El compromís social universitari, amb la Justícia Global
Comunitat universitària i societat civil es troben per proposar línies d'acció davant reptes globals urgents com la crisi ecològica i els conflictes armats.
22/07/2022
El passat 7 de juliol, a la Casa de la Convalescència de la UAB es van reunir diferents membres de la comunitat universitària catalana i internacional, així com representants de la societat civil i de l’administració pública per compartir la jornada “Universitats Compromeses: El compromís social universitari, a prova davant l’emergència ecològica i els conflictes armats al món,” organitzada per la Fundació Autònoma Solidària (FAS) amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona.
L’objectiu era reflexionar col·lectivament sobre les temàtiques proposades per tal de co-crear un document propositiu i d’incidència amb els reptes i compromisos més urgents de les universitats com agents de canvi en la lluita per la Justícia Global. A més dels espais de treball col·lectiu i generació de propostes, el seminari va comptar amb ponències d’expertes vinculades a l’esfera universitària. L’obertura de la jornada va anar a càrrec de Jordi Prat, director de la FAS, i Juanjo Arranz, de la Direcció de Justícia Global i Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Barcelona, des d’on es dona suport al programa Pluriversitat en el qual s’enmarca aquesta activitat.
Felipe Daza, especialista en seguretat humana, acció noviolenta i transformació de conflictes, membre de Novact i professor de la Universitat Sciences Po París va dur a terme la primera ponència, sobre el paper de la universitat davant les noves amenaces a la pau global. Daza va parlar sobre els grans reptes de l’actualitat en seguretat internacional, construcció de pau i acció no violenta, posant com a exemple de cas Ucraïna i les organitzacions de resistència ciutadana no-violenta al país, subjecte sobre el qual es basa el seu darrer informe. Aquesta anàlisi va permetre apuntar uns primers objectius sobre el rol de la universitat en la lluita per la Justícia Global: la promoció d’un sistema de valors eco-feministes; l’educació per a la la justícia global; la internacionalització de les universitats; el foment de nous marc teòrics per la construcció de pau i la justícia social; el disseny d’instruments d’intervenció en les diferents fases dels conflictes i, per últim, la promoció d’aliances entre societat civil i actors compromesos per la pau.
L’emergència ecològica i els conflictes armats suposen dos eixos essencials i d’urgència en el context global actual. Per això, la següent sessió de la jornada es va plantejar de forma pràctica. Els participants es van dividir en dos grups de treball per tal d’extreure propostes, d’una banda, sobre la necessitat d’implementar agendes i polítiques radicals per fer front al col·lapse ambiental i, de l’altra, sobre com la universitat pot actuar enfront les conseqüències humanes dels conflictes armats i per a la construcció de pau. Aquestes sessions van començar amb presentacions d’experiències de dues universitats internacionals: Mohammed Jasim, director de biblioteques de la Universitat de Mosul (Iraq) i doctorand a la UAB va explicar les accions de resiliència i participació comunitària que tenen lloc a la Universitat de Mosul. La sessió paral·lela va començar amb l’exposició de Natalia Duque i Hildamar Rodriguez docents de la Universidad de Antioquia (Colòmbia) i investigadores del Grupo Diverser, impulsor de la Licenciatura en Pedagogía de la Madre Tierra, una iniciativa de reivindicació política, cultural i acadèmica dels pobles originaris de Colòmbia. Tot seguit, a través d’una dinàmica participativa de reflexió i generació de propostes col·lectiva, les assistents van plantejar, des de les seves realitats diverses, una sèrie d’objectius a desplegar des de les universitats en resposta als reptes abordats a la jornada.
El seminari va concloure amb la presentació de Victòria Reyes-Garcia, antropòloga i investigadora ICREA, a l'ICTA - Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva intervenció va ser un bon recull de moltes temàtiques que s’havien abordat al llarg de la jornada però, a més, va aportar i proposar noves reflexions i idees concretes sobre com haurien d’actuar les universitats en el marc de la Justícia Global. Segons Reyes-Garcia, el coneixement és clau a l’hora d’abordar els reptes socials, però per fer-ho aquest ha d’estar integrat a la societat. La universitat ha de ser part de la lluita social mitjançant la generació del coneixement però també mitjançant la seva aplicació i transmissió. Per potenciar aquest paper, ha d’estar atenta a les necessitats de la societat i, a més de promotora del canvi, ser també objecte de canvi.
Xavier Quinquillà, director General d'Impacte Territorial i Social del Coneixement de la Generalitat de Catalunya i Màrius Martínez, vicerector de Relacions Internacionals de la UAB, com a representants de les institucions públiques i titulars de responsabilitats, van ser els encarregats de tancar l’acte.
Des de la FAS s’està treballant en un document d’incidència política que recollirà les propostes clau de cada un dels grups de treball. La publicació i difusió d’aquest document de conclusions de la jornada té la voluntat de marcar un punt de partida a l’inici del curs 2022/2023 per a seguir promovent espais de treball en xarxa i incidència orientats a enfortir el compromís de les universitats amb la Justícia Global.