Veterinaris posen en qüestió el programa 'Malas pulgas'

Experts del Grup d'Etologia Clínica (GrETCA) de l'Asociación de Veterinarios Españoles de Pequeños Animales (AVEPA) i de la Facultat de Veterinària de la UAB han denunciat que programes de televisió com "El encantador de perros" o "Malas Pulgas", del canal de televisió Cuatro, divulguen tècniques sense base científica que comporten seriosos perills tant per als animals com per als propietaris. Segons els veterinaris, el nul rigor dels diagnòstics i tractaments plantejats al programa provoquen una falta de benestar dels animals degut a que indueix efectes negatius (por, dolor, conflicte o frustració). Això deriva en un augment del risc de mossegades als humans que, a més, pot afectar especialment als menors.

18/06/2010

Segons defensen l'associació d'etòlegs -especialitat veterinària que estudia el comportament dels animals- més important del país (GrETCA) i la principal associació de veterinaris de petits animals espanyola (AVEPA), els problemes de conducta dels animals domèstics han de ser tractats com qualsevol altra patologia mèdica, és a dir, basant els seus diagnòstics, tractaments i tècniques de prevenció en el coneixement científic. Tots els camins que es distancien de la metodologia científica haurien de ser considerats com un acte d'intrusisme professional.

Absència de base científica

A la majoria dels casos presentats al programa, i sigui quin sigui el problema principal, encara que no hi hagi un problema d'agressivitat inicialment (com, per exemple, el cas de Kenzo i Rufo, tots dos emesos al segon programa de "Malas Pulgas"), es planteja com a diagnòstic "la manca de lideratge de la família envers el gos". aquesta visió simplista de les relacions de dominació-submissió fa molt temps que va ser desestimada per la comunitat científica. D'altra banda, més enllà del problema de que no existeixi un diagnòstic correcte, els tractaments aplicats no tenen suport científic.

Les incorreccions esmentades al llarg dels capítols són moltes u transmeten una visió completament falsa del comportament normal caní (comportament social, llenguatge corporal, etc.). Per exemple, en el cas de Lucky, un gos amb fòbies a passar per les portes, Borja Capponi, conductor del programa, assegura que "l'energia d'un altre gos que conviu amb ell -Bahía- influeix totalment al cervell de Lucky perquè el gos ‘dominant' té més energia que el 'seguidor' i fa que aquest segueixi al ‘dominant'". Aquesta afirmació no té base científica; el gos presumptament ‘seguidor' està lligat amb una corda a l'altre gos, que és el que realment travessa la porta. Lucky -‘seguidor'- es veu literalment arrossegat per Bahía -‘dominant'-.

Benestar dels animals

Els animals no haurien d'experimentar por, dolor, frustració, conflictes o qualsevol altre estat emocional negatiu, al menys de manera crònica o molt intensa. Molts dels animals tractats per Capponi veuen compromès el seu estat de benestar donat que reiteradament observem situacions de por intensa i situacions que generen conflicte o frustració.

És el cas, per exemple, de l'aplicació constant de càstig actiu. Per aplicar un càstig correctament, ha d'aplicar-se l'estímul punitiu sempre que apareix la conducta, ha de ser suficientment fort per a que l'animal deixi de fer-la, ha de ser breu i ha de terminar just quan acaba la conducta que volem eliminar. En el programa, constantment es violen les regles d'aplicació del càstig: s'aplica quan l'animal no mostra cap conducta incorrecta, inclús s'aplica, amb molta intensitat, quan l'animal mostra conductes d'apaivagament, i no sempre s'aplica quan apareix la conducta que es vol eliminar. Capponi, per exemple, afirma que "s'ha de bloquejar el gos abans de que comenci a bordar".

Tot això es tradueix en un càstig inconsistent: l'animal és incapaç d'anticipar les conseqüències que tindran les seves accions i, per tant, apareixen estats de conflicte i frustració que comprometen el benestar de l'animal. En conseqüència, el càstig mal aplicat pot augmentar la por, l'agressivitat i l'estrès o, inclús, generar-los, a més de no tractar l'origen dels problemes.

D'altra banda, des del punt de vista ètic, és preferible no utilitzar el càstig com a eina de tractament dels problemes de conducta. Si, per solucionar un problema de conducta, existeixen vàries tècniques i una d'elles disminueix el benestar de l'animal, s'hauria d'evitar en benefici de les que no ho fan.

Conseqüències per a la societat

Independentment de la seva implicació sobre el benestar animal, recomanar l'ús de tècniques basades en el càstig, l'autoritat o l'agressió suposa un augment del risc d'atac als propietaris. De fet, en diversos capítols, s'observa com animals no agressius inicialment mostren conductes agressives al llarg del programa i com a conseqüència del tractament.

Els nens són el principal grup de risc pel que fa a atacs de gossos: tenen un risc entre 3 i 4 vegades més gran de patir mossegades per part d'un gos que un adult degut a les condicions físiques i a la incapacitat per reconèixer els senyals d'alarma que els animals ens mostren. A més, les mossegades als nens es dirigeixen majoritàriament a la cara, coll i braços i, per tant, els danys ocasionats són més grans que en els adults.

Els mètodes emprats avui dia per disminuir les tragèdies produïdes por gossos cap a nens es basen en tècniques de no confrontació i d'evitació de conflictes al domicili, és a dir, tot el contrari del que es mostra en el programa.

El mes de març passat, el GrETCA va enviar a la cadena de televisió Cuatro una carta informativa sobre els programes emesos en aquest canal que tracten l'etologia. En ella es posava de manifest la preocupació per alguns dels continguts que s'emetien al programa "El encantador de perros" i, de manera desinteressada, el GrETCA s'oferia per revisar la idoneïtat dels continguts del programa "Malas pulgas", aleshores encara per estrenar, al qual Borja Capponi tracta problemes de conducta dels animals de companyia. La carta no va donar els resultats que s'esperava.