer dia?

J: El primer dia va ser bastant impactant. Vam arribar al pavell, i ens van ensenyar com estava organitzat. S'ha de dir que Vall d'Hebron ho tenia molt ben organitzat. Ho tenia tot molt limitat i senyalitzat de quines eren les zones "brutes" i "netes". A més, unes zones de transició perquè els professionals es poguessin netejar i tirar material. Aquesta organització ens va donar molta confiança com a voluntaris, ja que al principi alguns van dubtar de si participar per temes de familiars de col·lectiu de risc, por a contagi... Però al veure aquesta situació ens va donar molta confiança.

F: Es parla molt de la falta de material de prevenció als hospitals. Com està aquesta situació a l'hospital Vall d'Hebron?

J: En el moment que nosaltres vam arribar estava bastant ben gestionat. A nosaltres ens han proporcionat el material necessari i em donava la sensació que als professionals també. Cal  dir que nosaltres vam començar el voluntariat l'1 d'abril, ja havia passat una mica aquell moment de bogeria del principi.

F: Ja us coneixíeu entre els voluntaris? N'han entrat de nous?

J: Només ens coneixíem cinc voluntaris, la resta són nous. Al pavelló hi hagut uns 19. Al matí només  un i al migdia i al vespre dos a cada torn. Un total de 5 voluntaris diferents per dia. La veritat és que ha sigut una mica enrenou organitzar-nos, però crec que al final ho hem aconseguit i ha sortit bé la feina.

F: Quin creus que és el valor que afegiu amb la vostra aportació?

J: Crec que el valor afegit és l'agraïment del personal sanitari. Al final la feina que estem fent nosaltres eren tasques que havia de fer, anteriorment, el personal sanitari. En el pavelló els recursos esón diferents. Una persona, que està atenent un pacient ha seguit un procés per vestir-se i estar dins de la zona "bruta". Així doncs, la persona que entra ha d'estar cert temps dins per no malgastar equips de protecció. La nostra feina ha estat preparar tot el necessari perquè ells sense sortir des de la zona "bruta" poguessin fer servir el material que nosaltres havíem preparat.

F: Creus que la crisi aquesta marca un abans i un després? Com creus que canviarà l'àmbit sanitari concretament l'hospital Vall d'Hebron després de la crisi del Coronavirus?

J: Jo crec i espero que es valorin molt més els professionals que estan passant els dies dins de l'hospital. Al final, tot i ser la seva feina, s'estan jugant la vida. A més, crec que caldrà valorar la sanitat publica que tenim. I la gran sort que hem tingut, de què amb rapidesa la gent s'ha adaptat a altres llocs públics, com els pavellons de campanya.

F: D'aquí a uns anys, segur que recordaràs aquestes setmanes, quina anècdota explicaràs als teus néts d'aquesta crisi?

J: Suposo que els hi explicaria la situació d'arribar a un lloc desconegut. Per mi va ser un xoc de realitat perquè tot i escoltar-se moltes coses al dia a dia, no estàvem vivint aquella realitat. I en aquest sentit em va marcar bastant, totes les indicacions, senyalitzacions amb vermell de "Zona Covid-19". Jo crec que de cop li vam donar la importància que mereixia la situació.

Aquesta notícia s'emmarca dins dels següents ODS

• Salut i benestar