Mapegen la vitalitat urbana de Barcelona

Mapegen la vitalitat urbana de Barcelona

Investigadors de la UAB han cartografiat Barcelona ciutat i 9 municipis del seu voltant amb una nova metodologia que aplica les idees de l’activista de l’urbanisme Jane Jacobs sobre com han de ser les ciutats per ser espais vitals. En un 25% del territori la vitalitat és alta, moderada en un 35% i baixa o nul·la al 40%.

10/07/2018

Investigadors del Departament de Geografia i de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB (ICTA-UAB) han ideat una nova metodologia per analitzar i cartografiar quantitativament els espais vitals d’una ciutat. És el primer estudi que sintetitza i aplica les idees teòriques de Jane Jacobs sobre la configuració que han de tenir les ciutats modernes (denses, d’usos mesclats i orientades als vianants) per tenir vida als seus carrers. La nova eina s’ha desenvolupat fent servir dades de la ciutat de Barcelona i la seva conurbació.

Les tesis de Jacobs, intel·lectual i activista urbana nord-americana al Nova York de mitjans del segle XX, exposades al seu llibre “Mort i vida de les grans ciutats”, han estat font d’inspiració d’estudis urbanístics al món anglosaxó en nombroses ocasions, i en menor mesura en d’altres regions, com les mediterrànies.

Els investigadors Xavier Delclòs i Carme Miralles han fet servir fonts censals i cadastrals, així com sistemes d’informació geogràfica per, a partir de sis variables, crear un índex d’anàlisi que han anomenat JANE, i elaborar la seva metodologia. El resultat és una interpretació espacial detallada d’una conurbació que combina tant els atributs de les ciutats tradicionals mediterrànies com els teixits urbans derivats de les lògiques modernes en la construcció de ciutats.

“L’índex JANE ens permet entendre dos elements clau: per una banda, que la manera com dissenyem i construïm les ciutats pot resultar en entorns amb nivells de vida al carrer molt diferents i, per l’altra, en el cas concret de Barcelona, que podem trobar entorns amb una elevada vitalitat urbana en indrets més aviat perifèrics i en barris tradicionalment humils i, per tant, no només al centre de la conurbació”, assenyala Xavier Delclòs.

Vitalitat urbana no només als centres històrics

El patró de distribució de vitalitat urbana identificat s’explica en bona part per la presència de ciutats i centres històrics als nuclis de la conurbació analitzada, que reuneixen els requeriments proposats per Jane Jacobs.

Així, hi ha tres “corredors” de gran vitalitat, partint del centre de Barcelona: un cap a Gràcia -que constitueix la columna vertebral de vitalitat de la conurbació-, un altre cap a la frontera nord-est de l’Hospitalet de Llobregat i un tercer que es bifurca al nord cap als districtes d’Horta-Guinardó i Sant Andreu. Aïllats d’aquests tres, hi ha dos satèl·lits vitals més, als centres de Santa Coloma i Badalona.

Però més enllà d’això, hi ha una alta vitalitat a barris perifèrics que no necessàriament coincideixen amb un teixit històric, com ara la Rambla Prim, al districte de Sant Martí, i la Via Júlia, a Nou Barris. “Això ens mostra que també es pot afavorir la vitalitat urbana en nous desenvolupaments, si són dissenyats apropiadament”, explica Carme Miralles. “Aquests dos punts de la ciutat van ser redissenyats abans dels Jocs Olímpics i als projectes urbanístics es van tenir en compte aspectes llargament demandats pels veïns. Potser aquest fet explica en bona part l’èxit obtingut en dotar-los de vida al carrer”.

Els efectes deleteris del disseny urbà

En la direcció oposada, les zones amb una baixa o nul·la vitalitat es trobarien principalment a la perifèria de la ciutat, on hi ha nombrosos exemples d’edificis aïllats, llegat del creixement urbà dels anys 60 i 70.

Però el treball destaca especialment en aquestes categories els efectes deleteris d’urbanitzacions recents que han fracassat en l’intent d’aplegar els requeriments de Jacobs, com serien la zona de la vila Olímpica, el 22@ i fins i tot punts específics als voltants del centre comercial Diagonal Mar. “Caldria analitzar en profunditat quines condicions manquen en aquests projectes específics, -tipus i usos dels edificis, densitat i diversitat dels seus habitants, etc.- per tal de poder generar la varietat necessària per a que siguin espais no només per viure, també per viure’ls”, indica Carme Miralles.

“L’eina que hem creat caracteritza l’entorn edificat i la seva capacitat teòrica per promocionar la vida urbana seguint les variables proposades per Jacobs. L’índex es pot replicar a d’altres ciutats, donada la seva simplicitat en la definició i el fet que es basa en dades generalment disponibles en obert. Tot i això, és només un inici. Es tracta d’anar-lo millorant i afegint-hi noves variables que podrien ser específiques en funció del tipus de ciutat on s’apliquen, i relacionar-lo amb altres dades sobre com aquests entorns son usats i com es succeeixen fenòmens específics actuals”, conclouen els investigadors.

Seria el cas de Barcelona, per exemple, on els investigadors veuen com a diferència important amb les ciutats vitals de l’època de Jacobs el fenomen del turisme, que està fent que entorns vitals com Gràcia, Ciutat Vella o el Poblenou esdevinguin també escenaris de processos de gentrificació o sobrepoblació.


Mapa de la vitalitat urbana de Barcelona ciutat i la seva conurbació, segon l’Índex JANE desenvolupat per investigadors de la UAB.


Territori i variables

El territori analitzat inclou la ciutat de Barcelona i 9 municipis del seu entorn més proper, amb una població aproximada de 2,4 milions.

Els resultats indiquen que els nivells de vitalitat de la conurbació de Barcelona són lluny de ser homogenis: el 23% del territori presenta una vitalitat alta i un 34% moderada, mentre que una part significativa ha estat classificada com a baixa (25%) o nul·la (17%).

Els investigadors han considerat sis indicadors per mesurar el grau de vitalitat cada zona, 4 de bàsics i 2 d’accessoris: 1) Concentració -densitat de gent, de llars i d’edificis-, 2) Diversitat -mescla d’usos primaris dels edificis (residencial, laboral, comercial i institucional)-, 3) Oportunitats de contacte -amb una construcció que afavoreixi un cert grau de contacte interpersonal, amb interseccions com les que proporcionen illes petites d’edificis i carrers a escala humana-, 4) Mescla d’edificis antics i nous -que permeten teòricament diferents nivells de renda i usos diversos-, 5) Accessibilitat -distància al transport públic i als carrers per a vianants- i 6) Distància als espais “frontera” buits -causats per grans infraestructures de transport, conjunts d’edificis amb un sol ús (com ara hospitals) i grans zones verdes-.

Article de referència: Delclòs-Alió X., Miralles-Guasch C. Looking at Barcelona through Jane Jacobs’s eyes: Mapping the basic conditions for urban vitality in a Mediterranean conurbation. Land Use Policy. Vol. 75, June 2018, Pages 505-517. https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0264837717314175

 

Notícies relacionades

Roda de premsa CRUE-TVE Universo Sostenible

La Crue i RTVE presenten la sèrie "Univers Sostenible"

Totes les notícies