Mor el professor Josep Maria Domènech

Ens ha deixat Josep Maria Domènech, catedràtic d’embriologia i anatomia del Departament de Ciències Morfològiques de la Facultat de Medicina de la UAB. La Universitat expressa el condol més sentit a totes les persones que el coneixien i l'apreciaven i comparteix el sentiment per la seva pèrdua.

07/01/2019

El 2 de gener passat ens va deixar Josep Maria Domènech, catedràtic d’embriologia i anatomia del Departament de Ciències Morfològiques de la Facultat de Medicina de la UAB. El funeral va tenir lloc el dia 4 de gener, a Lledó de Valls.

El professor Domènech es va doctorar l’any 1972 amb una tesi dirigida pel professor Orts Llorca. Va ser membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans i acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya des del 1996, quan hi ingressà amb un discurs sobre Morfogènesi del sistema His-Tawara i record anatòmic de l'esquelet fibrós del cor. Va ser guardonat amb nombrosos premis científics, com el Premio Nacional de Cardiología (1981). L'any 1986 va rebre la medalla Narcís Monturiol i el 1991 el premi internacional Emanuel B. Kaplan. En la seva llarga carrera investigadora va publicar més de 150 treballs científics, especialment en l'àmbit de l'embriologia i l'anatomia.

El professor José Ramón Sañudo, catedràtic d'anatomia i embriologia de la Universidad Complutense de Madrid, ens ha fet arribar les següents línies en record del professor Domènech:

Vaig arribar el 1980 amb una maleta plena d’il·lusions i una beca del Govern basc per iniciar la meva carrera com a anatomista al costat del professor Josep Maria Domènech Mateu. Amb ell ha mort tota una època. Vam estar 24 anys junts, les circumstàncies ens van separar. I ara vull dedicar, des del departament que el va veure néixer com a anatomista i embriòleg, aquest modest record al meu mestre.
Josep Maria Domènech i Mateu, natural de Valls, fill de pare metge, va estudiar Medicina a la Universitat de Barcelona, on va conèixer el catedràtic d’Anatomia Humana i Embriologia Domingo Ruano Gil, deixeble de Francisco Orts Llorca, eminent embriòleg de la Universitat Complutense de Madrid.

Com a estudiant, la seva carrera va ser excepcional, amb unes qualificacions es compten per matrícules d’honor en totes i cadascuna de les assignatures que va cursar. Va complir el servei militar com a alferes de l’Armada a Madrid, on va tenir l’oportunitat d’anar al departament que era l’avantguarda en investigació, dirigit per Orts Llorca, que des del primer moment el va acollir com un fill i, en poc temps, es va convertir en el més brillant dels seus deixebles.

Va acabar la tesi doctoral sobre el ductus toràcic en un temps rècord i al cap de tres anys ja era professor adjunt per oposició; en dos anys més va guanyar l’agregaduria a càtedra i amb 30 anys va prendre possessió de la plaça a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on va desenvolupar tota la seva activitat professional, docent i investigadora com a catedràtic d’Anatomia i Embriologia fins que es va jubilar.

Va fer del llibre de text del seu mestre Orts Llorca el llibre de capçalera de tots els seus alumnes de la UAB. Una anatomia moderna, inspirada en el tractat de l’alemany Herman Braus, en què l’anatomia, la morfologia, s’explicava des de la seva causa primera (ontogènia i filogènia) fins a la seva funció, sense oblidar les excel·lents descripcions procedents de l’escola francesa d’anatomia i l’interès clínic.

Molts dels seus alumnes recordaran les seves extraordinàries classes. Jo vaig ser testimoni del seu magisteri acompanyant-lo diàriament. El seu entusiasme contagiós, la paraula fàcil, la senzillesa didàctica, el rigor científic i la memòria prodigiosa eren mereixedors moltes vegades dels aplaudiments dels seus alumnes quan acabava la classe. Una cosa insòlita.

Així ens va ensenyar la descripció de l’esfínter ureterovesical de Salvador Gil Vernet, científic i anatomista de la seva estimada Tarragona; la teoria de l’organització del miocardi de Torrent Guash, modest cardiòleg de Dénia que va revolucionar la interpretació de la funció cardíaca a escala mundial, o la d’altres il·lustres científics que convidava per fer conferències a aquells àvids estudiants.

Les seves investigacions en el camp de l’embriologia descriptiva i experimental del cor li van valer múltiples reconeixements nacionals i internacions: el premi Nacional de la Societat Espanyola de Cardiologia el 1981, la medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya el 1986 i, finalment, l’honor de ser membre numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, en continuïtat amb el gran anatomista del segle XVIII, i també de Tarragona, Antoni Gimbernat.

Les seves investigacions estan associades ala direcció d’importants tesis doctorals, personificades avui dia en grans figures de la medicina catalana, en els camps de la urologia, otorrinolaringologia, cirurgia general, oftalmologia, teratogènesi, cirurgia plàstica, radiologia i traumatologia.

I, tanmateix, el llegat més valuós que ens deixa és la col·lecció d’embrions i fetus humans que, si fins avui s’anomena Bellaterra, mereixeria tenir el nom de Col·lecció Josep Maria Domènech i Mateu, ja que va ser ell qui amb l’ajuda de generosos donants la va saber crear al llarg dels seus 40 anys de dedicació a la UAB.

Amb ell mor tota una època. Vam estar 24 anys junts, les circumstàncies ens van separar. I ara vull dedicar, des del Departament que el va veure néixer com a anatomista i embriòleg, aquest modest record al meu Mestre. Resquiescat In Pace.

José Ramón Sañudo
Catedràtic d'Anatomia i d'Embriologia. Universidad Complutense de Madrid
President de la Societat Europea d'Anatomia Clínica
Editor-en-cap de la Revista European Journal of Anatomy