La vida social durant el confinament, en una edició especial de Perifèria

Pelutxos amb mascareta
Ignacio Fradejas García (CC BY-NC-ND 2.0)

La revista de recerca i formació en antropologia del Departament d'Antropologia Social i Cultural Perifèria ha publicat Etnografies de la pandèmia per coronavirus, un compendi d'articles basats en dades empíriques sobre diversos aspectes de la vida social durant el confinament en països com Espanya, el Marroc, Colòmbia o l'Equador.

07/07/2020

La revista del Departament d'Antropologia Social i Cultural Perifèria, revista de recerca i formació en antropologia, publica Etnografies de la pandèmia per coronavirus, una anàlisi urgent de la vida social durant el confinament per la pandèmia deguda a la Covid-19, a través de 16 articles acadèmics basats en dades empíriques recollides entre març i maig de 2020. A més de centrar-se en aspectes com la religió, l'educació, l'alimentació, el treball, el gènere, el confinament, el risc, la informalitat o les migracions, els textos retraten els contextos pandèmics en diversos països, com són Espanya, el Marroc, Itàlia, Mèxic, Colòmbia, l'Argentina, El Salvador o l'Equador.

Per a l'elaboració de les recerques recollides en els articles s'han utilitzat metodologies antropològiques adaptades a la situació, com ara l'etnografia virtual, els mètodes mixts combinant enquestes en línia i entrevistes a distància, o les “autoetnografies” a través de diverses veus. Això demostra, segons José Luis Molina (director científic) i Ignacio Fradejas-García (editor), que malgrat les dificultats es pot fer recerca antropològica en contextos excepcionals d'aïllament. “Aquest conjunt de textos és una de les primeres contribucions empíriques des de l'antropologia i les ciències socials a l'estudi de la pandèmia que no es basen exclusivament en enquestes online”, destaquen.

Els objectius d'aquest especial han estat tres: documentar un procés dinàmic que serà reanalitzat i reconstruït en el futur; revelar problemàtiques emergents i facilitar una primera anàlisi de situacions excepcionalment generalitzades, que puguin informar intervencions a diferents nivells (pedagògiques, de suport social, de salut pública, de mobilitat geogràfica, organització social, etc.).

La conclusió més important, en posar els treballs en perspectiva, és que, al contrari de les teories que parlen d'una pausa o una aturada antropològica (basada en la immobilitat geogràfica humana), els materials empírics mostren una efervescent activitat de resignificació d'espais, temps i relacions socials que ha de ser tinguda en compte a l'hora d'analitzar els efectes i les conseqüències d'aquest període de confinament en el futur”, indica José Luis Molina.

La idea de realitzar una edició especial sobre la pandèmia va sorgir de les classes de l'assignatura “Recursos Instrumentals per a la Recerca en Antropologia” del grau en Antropologia Social i Cultural, de la qual és responsable Miranda Lubbers. “En el canvi a ensenyament virtual, els i les estudiants van realitzar petites recerques en grup sobre la pandèmia, utilitzant les eines digitals. Finalment, dos d'aquests grups d'estudiants han arribat a publicar el seu text en aquest monogràfic després de passar una avaluació per parells. En resum, pensem que la revista Perifèria ha complert amb escreix el seu objectiu de formació i recerca”, assenyala Ignacio Fradejas.

Els articles, revisats per parells i publicats en accés obert, han estat escrits per investigadors de diferents països i de totes les etapes acadèmiques: catedràtics, professors titulars, doctorands, postdoctorands, estudiants de màster i estudiants de grau. Es poden descarregar en la pàgina web de la publicació.

Aquesta notícia s'emmarca dins dels següents ODS

     

    Notícies relacionades

    Totes les notícies