"La Viquipèdia et permet compartir la teva passió i mantenir el cervell actiu"

AlexViquipedia

El Core de Patrimoni Cultural de la UAB va organitzar la sessió "La Viquipèdia i les Humanitats", a la Biblioteca d'Humanitats, on Àlex Hinojo, cap de projectes d'Amical Wikimedia, va parlar de la Viquipèdia en català (que ja té 430.000 articles, i rep entre 25 i 30 milions de consultes mensuals).

04/07/2014

"N'hi ha que juguen al Candy Crush, altres fan mots encreuats i jo faig articles per a la Viquipèdia"


Àlex Hinojo, cap de projectes d'Amical Wikimedia (l'associació que agrupa els voluntris de la Viquipèdia),  fa set anys que està inmers en el món d'aquesta enciclopèdia on line. Porta més de 4.000 articles fets, i unes 60.000 edicions, en català. 

-Què és la Viquipèdia?
És una enciclopèdia col·laborativa feta per milers de persones d'arreu del món, en 280 idomes. L'objectiu és posar a l'abast de qualsevol ciutadà el coneixement humà de manera gratuïta, lliure i amb el seu idioma. La versió en català compta ja amb 430.000 articles, i té entre 25 i 30 milions de consultes mensuals, bastant relacionades amb el calendari escolar. A la Viquipèdia hi ha 170.000 persones que alguna vegada han editat, però editors regulars són entre 1.500 i 2.000, que cada mes editen 5 o més articles.

-Per què diuen els experts que la versió catalana està tant ben posicionada?
-Suposo que pel fet que hi ha un sentiment a Catalunya que s'ha de protegir la llengua, que si no ho fas tu, no ho fa ningú. La gent se sent amb el "deurre" social de col.laborar. I tot això ha motivat la implicació de moltes persones a la Viquipèdia. A més, som un pais petit i hi ha una tradició associativa molt gran. És relativament fàcil arribar a una entitat o una escola, per exemple. 

-Un "viquipedista" què treu a canvi de dedicar hores a editar i revisar articles de l'enciclopèdia, de forma totalment voluntaria i altruista?
-El Dalai Lama diu que compartir és l'única cosa que et dona la immortalitat. Aquest és un voluntariat que et permet fer-lo un diumenge, amb pijama, des de casa, al vespre.  Aquí pots col·laborar 5 minuts i deixar-ho. Ho pots fer amb el mòbil, a l'autobús o a la platja. És molt còmode. A nivell de contingut és compartir la teva passió amb el màxim de gent possible. Si a tú t'agraden els bolets i saps de bolets, per què no escriure-ho i compartir-ho? A més, veus que és el primer lloc que surt quan busques a Google i et dius "carai, potser que ho faci, i que ho faci bé". És una afició més. Què fas la gent en el seu temps lliure? N'hi  ha que juguen al Candy Crush i altres fem articles a la Viquipèdia.

-I a tú, què t'apassiona en aquest sentit?
A mi m'apassiona fer un article i que al dia següent, quan torno a connectar-me, hi hagi millores. Això significa que algú s'ho ha llegit i ho ha millorat, i que tens algú a l'altre costat. Per exemple, jo sé, com que tota la informació és oberta, que els meus articles tenen 1,6 milions de consultes mensuals. Sé que el estic fent té un impacte real i mesurable.

-És un canvi de xip pel que fa a l'accés i difusió del coneixement, no?
-En el segle XIV i XV tenien accés al coneixement els frares; després la burgesia, després la societat tècnica, i ara tota la societat en global. La gràcia de tot això és que depèn de tú, ja no depèn dels altres que puguis accedir al coneixement. Si jo vull que hi hagin articles sobre els bolets i en català, ho he de fer jo. Per a mi és un canvi de xip total. El coneixement es genera compartint idees. Si jo vull un món millor, el que he de fer és impulsar aquest fluxe de coneixment. 

-I la Universitat, quin paper hi pot fer?
-Jo penso que la Universitat té un deure moral. Els professors han de fer divulgació, no només docència o recerca. Es comenta molt que estem fent classes del segle XIX en ple segle XXI. Jo estic totalment d'acord. És l'alumne el que ha de fer l'aprenentatge! Al sistema Bolonia li dons un tema a l'alumne i aquest l'ha de treballar. I on el pot treballar? A un element compartit com és la wiki, és el lloc ideal: et permet anar creant coneixement, consultant fonts, anar a la biblioteca, i el professor ho pot veure tot i fer la tutorització. L'estudiant pot comparar l'article, revisar, millorar, etc.

