Noves troballes al monestir bizantí de Cabrera

06/11/2019

L’excavació al jaciment, realitzada el passat mes d’octubre, ha donat com a resultats destacables la identificació d’una nova estança del monestir, ubicada al nord de l’àmbit C descobert l’any 2016, que dataria del segle VII, i un petit fragment de làpida de marbre amb una lletra inscrita. Altres elements recuperats han estat un important conjunt de ceràmiques dels segles V a VII, amb més de 200 vores de Terra Sigillata Africana D, un conjunt de teules reutilitzades com a paviment, un fragment de Pietra Ollare i un ham de bronze. Tots els materials trobats seran dipositats al Museu de Mallorca.

Els treballs realitzats formen part del projecte de Recuperació, consolidació i museïtzació del monestir bizantí de Cabrera 2016-2020. Aquest projecte té per objectiu intentar conèixer i ensenyar com va ser el monestir de què parla l’Epístola XIII, 47 del papa Gregori Magne, una carta escrita l’any 603 dC que demostra, sense cap mena de dubtes, l’existència d’un monestir a l’illa de Cabrera de les Balears.

En aquests cinc anys l’equip de recerca pretén poder localitzar l’església del cenobi del monestir. També aprofundir en el coneixement de tot allò que s’hagi descobert durant les feines d’excavació arqueològica, tant pel que fa a les estructures com als elements mobles de tipus ceràmic, petri, antropològic, faunístic, vegetal, vitri, numismàtic, metàl·lic, etc.


Teules recuperades en la campanya d'enguany. Autor: Mateu Riera.

Un jaciment excavat des de fa 20 anys

Aquest any s’han complert 20 anys des de la primera excavació del jaciment. Les intervencions i els estudis que s’hi han realitzat des de l’any 1999 han aportat moltes informacions sobre aquells monjos de fa 1300 anys, però encara resta molta feina a fer, nombroses incògnites a resoldre i moltes restes arqueològiques a descobrir del que fou la comunitat monàstica cabrerenca, assenyala l’equip de recerca. 

“Treure a la llum l’església del cenobi del Pla de ses Figueres significaria poder conèixer les seves característiques, cronologia i evolució i, per tant, aportaria una valuosíssima informació sobre els monjos de Cabrera, el monacat cristià en general, i la història de les Illes Balears en un dels seus períodes més foscos, és a dir, el que abraça els segles V a VIII dC”, explica Mateu Riera. 

“Poder descobrir l’església, restaurar-la i museïtzar-la permetria proporcionar al Parc de Cabrera un nou element patrimonial d’enorme interès per als seus visitants”, assenyala Helena Kirchner, professora del Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana i directora d’ARAEM.

L’equip de la campanya 2019

Els directors de la campanya d’aquest any han estat la Dra. M.M. Riera Frau, arqueòloga de l’Ajuntament de Palma i el Dr. Mateu Riera Rullan, professor associat de la UAB, professor de la Facultat Antoni Gaudí d'Història de l'Església, Arqueologia i Arts cristianes de Barcelona i investigador de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica. Les feines de consolidació i restauració dels béns mobles i immobles han estat dirigides pels restauradors Margalida Munar Grimalt i Bernat Burgaya Martínez. Durant la campanya han col·laborat en les feines de camp i de laboratori un total de nou voluntaris.

Els treballs han estat finançats per la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears, amb la col·laboració del Parc Nacional Marítim Terrestre de Cabrera i l’Ajuntament de Palma.