Una investigació del VHIR identifica un nou gen supressor de tumors colorectals
18/01/2012
El Grup del CIBBIM-Nanomedicina-Oncologia Molecular del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), vinculat al Campus d’Excel·lència Internacional de la UAB, ha identificat el rol d’un gen (la Myosina 1a o MYO1A) en l’aparició del càncer colorectal. Aquesta troballa situa el MYO1A en una posició protagonista en relació als tumors colorectals, fins al punt de tractar-se d'un un gen supressor del tumor capaç de modificar la supervivència dels pacients i actuar com a factor pronòstic. Els pacients amb nivells baixos de la proteïna MYO1A estan lliures de malaltia menys temps i tenen una menor supervivència (inferior a un any), si es compara amb pacients amb alts nivells de MYO1A en el seu tumor que tenen supervivències superiors a 9 anys. Els resultats d’aquest estudi del VHIR s’ha publicat a la revista Proceedings of National Academy of Science (PNAS).
"El que semblava un gen amb un paper merament estructural amb poca importància ha resultat ser clau en la diferenciació de les cèl·lules de tumors colorectals", explica el Dr. Diego Arango, responsable d'aquest estudi i cap del grup de Oncologia Molecular del CIBBIM-VHIR. És freqüent trobar mutacions de MYO1A (en el 32% dels tumors) i, en conseqüència, quan aquest gen s'altera i s'inactiva es perd la capacitat de diferenciació de les cèl•lules epitelials, traduint-se en baixos nivells de MYO1A, un major creixement tumoral i pitjor pronòstic dels pacients doncs tenen una menor supervivència. "Fins ara es pensava que la pèrdua de MYO1A era una conseqüència de la progressió tumoral, tot i així, un dels resultats més sorprenents de l'estudi és la demostració de què la inactivació de MYO1A és causant directa de la pèrdua de diferenciació cel·lular i per tant contribueix directament a la formació del tumor”, comenta el Dr Arango. "MYO1A és el conductor del procés i no un simple passatger", aclareix el Dr Arango.
L'estudi, liderat pel Grup d'Oncologia Molecular del CIBBIM-VHIR i en el qual han col·laborat altres institucions com el CIBER-BBN (CIBER de Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina), la Universitat de Yale (EUA), l'Institut Ludwig (Austràlia ), Biomedicum Hèlsinki (Finlàndia) i la Universitat de Heidelberg (Alemanya), s'ha completat in vitro, buscant la presència d'aquesta proteïna en mostres de tumors localment avançats, sense metàstasi però amb afectació ganglionar (estadi III) i posteriorment s'han repetit les anàlisis en model animal per poder caracteritzar els mecanismes de supressió del tumor i poder veure com nivells alts o baixos de MYO1A repercutien de manera directa en la progressió tumoral i en la supervivència. Les dades s'han contrastat amb l'evolució clínica de pacients colorectals corroborant les diferències en supervivència i en període lliure de malaltia.
Ara per ara, aquesta troballa no suposa un canvi en l'abordatge clínic dels tumors colorectals. Malgrat això el Dr. Arango explica que "ara mateix cal validar aquestes troballes en estudis grans, però hi ha fermes esperances de què la identificació del nou rol protagonista de MYO1A contribuirà a decidir quins pacients amb càncer colorectal, localment avançat, estan curats quirúrgicament i quins tenen altes probabilitats de recaiguda”. Caldria combinar aquesta informació amb la procedent d'altres marcadors, però segons els resultats de l'estudi, si s'evidencien nivells baixos de MYO1A en el teixit tumoral extirpat "estaria més que justificat ser agressius amb els tractaments quimioteràpics posteriors a la intervenció quirúrgica ja que en un percentatge més que significatiu la malaltia progressarà ", afirma el Dr Arango.
Imatge: L'equip d'investigadors de l'estudi. D’esquerra a dreta: Dr. Hafid Alazzouzi, Sarah Bazzocco, Rocco Mazzolini, Paulo Rodrigues, Dr. Diego Arango i Elena Andretta.