Mercè Pérez Salanova: "Intento que els estudiants se situïn molt a la pràctica"
09/12/2015
Com et sents un cop arribada la jubilació docent?
Certament, és un concepte estrany per a mi. Per una banda la meva activitat és m,olt més àmplia ja que la meva activitat també se situa en el camp de la intervenció. No penso en la jubilació docent, sinó en tot un conjunt d’activitats professionals i en les activitats que preservaré i tenen a veure amb el tema de l’envelliment i demés.
Quina valoració fas de la teva trajectòria per la UAB com a docent?
Una dimensió de la meva vida interessant. Vaig començar a la dècada dels 90 inaugurant la formació en matèria d’envelliment, creant psicologia de la vellesa ex novo i ha estat un trajecte interessant. Inclou també altres activitats com el màster en psicologia i envelliment orientar a la intervenció, la qual va ser una iniciativa bona amb un nou enfocament. Una altra línia interessant a la UAB ha estat la creació del programa Universitat a l’abast, pensat en com les universitats es relacionen amb l’envelliment. En un període també vaig estar a gestió, a la comissió permanent de la Facultat. Haver estar creant amb l’equip que el va promoure, parlo del màster en investigació i intervenció psicosocial. Haver creat aquest màster amb la resta de l’equip ha estat molt interessant, i la docència en aquest màster ha estat una font de reflexions i aprenentatges, perquè era a partir de gent que està en la intervenció des de una perspectiva psicosocial.
Què creus que és el més important que ha de treure l’alumne d’un/a docent?
El que em plantejo és que se situï respecte a l’envelliment. Intento que se situïn molt a la pràctica. La relació amb els estudiants és estimulant. He aprés amb els estudiants a buscar estratègies que els hi permetessin reflexionar sobre allò que pensen, en el nostre cas sobre l’envelliment. Poder trobar maneres de treballar que els facin sortir d’una posició passiva i involucrar-se. El treball amb els estudiants m’ha permés treure experiències de treball en grup, a més no he tingut grups nombrosos i he treballat amb ells anomenant-los pel seu nom.
Estàs satisfeta de la teva trajectòria? Creus que t’ha faltat quelcom per fer com a docent?
Tenir temps més tranquil per poder fer les activitats
Com ha evolucionat la Psicologia d’ençà que vas començar a exercir-hi?
Ha canviat en termes d’ intervenció professional. Com vaig ser degana fundadora del Col·legi de Psicologia de Catalunya, tendeixo a mirar la formació de manera molt àmplia. Hi ha una evolució amb una gran diversitat de temes i camps d’intervenció i regulació de les activitats professionals.
I el canvi a les noves tecnologies?
La valoro positivament. L’ús del Campus Virtual em sembla positiu i útil. Penso que en tot cas el que facilita és que els estudiants puguin treballar. La distorsió que planteja la comunicació entre estudiant i docent l’ús del correu electrònic... un estudiant potser envia un correu a la 1 de la matinada i pensa que l’has de contestar en clau a la seva urgència... això no neix amb l’aplicació de les noves tecnologies d la universitat i amb això ens hem d’acostumar.
Què és el que més trobaràs a faltar de la docència?
La interacció amb els estudiants. A vegades és pesat però la interacció amb els estudiants et demana veure com treballes amb un grup humà modificant continguts, material... I veus com evoluciones.
I el que menys?
Corregir, per exemple. Haig de dedicar moltes hores sempre. Tot i que hi ha moments que és interessant, pel tipus de correcció que s’ha de fer. Però clar, son correccions de molta gent.
Alguna reflexió de la teva trajectòria com a professora? A nivell de recerca, gestió…
Crec que la precarització de les persones que treballen, les posicions de molts companys més joves... Em
preocupa molt perquè mirant cap enrere crec que ens ha de interpel·lar molt què és el que s’està fent com a formació i millorar, perquè les condicions no son les adequades de vegades. Si no som capaços de promoure bons processos formatius estem sen còmplices de futurs professionals que tindran dificultats per exercir la seva feina.