Sobreviure a la nevera

20/10/2014

“El pròxim dimarts dia 10 de febrer a les 21:55 dins del programa Sense Ficció de TV3 s’emetrà el documental “Sobreviure a la nevera”.  Aquest documental, en el que ha participat l’Oficina de Medi Ambient de la UAB, analitza el fenomen del malbaratament alimentari al llarg de tot el cicle alimentari.”


Alguna cosa no funciona en el nostre model agroalimentari.

La crisi econòmica actual ha fet més evident i més agut el problema del malbaratament d’aliments.

Un problema amb diferents vessants: social, ètic, econòmic i mediambiental.

Si ens pregunten quants quilos de menjar es fan malbé en tota la cadena alimentària, des del camp o el mar fins a la nostra taula, passant pel supermercat, sabríem què dir?

Les xifres, a nivell global, corroboren la disfunció: dels 4.000 milions de tones d'aliments que generem al món, n’hi ha 1.300 que acaben allà on no haurien d’acabar: a les escombraries.

De vegades s’assenyala només el consumidor –i la seva nevera– com a màxim responsable d’aquest malbaratament perquè és el punt més fàcil de detectar i de posar en evidència. Però la responsabilitat és de tots –de tots– els que intervenen en la producció, distribució, compra i consum d’aliments.

Una altra xifra dóna idea de la magnitud del problema: dels 14 milions de quilos recollits pel Banc dels Aliments de Barcelona en un any, n’hi ha 6 que provenen de la lluita contra el malbaratament.

Més elements per a la reflexió: sabem sempre d’on vénen els aliments que consumim i el que això implica de malbaratament? Què hi ha al darrere, per exemple, d’una safata de mongetes verdes que ja vénen tallades de les puntes? Recordem quina és la temporada de les mongetes i dels tomàquets?

La llei de l’oferta i la demanda, els preus als mercats centrals o el que paguen les cadenes de supermercats poden provocar que els pagesos es vegin obligats a llençar la producció dels seus camps o que no arribin ni a fer la collita.

El costum de tots plegats de “menjar pels ulls” també implica que quantitats imponents d’aliments quedin descartats. I la llista podria continuar.


Ningú no pot quedar indiferent davant de certes imatges i certes dades que s’ofereixen al documental.