Un nou Atlas online mostra com el canvi climàtic canviarà la distribució dels boscos ibèrics

ATLES D'IDONEÏTAT TOPO-CLIMÀTICA DE LLENYOSES

Investigadors de la UAB i del CREAF han desenvolupat l’Atlas d’idoneïtat d’espècies llenyoses de la Península Ibèrica, un conjunt de mapes digital que es pot consultar per Internet, i que mostra per primer cop el grau d’adequació a les condicions climàtiques de les principals espècies que formen els boscos a tota la Península Ibèrica, tant en l’actualitat com en el futur, amb prediccions per a mitjan aquest segle. Les dades mostren una tendència dels boscos a ascendir en altitud i a migrar cap al Nord.

25/11/2010

Actualment, els gestors del territori i de la conservació d’espècies necessiten dades i tècniques empíriques en què basar les polítiques de protecció. En un context de canvi global, la cartografia que es presenta pot ser útil per a avaluar el potencial de canvi en la distribució dels boscos ibèrics en el futur, de manera que es pot aprofundir en eines de mitigació i adaptació a aquest canvi.

Fins al moment existien algunes cartografies realitzades per a espècies concretes per a àrees parcials de la península. L’Atlas d’idoneïtat d’espècies llenyoses, en canvi, proporciona una visió global de tota la Península Ibèrica. Es tracta d’un conjunt de mapes que permeten determinar el grau d’adequació a les condicions climàtiques i topogràfiques de les principals espècies que formen els boscos. Amb aquests mapes podem saber, per a cada 200 m. sobre tot el territori de la Península, quina és la idoneïtat topo-climàtica. A més, aquests valors es poden consultar per a l’escenari climàtic actual (període 1950-1998) així com per a mitjan aquest segle (període 2050-2080) segons les projeccions climàtiques de futur proposades pel Hadley Centre, centre de recerca de referència internacional sobre el canvi climàtic ubicat a Exeter (Anglaterra).

Aquest Atlas combina metodologies i tecnologies avançades, com els Sistemes d’Informació Geogràfica, l’estadística multivariant i els geoportals interoperables per a oferir una cartografia d’un cosa rigorosa i, d’un altre, a l’abast de tots els ciutadans.

L’Atlas ha estat desenvolupat per un equip d’investigadors del Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia de la UAB, en col·laboració amb el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), en el marc del Plan Nacional I+D+I.

Característiques principals de l’Atlas

Completitud: abasta la major part de les espècies forestals arbòries.
Qualitat de les dades d’origen: tant l’Atlas Climàtic Digital de la Península Ibèrica (ACDPI) com el tercer Inventari Forestal Nacional són bases cartogràfiques d’elevada resolució espacial i amb una qualitat de dades contrastada.
Resolució detallada: resolució espacial de 200 m.
Objectivitat: qualitat (amb nivell d’error conegut) numèrica calculada i documentada per a cada mapa.
Interoperabilitat: el format en què es visualitzen i ofereixen els mapes permet que aquests es puguin creuar amb altres bases cartogràfiques.
Accessibilitat: consultable en format SIG online, sense necessitat de cap instal·lació local.

Primers resultats

Els investigadors ja han obtingut els primers resultats científics a partir de les dades que ofereix l’Atlas. S’ha pogut constatar que moltes espècies podran veure reduïda la seva idoneïtat en la seva àrea actual de distribució. S’ha detectat una tendència dels boscos a migrar cap a altituds més elevades, i en latitud cap al Nord. D’aquesta manera, les serralades i les zones de muntanya, com els Pirineus, es perfilen com a àrees importants de refugi de la biodiversitat en un context de Canvi Climàtic.

Tot i així, no totes les espècies patiran de la mateixa manera les conseqüències d’aquest canvi en el clima: espècies com el pi blanc, el pi pinyoner o l’alzina es presenten com resistents i fins i tot podrien ampliar les seves àrees en el futur. D’altra banda, espècies com el pi roig o el faig es veuran més afectades per la pujada de les temperatures i els períodes de sequera més llargs, per la qual cosa les seves àrees tendiran a disminuir.

En aquest moment, s’està investigant sobre la superfície total de bosc que es pot arribar a perdre o substituir per matolls, així com les interaccions que puguin sorgir entre espècies forestals que veuen modificades les seves àrees de distribució. El fet que la superfície forestal es redueixi és de molta importància, donat que es redueixen els embornals de CO2, s’incrementa el risc d’erosió del sòl i es modifica el cicle hidrològic.

Més informació: ATLES D'IDONEÏTAT TOPO-CLIMÀTICA DE LLENYOSES