Mor el professor de Medicina, David García-Dorado

DavidGarciaDorado

Ens ha deixat el catedràtic del Departament de Medicina de la UAB, David García-Dorado García. Era cap del servei de cardiologia de l'Hospital de la Vall d'Hebron i del grup de recerca en malalties cardiovasculars.

19/08/2019

El passat dissabte, 17 d'agost, ens va deixar David García-Dorado García, catedràtic del Departament de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). García-Dorado era, des del 1992, cap del servei de cardiologia de l'Hospital de la Vall d'Hebron i del grup de recerca en malalties cardiovasculars, així com director del VHIR el 2009. "La seva gran tasca inspirarà el present i futur dels seus companys", han manifestat des del Campus de la Vall d'Hebron.

La rectora, l'equip de govern, la Facultat de Medicina i tota la comunitat universitària expressen el seu sentiment de condol a la família i amics.

El Dr. Ignacio Ferreira-Gonzalez, cap en funcions del Servei de Cardiologia de l'Hospital Vall d’Hebron, li dedica unes paraules, que ha escrit en motiu de la seva defunció:

"El Doctor David García-Dorado García va morir el 16 d'agost de 2019 després de quatre anys de lluita, gairebé èpica diria jo, contra la malaltia. És difícil resumir la trajectòria professional del Dr. García-Dorado i descriure el profund impacte que el seu treball ha tingut en la cardiologia catalana, espanyola i europea. I més difícil és encara tractar de plasmar el buit que deixa al Servei de Cardiologia de l'Hospital Vall d'Hebron.

David García-Dorado va néixer a Madrid el 1953, on va cursar els estudis de medicina i, posteriorment, va dur a terme la residència en cardiologia i el doctorat en medicina a l'Hospital Gregorio Marañón. Va pertànyer a una generació de cardiòlegs que, si bé van heretar les bases d'una cardiologia que ja llavors començava a estar estructurada al nostre país, tant des del punt de vista clínic com a científic, va anar un pas més enllà i va aconseguir donar-li un prestigi internacional, sobretot a nivell europeu. Així, després d'acabar la residència, i sent responsable de la Unitat d’ecocardiografia de l'Hospital Gregorio Marañón, van aparèixer els seus primers treballs amb ecocardiografia-Doppler en revistes internacionals de primera línia.

Donada la seva personalitat inquieta i innovadora i  la seva profunda convicció de que l’avanç en el coneixement científic havia de constituir la base per a una medicina d’excel·lència, en David va començar ja a finals dels anys 80 del segle passat a realitzar els seus primers treballs en cardiologia experimental. La investigació  es va convertir per a ell en una passió vital i va iniciar una línia de recerca que marcaria la seva trajectòria: l’estudi de la fisiopatologia del dany miocàrdic per isquèmia-reperfusió. Va ser llavors, i degut en gran part aquesta passió científica, quan va fer un pas essencial que marcaria el seu futur professional i personal, com va ser l'arribada el 1991 al Servei de Cardiologia de l'Hospital Vall d'Hebron cridat pel Dr. Jordi Soler-Soler, cap d’aquest servei. Des d’aleshores Catalunya fou la seva terra d'adopció. Si bé el repte era enorme, doncs havia de desenvolupar un laboratori d'experimental amb línies pròpies i innovadores, la tenacitat, coratge i excel·lència professional d’en David van marcar la pauta a seguir i van assegurar l'èxit.

En pocs anys, el laboratori de Cardiologia Experimental es va consolidar com un grup de referència internacional en estudis de biologia cel·lular, fisiologia i cardioprotecció, i constitueix actualment un dels grups de recerca més destacats del Institut de Recerca del Vall d’Hebron, per la seva producció científica, solidesa en la trajectòria i nombre de persones que hi treballen. Ha format vàries generacions d’investigadors amb els seus valors d’excel·lència científica, rigor metodològic, esperit crític i creativitat que ell tenia, i algunes de les seves contribucions científiques s’han convertit en treballs seminals en la seva àrea.

En les últimes dues dècades, conscient de la necessitat que l'experimentació bàsica es traduís en avenços clínics d'utilitat per als pacients, va orientar la seva línia d'investigació cap a la medicina traslacional, el que es va plasmar en diversos assaigs clínics aleatoritzats d'impacte, el últim dels quals (estudi COMBAT), ha estat recentment acceptat per a ser presentat com late break clinical trial en el prestigiós congrés de la Societat Europea de Cardiologia (agost-2019). Tot un èxit a l'abast de molt pocs investigadors de prestigi.

