Piñuel alerta que l'assetjament laboral creix amb la crisi
12/02/2014
La trobada va aplegar experts dels àmbits acadèmic i professional que van intercanviar els seus coneixements tant pel que fa al marc teòric sobre assetjament i qualitat en el treball com a l'acció concreta a institucions i àmbits laborals. Van inaugurar la jornada els degans de les tres facultats que participaven en l'organització.
Esther Zapater, degana de la Facultat de Dret, va recordar que l'assetjament laboral està tipificat al Codi Penal i, per tant, "tenim ara més instruments i respostes", però, alhora, "és important atendre les preguntes que planteja el dia a dia". Per la seva banda, la degana de la Facultat de Psicologia, Teresa Gutiérrez, va afirmar que l'assetjament laboral és una forma de "violència que merma les capacitats individuals" de la víctima però també "les de les persones que l'exerceixen i les de les institucions que l'alberguen".
Finalment, el degà de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia, Joan Botella, va emfatitzar que, "amb l'actual crisi, la situació de les persones que poden ser víctimes d'assetjament és més precària". Botella va recordar també el vintè aniversari dels estudis de Relacions Laborals a la UAB i va elogiar la tasca realitzada per la professora María Jesús Espuny per impulsar aquest àmbit acadèmic a la Universitat.
Una acció continuada i deliberada
Susana Pallarés, directora del Departament de Psicologia Social de la UAB, va ser l'encarregada de presentar el psicòleg, assagista i professor Iñaki Piñuel, que va pronunciar la conferència inaugural. Es tracta d'un dels principals experts en assetjament psicològic d'Europa, fenomen que va caracteritzar a la seva intervenció com una acció "continuada i deliberada". No és, doncs, una qüestió subjectiva que es produeix a la ment de la víctima, sinó quelcom "registrable i quantificable".
Les víctimes, segons va explicar, veuen minada la seva resistència psicològica després de "llargs períodes" de maltractament. Són objecte d'aïllament per part d'altres treballadors i no pateixen assetjament "pel que fan, sinó pel que són". Piñuel va aclarir que l'assetjador "escull la víctima perquè considera que representa una amenaça per a ell" i per això no es tracta de treballadors mediocres sinó ben al contrari. Va emfatitzar, en aquest sentit, que hi ha casos freqüents en què les víctimes són "dones brillants" en entorns masculins.
Per al psicòleg, tot i les millores dels mecanismes legals contra l'assetjament, la "judicialització" no és una sol·lució. Va explicar que "ni tan sols un de cada mil casos" arriba a la via legal, dels quals, "més de la meitat no arriben a una vista" perquè es produeix un acord abans. I, dels que arriben a ser jutjats, "la majoria" són desestimats. Segons Piñuel, l'única manera eficaç de lluitar contra l'assetjament és la prevenció, tasca que passa per donar visibilitat als casos i pel paper solidari dels companys de les víctimes.
Amb la crisi, més 'mobbing'
L'expert va fer també una reflexió sobre la incidència negativa del context actual en el fenomen de l'assetjament psicològic. La crisi, va dir, "aporta por afegida" als treballadors, fet que fa que les víctimes se sotmetin més fàcilment. En paral·lel, "ha augmentat la impunitat" dels assetjadors. Segons les dades dels estudis recents sobre el fenomen, va dir, "les taxes de mobbing s'han incrementat un 40% des dels inicis de la crisi".
Va alertar també de l'auge actual del que ell va denominar "psicòpates organitzacionals", és a dir, dirigents "freds i implacables", així com "molt eficaços" en situacions de retallades com les que es viuen sovint a les institucions i empreses avui dia. Per a Piñuel, les "formes extremes neoliberals" ens estan portant a una "feudalització" dels entorns laborals. I va defensar la formació i la divulgació com a eines per evitar que "la gent deixi al penja-robes, junt amb la jaqueta, els seus drets fonamentals quan entra al lloc de treball".