La UAB palesa l'important llegat dels filòsofs de parla catalana de l'edat mitjana
16/09/2010
L'activitat intel·lectual als països de parla catalana durant els segles XIV i XV sobre qüestions filosòfiques, l'especulació física o la teologia va ser molt fructífera, amb autors de primera línia capaços d'intervenir en els grans debats de l'època. Tanmateix, els seus escrits resten en gran part inèdits, molt pocs han estat sotmesos a una edició crítica i gairebé cap no ha estat traduït ni anotat.
La Bibliotheca Philosophorum Medii Aevi Cataloniae neix ara per divulgar aquest patrimoni cultural tan ric, amb l'edició crítica de les obres desconegudes més representatives d'aquest període, escrites pels filòsofs que van estudiar, viure o ensenyar als nombrosos centres d'ensenyament superior que es van crear als territoris de parla catalana a l'edat mitjana tardana.
El primer volum ja ha vist la llum. Es tracta, tal com diu Alexander Fidora, un dels editors del llibre, "d'una petita sensació": Qüestió sobre la unitat de l'universal, un text filosòfic del predicador valencià Vicent Ferrer —conegut per la seva polèmica antijueva— traduït a l'hebreu en ple segle XV. L'edició, a càrrec de Fidora i de Mauro Zonta (La Sapienza, Università di Roma), conté una introducció sobre l'autor, el text original llatí, la traducció medieval hebrea i les traduccions modernes anotades en català i anglès.
Es preparen ja dues publicacions noves, amb texts de Pere Tomàs (Barcelona i París) i de Vicent Ferrer (València). Altres autors dels quals se'n publicaran obres són Antoni Andreu (Lleida i París), Guiu Terrena (Mallorca i Perpinyà), Guillem Rubió (Vilafranca del Penedès i París), Nicolau Eimeric (Girona) i Ramon Martí (Barcelona). A més d’aquests intel·lectuals, els editors no descarten publicar també dins de la col·lecció textos importants que només s'hagin conservat en biblioteques de l'antiga Corona d'Aragó i de l'antic Regne de València.