Sala de premsa Premsa i mitjans

"Vull ajudar a la gent amb les tecnologies"

Pau Fernández: 'Vull ajudar a la gent amb les tecnologies'
En Pau Fernández és molt actiu: balla sardanes, fa teatre i té grans aspiracions. El seu cap sempre li ha posat fàcil això d’entendre les equacions més complicades i aquesta facilitat l’ha dut a matricular-se a Enginyeria de Sistemes de Telecomunicacions a la UAB.

22/07/2015

"Espero que em donin molta canya i espero sortir molt preparat pel que pugui venir."

Pau Fernández és l'estudiant que ha tret la nota d'accés més alta de la UAB en l'àmbit de les enginyeries, un 12,560. Estudiarà Enginyeria de Sistemes de Telecomunicacions, i assegura que això no farà que deixi enrere les seves altres passions: compaginar és la clau. Vol sortir molt preparat de la carrera, tant com per poder ajudar a la gent i canviar el món amb les tecnologies.

Per què vas decidir escollir Enginyeria de Sistemes de Telecomunicacions?
Per una banda sempre se m’havien donat bé les assignatures que eren més de matemàtiques, calcular, resoldre problemes… tot allò que té a veure amb jugar amb els números. Però per l’altre banda sóc molt artístic: m’agrada fer teatre i ballar. Em vaig estar plantejant molt seriosament dedicar-me al teatre però al final vaig decidir que tenia més sortides diferents si feia aquesta enginyeria.

Llavors, què és allò que va fer decantar la balança? 
Telecomunicacions és una carrera versàtil i crec que em permetrà trobar una feina que m’agradi més fàcilment. Pots sortir essent informàtic però també surts fent coses molt diferents. Trobo que una persona que ha fet telecomunicacions és prou multidisciplinar com per, de cara un futur, saber-se ubicar amb facilitat.

Què esperes  del grau que has escollit?
Espero que em donin molta canya, que ens posin moltes dificultats que superarem, no fàcilment però sí amb esforç. I espero sortir molt preparat pel que pugui venir.

Quins van ser els motius que et van dur a escollir la UAB?
Triar universitat és molt difícil. Una de les coses que em va fer decidir és la proximitat. Agafo el bus i en mitja hora sóc aquí. A nivell de sortides professionals vaig veure que la UAB oferia moltes pràctiques i que tenia molt contacte amb les empreses i el món laboral i això em va atreure molt. A més, m’he fixat en què l’èxit del primer curs és molt alt, cosa que em fa pensar en que en aquesta universitat t’ajuden molt i t’orienten bé, i crec que és on millor em podré treure aquest primer curs, que sempre sembla més difícil. 

Ara que ja has trepitjat i vist bé el campus, quina és la primera impressió?
Aquesta és la quarta vegada que vinc i ja m’he recorregut bastant aquest campus, també perquè la meva germana hi ha fet psicologia, i la veritat és que m’encanta. Hi ha un ambient que, fins i tot sense ser universitari, t’hi fa sentir. A més, és com una petita ciutat dins d’una gran ciutat i a mi m’omple molt anar per aquí caminant o anar a prendre un cafè. Et sents com a casa.

Com t’agradaria veure’t en un futur?
M’agradaria ser actor. Però també vull ser investigador.

I en què consistiria aquesta feina d’investigador per tal que fos perfecta?
La feina perfecta seria la que em permetés compaginar la feina d’investigació, que consistiria en ajudar a la gent a través de les tecnologies, amb el teatre i una mica d’oci, dansa o art.

T’ha despertat interès per la UAB això de la “vida de campus”, els col·lectius i les activitats?
Sí, és la universitat que trobo que té més oferta d’activitats no curriculars. Tinc moltes ganes de participar.

Ara que ets just en un moment tant emblemàtic com ho és l’entrada a la universitat, quin diries que és el teu somni?
Un somni? Uf, en tinc molts. En un demà, poder arribar a ser algú capaç de canviar el món.