"La universalització global d'una sola llengua és una babel que no existirà mai"

29/06/2015

Francesc Parcerisas és membre destacat de la generació literària dels 70 i ha rebut nombrosos premis com a poeta. Com a traductor destaca la trilogia de J.R.R.Tolkien "El Senyor dels Anells" (2002) i de L'Odissea (2010). Ha estat director de la Institució de les Lletres Catalanes (1998-2004) i coordinador de la Generalitat de Catalunya per a l'Any del Llibre i la Lectura 2005.

Després de gairebé 30 anys donant classe, el catedràtic de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB, amb el Premi Nacional de Cultura encara calent a les mans, recull les coses del seu despatx perquè li ha arribat l’hora de jubilar-se, als 70 anys. És un despatx on hi penja una estelada de la finestra, que dóna peu a la primera pregunta:

-Com és que l’heu penjat?
-Hi ha molts llocs a Catalunya on hi són penjades, i el Campus no podia ser menys… Encara que he de dir que no entenc molt bé per quin motiu les universitats, que són institucions que volen tenir un paper bel·ligerant dins la societat –i que és just que sigui així- en un tema de la importància del sobiranisme i la independència, no s’hagin definit, tot i la varietat d’opinions que segurament hi deu haver al respecte.

-Pensant ara en els estudiants i futurs traductors, és una feina recomanable la de traductor?
-Jo crec que és una feina molt important, una altra cosa és que sigui recomanable. Recomanable és un concepte que té a veure amb el mercat de treball i condicions laborals, i això és molt complicat, aquí i avui. El professional que s’hi dediqui hauria de tenir, en primer lloc, un domini de llengües molt gran.

El traductor, en aquest sentit, és útil en qualsevol companyia d’informàtica, de telèfons, en una agència d’exportació, etc. Té una importància cabdal en el món globalitzat, on l’anglès és una llengua franca i et serveix per a fer un intercanvi concret , però si sabessis danès o rus segurament aquest intercanvi tindria unes característiques més favorables (i això ho sabem molt bé perquè quan ve una persona de fora i sap català el veiem millor). La transacció i intercanvi es fa més fácil si anem a Portugal i podem parlar portuguès o a Dinamarca si ho fem en danès.

-Què cal per ser un bon traductor?
-Calen tres coses: conèixer la llengua molt bé, conèixer la cultura estrangera en la qual treballes o tradueixes, i la tercera,  la més important, és acceptar la diferència. Sense diferència no hi ha traducció. La traducció només és possible si hi ha dos elements que són distints. La traducció té com a punt essencial el reconeixement de la diferència. És un pont i perquè hi hagi un pont hi ha d’haver un riu i dues ribes que cal traspassar. Aquesta acceptació és molt fructífera.
Jo a vegades als alumnes els hi dic que això de la traducció és semblant a les parelles: hi ha qui diu que les parelles ben avingudes són un de sol, i no, això és mentida. La gràcia de les parelles és que siguin dos, que siguin diferents, però que siguin capaços d’acceptar-se.

-De les moltes obres què heu traduït, de quina us sentiu més cofoï o en guardeu un record especial?
-Tinc un gran record de la primera obra que vaig traduir, del francès al castellà, que em va encarregar el professor que tenia quan estudiava Filosofia i Lletres, a la Universitat de Barcelona, Antoni Vilanova, que es deia “Historia de mi mujer”. Jo deuria tenir uns 20 anys, tot i que l’autor és hongarès, una traducció pont que avui desaconsellem però en tinc un record perquè m’ho va encarregar el professor, i vaig gosar fer-la i em va engrescar a fer-ne d’altres. També estic prou satisfet de la traducció de “La llanterna de l’arç”, de Seamus Heaney, un llibre de poemes que vaig traduir de l’anglès al català.

De la trilogia “El Senyor dels anells” també em sento molt satisfet: ho vaig fer als anys 80, de l’anglès al català, i m’ho vaig passar molt bé fent-ho, sense saber que després em donaria tants “fans”. Fins i tot tinc contacte sovint amb la Societat Tolkien, i em criden de tant en tant per fer-hi xerrades. És un llibre molt ben escrit, des del punt de vista literari. Tolkien feia unes descripcions molt detallades, molt elegants, amb una capacitat de convenciment èpic de cara al lector molt important i que estructura la part argumental  d’una manera molt eficaç. Són llibres molt llargs i l’acció queda entretallada, i en canvi tú no perds mai el fil: per fer això se n’ha de saber molt. Era un llibre que havia volgut traduir als 70 i ho havia proposat a les editorials, i totes ho van rebutjar perquè era llarg i era un gènere fantàstic que  no estava de moda, el que es portava era el gènere polític.

