Sala de premsa Premsa i mitjans

Primera edició crítica d'un text clau en la història de les relacions cristià-musulmanes

Ulisse Cecini, investigador UAB

El diàleg àrab del segle X Masail Abdallah ibn Salam ("Qüestions d’Abdallah ibn Salam") s'ha publicat per primera vegada en una edició crítica, realitzada per Ulisse Cecini, investigador del Departament de Ciències de l'Antiguitat i l'Edat Mitjana, en el marc de projecte de recerca Islamolatina de la UAB. L'estudi revela així el punt de partida d'una important història de difusió, recepció, transformació i adaptació del patrimoni cultural i religiós entre el món islàmic i el cristià.

30/06/2021

El diàleg àrab del segle X "Masail Abdallah ibn Salam" explica la història d'un savi jueu que es va dirigir al profeta Mahoma per fer-li preguntes crítiques, peticions i endevinalles relacionades amb la fe religiosa i històries bíbliques. Després que Mahoma respon amb èxit a totes i cadascuna de les qüestions plantejades per Abdallah, aquest reconeix la veracitat del profeta, es converteix a l'Islam i esdevé un dels companys més importants i estimats de Mahoma.

Aquesta història de conversió i, en termes més generals, d'èxit islàmic es va difondre tant a Orient com a Occident, i va comptar amb nombroses traduccions, com ara al persa, al turc, a l’urdú, al javanès i al malai, i també al llatí i a les llengües vernacles europees.

Ara, per primera vegada, s'ha presentat una edició crítica del text àrab que està en l'origen d'aquesta història d'èxit, realitzada per Ulisse Cecini, investigador del programa TALENT al Departament de Ciències de l'Antiguitat i l'Edat mitjana, en el marc de projecte de recerca Islamolatina de la Universitat i de la beca ERC Synergy Grant The European Qur'an.

L'edició, que publica la prestigiosa sèrie Corpus Islamo-Christianum de l'editorial alemanya Harrassowitz Verlag, es basa en una trentena de manuscrits procedents de tot el món. Va precedida d'un ampli estudi, que revela la complexa tradició del text, la seva gènesi i les seves fonts, així com la seva fortuna dins i fora del món islàmic. El text s'acompanya de l'edició crítica de la traducció llatina, a càrrec de Concetta Finello i Reinhold Glei, que permet apreciar la dinàmica en joc en el procés de traducció i la recepció en el món cristià.

“Les "Qüestions d’Abdallah ibn Salam" són un pou increïblement ric de coneixements i llegendes populars, algunes de les quals tenen paral·lels en Les mil i una nits, i poden haver inspirat a autors com Lope de Vega. De fet, en el segle XII el text àrab va ser traduït al llatí per erudits cristians, que el van titular Doctrina Mahumet i el van presentar com un compendi de tradicions irracionals en una perspectiva clarament polèmica”, assenyala Ulisse Cecini.

El text llatí va marcar les relacions cristià-musulmanes durant segles, ja que es va traduir a totes les principals llengües europees occidentals en els primers temps de la modernitat. No obstant això, la majoria de les seves versions manquen d'una edició moderna i acadèmica. Aquesta edició és el resultat d'una recerca sostinguda i una fructífera col·laboració entre la UAB, el seu projecte SGR Islamolatina i la Universitat del Ruhr de Bochum (Alemanya).