Tot aquest bagatge científic i investigador, fruit de les múltiples facetes d’en David, s'ha traduït en un currículum d'excel·lència, possiblement dels millors del país. Per donar unes xifres orientatives, va ser autor de 410 articles, els quals han rebut més de 11.200 cites, sent en 56 d'ells el primer autor i autor de correspondència a 37, el que dóna una idea de la consistència del seu lideratge en el grup d’investigació. Va ser president del Working Group of Cell Biology of the Heart de la European Society of Cardiology i co-Editor durant 10 anys de la Revista Cardiovascular Research (2002-2012), aconseguint llançar-la durant aquest període als primers rànquings de les revistes de cardiologia experimental. A més d'això, va ser inventor de 3 patents i va liderar 35 projectes de concurrència competitiva, 8 d'ells internacionals, alguns realment singulars.

Com lògica conseqüència del seu historial científic, però a més perquè constituïa una altra de les seves passions, en David sempre va estar lligat a la docència universitària i de postgrau. Sent des de 1989 professor associat de la Universitat, per aquell temps a la Complutense de Madrid, la seva vinculació amb la institució ha estat constant. Va ser professor associat a la UAB fins a 2010, moment en el qual va aconseguir la plaça de professor titular. Finalment, la seva vàlua acadèmica va ser ratificada per la Universitat al juliol del 2018, quan va aconseguir el títol de Catedràtic d'Universitat per mèrits propis, una cosa l'abast de molt pocs i que venia a corroborar l'excepcionalitat del seu mèrit. En tot aquest temps, a més de la seva activitat docent, va dirigir 35 tesis doctorals i una escola internacional de doctorat sobre dany per reperfusió, juntament amb els professors Piper i Preissner.

Encara que l'historial científic i acadèmic d’en David és impactant, quedar-nos només amb això seria un reduccionisme que distorsionaria una realitat molt més rica. En David, a més d'investigador, era essencialment un clínic apassionat de la cardiologia i  i un defensor acèrrim del sistema públic de salut. Havent treballat sempre en hospitals del sistema nacional de salut, i conscient que el sistema públic de salut és una de les joies i potser el màxim assoliment de la nostra societat, va dedicar els últims temps a la gestió del Servei de Cardiologia de l'Hospital Vall d' Hebron. Sent Director de l'Àrea del Cor i Cap de Servei de Cardiologia des de 2009, li va tocar viure moments realment complicats, marcats per aquell temps per una profunda crisi econòmica que va redundar en severes retallades tant en infraestructura com en personal. Tot i això, va saber minimitzar el potencial impacte negatiu que això podria haver tingut en l'assistència dels pacients i va aconseguir evitar el que possiblement era el més difícil en aquells moments, com és el pessimisme i la pèrdua de la il·lusió per la professió del personal mèdic i d'infermeria, evitant el risc de caure en el "Nihilisme mèdic".

Lluny d'això, va aconseguir mantenir un servei compacte i fidel als valors d'excel·lència professional que han marcat la seva trajectòria i que es poden resumir com la pràctica d'una cardiologia centrada en el pacient. Va ser en aquell moment ple d'incerteses, fa ja 10 anys, quan vaig començar a treballar de forma més estreta amb en David. D'aquesta època recordo, a més de la duresa del moment per la pressió existent, la capacitat d’en David per enfocar els problemes amb serenitat, energia i bon judici. I, sobretot, l'honestedat professional i la transparència. Absolutament totes les decisions que va prendre van estar motivades pel bé del Servei i, en darrer terme, pel bé dels pacients.

El Dr. García -Dorado era una persona essencialment bona. A més de l'excel·lència professional, va tenir una vida plena en tots els sentits, regida pels valors de l'honestedat, l'austeritat i la recerca de la bellesa en totes les seves dimensions. D'acord amb això últim, va tenir múltiples aficions a les quals es dedicava amb passió entre les que es troben la pintura, la música, el cinema i la fotografia. En definitiva, la cardiologia, el Hospital Vall d’Hebron i la UAB acomiaden avui un home bo, un ciutadà exemplar, un metge excel·lent i un professor i científic excepcional".




 

 

Notícies relacionades

Totes les notícies