De la Facultat al món en Roger, a Indonèsia

07/11/2019
- Què et va motivar a sol·licitar una estada d'intercanvi?
He nascut i m’he criat a Barcelona, per tant, sempre he estat lligat a fer la meva vida aquí. La possibilitat que la facultat oferís intercanvis arreu del món se'm va presentar com una oportunitat de poder fer de forma temporal la meva vida en un lloc totalment diferent del meu, conèixer una cultura i un entorn que no tingués res a veure amb allò al que estic acostumat.
En poques paraules: trencar la rutina i quotidianitat en què s’havia convertit la meva existència.
A més, els estudiants acostumem a ser gent jove que no tenim les obligacions típiques de les etapes posteriors a la vida, com una hipoteca, fills o altres deutes que ens lliguen al lloc on vivim. Per tant, tenia la llibertat de deixar la meva vida a Barcelona i tornar quan volgués sense que això representes massa problemes logístics.
Mai havia sortit de l’espai Schengen, i els cops que havia viatjat sempre havia sigut com a turista, amb les limitacions que implica aquest estatus, on simplement viatges unes setmanes a qualsevol lloc, visites unes quantes coses famoses i tornes després d’unes curtes vacances i molts diners gastats cap al teu origen sense haver estès realment que es cou en el país que has visitat; així que passar mig any o més fent vida d’estudiant fora del teu país és una oportunitat per realment impregnar-te d’una cultura, territori i societat que no són els teus.
Feia uns anys que treballava com a cambrer, per tant havia pogut reunir un petit calaix d’estalvis encara que tingués treballs precaris que no oferissin massa sou (ja que els estudiants acostumem a estar immersos en la misèria econòmica i laboral fins que ens graduem, i tristament a posteriori molts cops també).
La conjunció d’aquests elements em va portar a mirar-me quines destinacions m’oferia la UAB per realitzar intercanvis (i en són moltes); vaig escollir les que més em cridaven l’atenció i vaig deixar en mans del destí i la sort el lloc al que seria enviat.
- Ens podries descriure com és el centre on vas realitzar l'intercanvi?
Vaig realitzar l’intercanvi a Indonèsia, a la Universitat Gadjah Mada de Yogyakarta, a Java Central. Evidentment, més enllà de l’estructura acadèmica formal de la institució, tot és absolutament diferent de la UAB (o les universitats catalanes en general).
La universitat es troba al centre de la ciutat, envoltada d’un campus verd, ple d’arbres i edificis amb una arquitectura que no havia vist mai més enllà de fotografies. S’estructura en un edifici central que és la biblioteca general i les sales de conferències, on davant té un camp per fer esport. Al voltat d’aquests dos edificis hi ha les diverses facultats (cadascuna en un edifici independent), restaurants, zones verdes, centres d’investigació especialitzada, oficines i fins i tot un petit hospital que pertany al campus de la universitat.
És tan gran que tens carrers entre els diversos centres, i la majoria d’estudiants es desplaça amb moto, bici o cotxe per anar del punt A al punt B. Un espectacle digne de veure.
- Quins són els principals problemes que has trobat durant la teva experiència i els aspectes més positius?
El principal problema es troba abans de realitzar l’intercanvi, i aquest és la incertesa del que et pots trobar durant la teva estada. La majoria apareixen i són resolts abans de començar l’intercanvi, per exemple: On viuré?, Com aconsegueixo el visat adequat? Com realitzo la matriculació a la universitat d’estada? Necessito vacunes? Tot i això, aquests són resolts amb una mica de cerca i dedicació.
El problema més gran durant l’estada poden ser els imprevistos, que sempre hi són, però són part de l’aventura, perquè sense risc no hi ha aventura. Coses com que el perill que et deportin si no has tramitat correctament el visat, que et contagiïs de malària o que tinguis un accident de tràfic.