-Què pot aportar l'estudiant a la Viquipèdia?
L'estudiant pot aportar temps, el coneixement, ganes i mans. Pot compartir la seva passió.  No té per què aportar sobre el que estudia sinó sobre el que li agrada o apassiona. En el meu cas, en concret, per exemple, la utilitzava per estudiar. Si no sabia d'una cosa feia un article a la Viquipèdia perquè m'obligava a sintetizar, a entendre-ho, a escriure sobre allò. T'ajuda a estructurar idees. No cal ser un expert, és compartir el procés d'aprenentatge.

-El professor de quina forma hi pot participar?
-El professor pot aportar criteri. Estem en un món on hi ha molta diversitat de fonts. Si un professor N sap que per parlar de vitamines s'ha de consultar la font B o C, pot afegir la font a un article directament, recomanar a un article que ho faci o senzillament deixa una nota que digui que cal consultar aquella font.

-I qui controla que aquests articles estiguin ben fets? Em puc refiar de la Viquipèdia?
-Un article es pot revisar i corregir en qualsevol moment per qualsevol persona. No hi ha un control editorial sinó que el sistema s'autoregula. Hi ha gent que li agrada corregir ortografia, altres revisar bibliografia i altres editar sobre cinema.

-Quines són les pàgines més consultades?
-Les que tenen a veure amb l'actualitat, amb les notícies que han sortit aquell dia. Després hi ha algunes que són el Top com Barcelona, Catalunya, etc.  És curiós veure com varien en funció de la cultura. Quan va ser la setmana santa es parlaven d'unes tradicions a l'article de la Viquipèdia en català, i al de la Viquipèdia en castellà, eren unes altres. A la Viquipèdia en anglès els elements més consultats són de cultura pop anglo-americana, sèries tv, etc...

-De qui és propietat la Viquipèdia? 
El tex legalment és dels volunaris, o sigui, de tothom que hi participa, però representa que nosaltes el cedim amb una llicència oberta. La propietat és compartida, per això mai poden haver anuncis. Al darrera només hi ha una fundació que hostatja els servidors. És la cinquena web més visitada al món i compta amb uns potents servidors i tenen una despesa. Un cop a l'any surt un missatge que demana diners als visitants per si vols fer una aportació voluntàriament per sufragar la despesa d'aquests servidors. La mitjana de donacions són entre 5 i 20 dòlars. 

-Quins projectes de futur teniu amb les universitats?
Estem treballant per a fer una matriu del coneixement per tal que tots els àmbits de coneixement tinguin un projecte wiki amb cadascuna de les universitats. És a dir, per exemple, en el cas de l'Autònoma, fer un projecte wiki amb cadascuna de les facultats de la UAB o dels seus àmbits de coneixement. Per exemple, si un professor té 50 alumnes fent un total de 50 articles per semestre, en dos anys es poden tenir 200 articles sobre Epigrafia grega, com a exemple.

-Heu rebut algun tipus de pressió, ja sigui política o de qualsevol altre lloc, per escriure amb un o un altre enfoc sobre determinats temes?
-No, no. Cada wiki és una aproximació cultural. Si tú mires un article sobre la Guerra de les Malvines no diu el mateix en castellà que en anglès perquè hi ha fonts que diuen coses diferents. En el moment que estem vivint a Catalunya hi ha més sensibilitats, òbviament. L'article de Guerra dels Segadors en la wikipedia en castellà es diu "Sublevación de Cataluña en 1641". Només el títol ja t'indica. Això t'afecta a tú perquè tens una proximitat cultural. Però és normal. Cada cultura ho viu a la seva manera. Aquesta és la gràcia del projecte, si tens capacitats lingüístiques pots comparar.

 

Notícies relacionades

DemografiaGent

La precarietat laboral dels adults joves no ha parat d'augmentar

Un estudi del Centre d'Estudis Demogràfics de la UAB que s'acaba de publicar -que calcula, per primer cop, els anys viscuts en precarietat a Espanya dels adults joves, entre 30 i 39 anys,- ha comparat 22 generacions. La investigació conclou que el nombre d'anys en precarietat laboral dels adults joves a Espanya no ha parat d'augmentar els darrers 30 anys. Llegir més

Totes les notícies