-Quina obra no heu traduït i us hagués agradat traduir?
-Moltes. N’hi ha que són una meravella. A mi m’agrada llegir sovint a la babalà, una mica d’aquí i una mica d’allà, i hi ha coses delicioses. Llegeixo el que trobo, i puc llegir (en català, castellà, anglès, francès o l’italià). Un dia m’agradaria, si tinc temps, posar-me amb un Dickens, que no n’he traduït mai cap, i en concret amb “Our mutual friend”, que que jo sàpiga no està traduït al català. Està molt ben escrit, com totes les novel·les del S.XIX. És un llibre molt llarg i experimental, hi ha objectes que parlen, etc…La gran novel·la és la del XIX, l’anglesa i russa, Tolstoi, Dostovieski, etc… que són monstres de la construcció i la narració literària.
 
-La llengua catalana, en aquest món tant global, té futur?
-Sí, mentres hi hagi parlants. Pensar en la universalització global d’una sola llengua és una quimera. És una babel que no existirà mai, entre d’altres coses perquè una cosa és una llengua que serveixi per comunicar (i a més podria canviar i ser el xinès; abans era el francès), però aquestes llengues amb una funció comunicativa difícilment poden tenir una missió de transmissió cultural. Tot el que nosaltres som capaços de dir als nostre fills en català o en danès és difícil de traduir-ho. Les llengues tenen aquesta funció de cohesió. Es perden moltes llengues cada dia la món, però la demografia i la importància del català està a la banda alta, comparant-la amb el danès, el serbocroata, l’hebreu, etc…Té problemes, sí, (com també els té el francès o el castellà), alguns són d’influència externa, i d’altres problemes són polítics.

-En una Catalunya independent ajudaria el català o no té res a veure?
-Sí que ajudaria perquè és un element de cohesió i un element identitari. Ara, la llengua sola  no influeix políticament. La llengua és apolítica i depèn de l’ús que se’n faci. La gent que ve de fora ho nota. Si tú vas a Holanda i parles holandès tens un grau d’acolliment superior, com passa quan vens de fora i parles català. Una persona que sap català té més oportunitats de feina, i això vol dir que la gent que sap que vol pujar, ha de saber català.

-Com a escriptor destacat de poesia, i davant dels joves que estan enganxats a un mòbil o tablet, per a què els hi diria que serveix la poesia?
-Totes les creacions artístiques són inútils. La música, per exemple, és fantàstica però no serveix per a res...Serveix per a fer-nos sentir feliços i per a donar-nos plaer. Vull dir que algú escoltant Bach o contemplant un Cezanne no ha menjat mai, però en algun moment, ens ha confortat. La poesia és un d’aquests elements, i encara més, perquè va lligada a la llengua. Gràcies a la poesia aprenenem allò que s’amaga dins el llenguatge, ens permet pensar, i també sentir emoció.

-De les tecnologies què en penseu?
-Trobo que són fantàstiques. És una revolució tant gran com va ser la impremta. És una cosa imparable. Potser l’únic problema és que hi ha molta dependència tecnològica, que si cau en males mans, pot arribar a ser perillosa.
Jo, de jovenet, era capaç de passar hores i hores llegint. En canvi, els meus fills no llegeixen , però veuen pel.lícules i sèries de tot el món per Internet, i saben coses que jo no tinc ni idea. Tindran uns coneixements sobre imatges, vídeos, enllaços, etc…que jo no tinc perquè jo tinc altres aficions. I no podem condemnar-ho en nom del que era el passat. Jo m’he dedicat a guardar papers i llibres, però reconec que aquest és el meu món, i els meus fills em diuen –de què et serveixen aquests llibres? Jo me n’adono que és una dèria meva i que a mi m’agrada, però als altres els agradaran altres coses, diferents, i igual d’importants. El món, ara, és diferent! I la velocitat de canvi cada vegada és més acelerada. Els canvis són molt espectaculars! Potser la ment oberta del traductor m’ha ajudat a assumir tot això que estic dient.