Mor Enric Lluch

Ens ha deixat Enric Lluch i Martín, professor emèrit del Departament de Geografia de la UAB. Especialitzat en la geografia de Catalunya i la seva divisió territorial, va ser un dels principals impulsors de la renovació de la geografia a Catalunya durant la segona meitat del segle XX, així com de la Gran Enciclopèdia Catalana.

04/12/2012

Va néixer a Barcelona el 1928 i es va llicenciar en Història el 1956 a la Universitat de Barcelona. Va impartir docència a la Universitat de Liverpool i a la pròpia UB (de la qual va ser apartat per participar a la Caputxinada de 1966), abans d'incorporar-se a la UAB el 1969.

Lluch va ser un dels impulsors de la UAB en els seus orígens, sent un dels redactors del Manifest de Bellaterra. Va fundar el Departament de Geografia el 1973 i la revista Documents d'Anàlisi Geogràfica. Entre altres responsabilitats, va ser vicedegà de la Facultat de Filosofia i Lletres, coordinador de la Biblioteca d'Humanitats i delegat del rector a la Facultat de Ciències de la Informació.

La seva recerca s'ha centrat en l'evolució del pensament territorial a Catalunya; l'estudi de la delimitació de les àrees funcionals, tot promovent els treballs del Centre d'Estudis Territorials; i la història de l'organització administrativa del territori català. És autor d'obres com La gènesi de la divisió territorial de Catalunya (1983) o El debat de la divisió territorial de Catalunya (1984). Va participar en la comissió d'experts que va redactar el Pla Roca l'any 2000, al qual es va esbossar un nou model d'organització territorial de Catalunya.

Va formar part també de l'Institut d'Estudis Catalans, de la Societat Catalana d'Ordenació del Territori i de la Societat Catalana de Geografia. La seva trajectòria ha estat guardonada amb el premi Ramon Fuster, la Medalla d'Or de la UAB i la distinció Jaume Vicens Vives.

Més informació: Enric Lluch i Martín