Sala de premsa Premsa i mitjans

"Vull que els meus estudiants sàpiguen que poden comptar amb mi” 

Entrevista mentores
El Mentor és un programa que vol facilitar l’estada dels estudiants internacionals a la universitat i oferir suport per acompanyar-los en la seva integració al món acadèmic, social i cultural de la UAB. Marta Bofill, estudiant de Periodisme, i Nerea Saba, estudiant de Filologia anglesa, expliquen la seva experiència com a mentores aquest curs. 

28/06/2019

1- Quant de temps fa que sou mentores?

Marta: Des de setembre. 

Nerea: Des de gener. 

2- En què consisteix ser mentora?

M: Jo vaig començar al setembre sense tenir una idea clara del que era ser mentora. Simplement em vaig apuntar perquè tenia una nostàlgia increïble del meu programa d’intercanvi i volia viure una segona experiència Erasmus però a la meva ciutat. Jo pensava que seria una cosa molt menys dinàmica, que ens reuniríem molt poc, que seria quelcom administratiu, però mai em vaig imaginar que es farien tantes activitats i que acabaríem formant una família. Em va sorprendre. Jo vaig fer l’Erasmus a Dinamarca i vaig tenir una mentora, però no em feia cas. Per això quan em vaig fer mentora vaig decidir que no seria així; vull que els meus estudiants sàpiguen que poden comptar amb mi, que si necessiten qualsevol cosa aquí em tenen. 

N: Jo vaig començar perquè la meva companya de pis ho va fer l’any passat, vaig anar a algunes activitats amb ella i aquest any vaig decidir apuntar-me. Com la Marta, jo també pensava que tractaríem temes més administratius, que seríem com una mena de nexe entre els estudiants d’Erasmus i la universitat, però al final hem fet un munt d’activitats, hem quedat i ens hem convertit en una família. Jo no vaig poder fer Erasmus, per això també vaig decidir fer alguna cosa pareguda a Barcelona. Gràcies al mentor he conegut a un munt d’estudiants internacionals. 

3- Quants estudiants tens assignats? D’on venen? 

M: Jo al primer semestre vaig tenir uns vuit estudiants i al segon quatre: tres colombians i una australiana. 

N: Jo tinc un noi i una noia de Xina, una d’Iran, una de Canadà i una de Rússia. 

4- En quins idiomes parleu amb ells?

N: Hi ha alguns que volen aprendre castellà perquè estan estudiant Filologia hispànica i amb els demés parlo en anglès. 

M: Jo en castellà i m’agradaria ensenya’ls-hi català, però mai m’ho han demanat.

5- Quina relació s’estableix amb els estudiants internacionals quan ets mentora? 

N: Depèn bastant dels estudiants. Hi ha uns que van per lliure i només et necessiten quan tenen un problema, però hi ha d'altres que volen saber més sobre la cultura, sortir amb tu i conèixer com es viu aquí. En el meu cas, per exemple, hi ha dues noies del meu grup amb les quals hem anat a prendre alguna cosa, un dia van venir a casa meva i els hi vaig ensenyar a cuinar truita de patates i pa amb tomàquet.

M: Jo crec que hi ha tres tipus d’estudiants internacionals: primer el que és molt insegur i necessita a algú que li salvi de tot, que només et pregunta temes administratius...

N: A mi m’han arribat a preguntar quina hora era. 

M: Sí, et converteixes en el seu salvavides. Aquest tipus d’estudiant et vol per a aquestes tasques, però no et fa cas. Després està el que desapareix completament perquè mai ha volgut saber res de tu i després ens trobem amb els que et busquen a tu, que no necessàriament són els teus estudiants, sinó que els coneixes en activitats i els “adoptes” perquè realment volen a algú que els hi ensenyi la cultura. Aquests tenen moltes ganes d’aprendre coses d’aquí i d’integrar-se. 

6- Com ajudeu als estudiants internacionals?

N: Des de com baixar d’un autobús a on anar a menjar unes braves i també els hi he assessorat amb temes administratius de la universitat o sobre com arribar als llocs.
 
M: Jo els ajudo sobretot amb temes burocràtics i si volen anar a passar-s’ho bé, sortim. 

7- En quin moment comença la vostra tasca?

M: Abans que arribin fem un primer contacte per correu per tranquil·litzar-los, que sàpiguen que tenen a algú aquí, per a preguntar-los-hi com els hi va tot i assegurar-nos que no tenen cap dificultat. Quan arriben aquí ens coneixem tots als International Welcome Days (IWD)

N: Al principi sobretot ens assegurem de que tenen un lloc en el qual dormir i de que saben com arribar des de l’aeroport.

8- Considereu que són importants els International Welcome Days?

M: Molt. 

N: Sí perquè així ells poden conèixer gent que està en la seva mateixa situació. El primer dia dels IWD del passat semestre ja van començar a formar grups, sobretot, entre persones de la mateixa nacionalitat. Van fer un munt d’amics. 

M: Jo recordo que quan vaig marxar d’Erasmus la setmana dels Welcome Days em va servir per conèixer gent d’arreu del món i això et dona tranquil·litat. 

9- Quines activitats del Mentor us han agradat més?

M: La calçotada. Molts estudiants -sobretot els asiàtics- van alucinar amb els calçots. 

N: Quan vam començar a organitzar-ho els hi vam dir que faríem una calçotada i no tenien molt clar què era això. Els hi vam dir que aniríem a menjar cebes i no ho entenien. 

M: Els hi vam explicar que és una tradició catalana, els hi vam ensenyar com es feia, van fer fotos... Va ser una oportunitat per fer pinya. Es van conèixer més entre ells. Una altra activitat que va servir per cohesionar el grup va ser l’excursió a Montserrat que vam fer el primer semestre. Els estudiants van aprendre molt sobre cultura catalana i va ser un punt de trobada per a aquells que estaven interessat en fer activitats a l’aire lliure. 

10- Creieu que el Mentor és una bona oportunitat per a practicar idiomes?

N: En el meu cas sí perquè parlem tots en anglès. 

M: Per a mi també. Quan estàs amb els mentors vas evitant una mica l’anglès, però quan quedes amb els estudiants internacionales a soles has de parlar-ho sí o sí. És com estar d’Erasmus una altra vegada. 

11- Què els hi diries als estudiants que estiguin pensant en apuntar-se al Mentor l’any vinent? 

N: Els hi recomano moltíssim perquè poden aconseguir crèdits i perquè no solament coneixes a gent de fora sinó també a molts estudiants d’aquí que, encara que siguin de facultats diferents, tots tenim un punt d’unió que és l’amor per les llengües, per viatjar, etc. Al final els mentors també hem fet pinya. 

M: Jo els hi recomano moltíssim per dues coses: primer perquè comences a veure diferent Barcelona, amb els ulls d’una persona que està per primera vegada i després perquè coneixes a gent d’altres facultats i et nodreixes molt més. A més, crec que tots som molt oberts i divertits. 

N: Som persones molt paregudes encara que vinguem de llocs diferents. Les activitats sempre surten bé i ens ho passem genial. 

M: És un break molt necessari per a les classes. 

N: Es pot combinar perfectament amb el curs i si hi ha una activitat a la que no hi pots anar com som molts ens organitzem.