Sala de premsa Premsa i mitjans

La UAB celebra el Dia Mundial de la Salut Mental i presenta el Pla Antiestigma

Acte commemoratiu del Dia Mundial de la Salut Mental
Fruit del treball que va començar fa dos anys, amb el lema de la FMUAB17 "La salut mental, visible i sense estigmes a la UAB" , la vicerectora d’Alumnat i d’Ocupabilitat, Sara Moreno, ha presentat el Pla Antiestigma en Salut Mental en un acte que ha comptat amb les històries de vida d’una estudiant, una persona del PDI i una persona del PAS.

10/10/2019

Només un 8% de l’alumnat no ha ocultat els seus problemes de salut mental, xifra que puja a un 16% en el col·lectiu de persones treballadores.

Amb motiu del Dia Mundial en Salut Mental, el 10 d’octubre, la Sala Cinema ha acollit un acte per presentar la diagnosi del Pla Antiestigma que s'ha elaborat en el si de la comunitat UAB, amb la col·laboració de l’entitat Obertament.
 
El grup motor, format per alumnat, PAS, PDI, membres de diferents Serveis de la UAB així com de l'equip de govern, ha explicat la metodologia emprada per elaborar la diagnosi a través de l’anàlisi de les activitats dutes a termes durant dos anys, les experiències i els actors, que va acabat materialitzant-se en una enquesta adreçada a tota la comunitat universitària que va obtenir una participació de gairebé 2000 persones. 

Els resultats han mostrat que un 14% de les persones enquestades afirma haver tingut una experiència en primera persona amb un problema de salut mental. Del conjunt d'estudiants enquestats, un 16% declara tenir o haver tingut un trastorn mental, mentre que del conjunt de treballadors, és un 10% els que han manifestat tenir o haver-ne tingut.

També s’ha destacat la necessitat  de disposar d’un Pla Antiestigma tenint en compte que només un 8% de l’alumnat no ha ocultat els seus problemes de salut mental, xifra que puja a un 16% en el col·lectiu de persones treballadores. 

Línies de treball

Amb els resultats obtinguts a l’enquesta, l’entitat Obertament ha proposat una sèrie de línies d’actuació, entre les quals destaca la importància de la lluita en primera persona, l’afavoriment del contacte social com a única manera de trencar amb els prejudicis, la visibilització de les històries de recuperació, les accions continuades i locals adreçades membres de col·lectius concrets així com la mesura de l’èxit i l’impacte d’aquestes actuacions. 

Històries de vida en primera persona

L’acte ha volgut que membres de la comunitat UAB tinguessin un paper protagonista explicant les seves vivències. 

L’Aida, del col·lectiu d’estudiants, ha explicat com va començar a sentir-se malament l’any 2014, quan tenia 18 anys: “Vaig començar la carrera. Tothom em deia que la universitat són els millors anys de la meva vida però per a mi no. Jo notava un neguit i volia tornar a casa”. També ha explicat com un dia, després dels atemptats de París, tenia tanta por que va decidir autolesionar-se: “No ho vaig fer per suïcidar-me però si sentia dolor físic, volia dir que estava aquí”. L’estudiant ha acabat la seva intervenció afirmant que ara feia “vida normal gràcies a la teràpia i a la medicació” però seguia sense parlar de les seves vivències “perquè encara hi ha l’estigma”. 

La Maria Jesús, membre del PAS, ha explicat que va tenir el primer brot psicòtic quan feia una estada postdoctoral. També s’ha referit als dubtes que li plantejava el fet d’explicar les seves vivències públicament: “Tot i que tenia ganes de participar en un acte així, al principi em vaig plantejar què pensaria la gent. Tens por que la gent dubti de les teves capacitats”. La Maria Jesús s’ha mostrat agraïda a l’equip que la va tractar ja que “després de provar diversos tractaments, he aconseguit un treball que m’agrada, tenir vida social”. 

La Maria Rosa, del col·lectiu del PAS, ha recordat que el seu “primer atac de pànic va ser en un túnel de rentat i vaig haver d’obrir totes les finestres malgrat es mullés tot”. També ha compartit amb el públic allò que més la va impactar: “Un dels meus germans em va dir que era una boja diagnosticada davant de la meva mare i la meva filla. Puc perdonar que la gent no ho entengui mentre no se’m culpabilitzi. La Maria Rosa va acabar la seva intervenció reivindicant que “el fet de tenir una malaltia mental no significa que les capacitats intel·lectuals estiguin disminuïdes”. 

La rectora de la UAB, Margarita Arboix, ha tancat l’acte destacant que els problemes de salut mental eren un “repte que una universitat ha de posar sobre la taula”. També s’ha referit a les “dades preocupants que havia mostrat l’enquesta” i ha parlat de la importància de la prevenció a tots els centres: “No és fàcil posar mitjans quan tens dificultats econòmiques, però es poden crear gabinets a totes les Facultats perquè els membres de la comunitat UAB no tinguin por a explicar la seva situació i disposin d’eines d’ajuda”.