Però com diu aquell proverbi xinès: «Si un problema té solució, no fa falta preocupar-se, i si no té solució, preocupar-se no serveix de res». Quant als aspectes més positius són, sense cap dubte, la gent meravellosa que coneixes durant la teva estada i la cultura tan diferent de la qual t’acabes impregnant.
Una llengua nova, un sistema polític i econòmic, altres religions, etc. Una forma diferent d’organitzar-se la societat en definitiva. és molt fàcil quedar-te enamorat del lloc que visites, dels seus paratges i de la seva gent. Un viatge com aquest sempre t’obra la ment i et permet veure la vida des d’una altra perspectiva.
Hi ha tants aspectes positius que ho resumiria com simplement una experiència que t’enriqueix com a persona.
- Com valores la formació rebuda a la Facultat respecte a les exigències a la institució de l'intercanvi?
Les assignatures que ofereix la facultat d’allà no tenen massa en comú amb les que ofereixen les universitats d’aquí, així que resulta divertit seguir cursant el teu grau (en el meu cas Sociologia) rebent uns coneixements que només en altres països podràs rebre, per exemple, assignatures com Corrupció política.
Suposo que la comparació entre la facultat d'origen i la d’estada varien totalment depenent del país on realitzaràs l’intercanvi. En el meu cas concret, m’he adonat compte que la formació que he rebut a Barcelona m’ha permès que em resulti extremadament fàcil cursar assignatures a Indonèsia, ja que tot i que el sistema educatiu a Espanya deixa moltíssim a desitjar, a Europa sempre serà més complet i didàctic que a la majoria de països fora de la UE.
En poques paraules, la formació rebuda a la facultat m’ha permès que durant la meva estada a la institució d’intercanvi pugues cursar la majoria de crèdits sense massa esforç i amb resultats notables.
- A títol personal, ens pots explicar alguna anècdota o vivència que t'hagi impactat i que creus representativa d'aquesta experiència?
Experiències se'n tenen moltes. N’he tingut de molt positives, com festes ‘rave’ catàrtiques fins que surt el sol en boscos tropicals i de molt negatives, com que la policia em tregui la moto i em deixi abandonat al mig d’una carretera a la selva perquè m’he negat a subornar-los.
Així i tot, l’experiència més representativa de l'intercanvi va ser un cop acabats els estudis, quan vaig decidir anar amb un amic que havia conegut durant la meva estada a la universitat al seu poble perdut de la mà de Déu a les muntanyes dels nord de Sumatra, on vaig estar pràcticament 2 mesos vivint amb la seva família, membres d’una ètnia anomenada Karo.
Si no hagués sigut per tot el temps que vaig estar vivint com a estudiant al país, no hauria pogut aprendre una mica de l’idioma del país, no hauria forjat les amistats que he fet ni hauria pogut anar-me tant de temps a un lloc on sense cap dubte, sense conèixer com funciona el país i la seva cultura, no hi pots accedir.
Des del meu punt de vista, aquest tipus de vivències són les que fan d’una experiència d’intercanvi una experiència única i irrepetible.
- Què aconsellaries a alumnes que s'estiguin rumiant si realitzar o no una estada d'intercanvi?
Quan es va obrir la possibilitat de realitzar l’intercanvi, molts amics de la facultat també estaven pensant en la possibilitat d’apuntar-s’hi, però a causa de les incerteses que genera una experiència d’aquest tipus, la majoria va acabar arribant a la conclusió que no era una bona idea o que no tenia els mitjans per fer-ho.
Jo aconsellaria que «pit fort i amunt». Només fan falta les ganes, la dedicació de realitzar els tràmits i un calaix econòmic que en qualsevol treball precari com els que jo he tingut és més que suficient per poder-ho portar a terme (i si surts de la UE, encara us sortirà més barat). També aconsellaria que com més lluny aneu, més brutal serà l’experiència. Intenteu sortir de la zona de confort i endinseu-vos en l’aventura resultant d’un intercanvi, ja que de ben segur, no us penedireu de fer-ho.