La Draga mostra els seus tresors al Museu d’Arqueologia de Catalunya

29/09/2017

L’exposició ha estat inaugurada el 28 de setembre, en un acte presidit pel conseller de Cultura, Lluís Puig, i que ha comptat amb l’assistència del vicerector de Relacions Institucionals i de Cultura de la UAB, Carlos Sánchez.

La mostra és fruit dels treballs duts a terme durant pràcticament 30 anys al jaciment arqueològic de La Draga, Banyoles, per un equip multidisciplinari format per científics del Museu d’Arqueologia de Catalunya, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC-IMF) i del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles, que han aportat resultats de gran impacte científic i projecció internacional al jaciment.

Visitable fins al proper 4 de febrer, l’exposició suposa una oportunitat única d’endinsar-se en el poblat mitjançant els objectes originals, els audiovisuals i la realitat virtual, per experimentar el neolític en primera persona. Per primera vegada s’hi mostren més de 200 peces arqueològiques, entre les quals hi ha un conjunt d’estris fets de fusta i matèria orgànica de més de 7.000 anys. A més, s’ha organitzat un seguit d’activitats paral·leles, que permetran obtenir una nova visió de les innovacions al llarg de la història: visites guiades, activitats per a públic familiar, debats i demostracions per a tots tipus de públics, així com la presentació del catàleg.

La mostra en quatre àmbits temàtics

La Draga és l’únic jaciment arqueològic lacustre de la península Ibèrica i un dels més antics i importants de la Mediterrània occidental, fet que permet exemplificar a través del patrimoni conservat, en part sota l’aigua, una etapa cabdal de la nostra història: els inicis de l’agricultura i la ramaderia.

La revolució neolítica va suposar la primera gran transformació del medi: plantes i animals domèstics desconeguts fins aleshores i l’aplicació de tecnologies que transformarien radicalment l’entorn. Fa uns 7.400 anys, un grup d’agricultors i ramaders prehistòrics s’assentaren a la vora de l’estany de Banyoles, i van esdevenir el poblat neolític més important a Catalunya.

L’exposició sobre el jaciment s’estructura en quatre àmbits, que han estat agrupats sota quatre epígrafs:

Emoció:

Mostra l’impacte que va generar la descoberta de l’assentament del poblat de la Draga, el 1990, i presenta els arqueòlegs protagonistes de la recerca. S’exposa una eina de fusta de més de 7.000 anys, que s’ha convertit en un dels seus símbols.

La Draga és un exemple paradigmàtic d’un poblat dels primers agricultors i ramaders del nord-est de la Península. La singularitat del jaciment, un dels pocs del seu tipus a Europa i on es conserva excepcionalment la matèria orgànica, permet emprendre una recerca única i emocionant d’un període històric vital per entendre com som avui en dia. Suposa un treball de recerca plena d’enormes reptes d’excavació, de conservació, d’anàlisi i d’interpretació, dirigida a obtenir una imatge el més real possible de com era la vida a la vora de l’estany de Banyoles fa uns set mil quatre-cents anys.

L’any 1990, Joan Abad, membre de l’Associació Arqueològica de Girona, va detectar restes arqueològiques durant el procés de construcció del parc urbà de la Draga en el marc del projecte dels Jocs Olímpics de 1992 a Banyoles. A partir d’aquest moment, es van produir grans esdeveniments, com la recuperació de l’arc neolític sencer més antic d’Europa. Han estat gairebé 30 anys de recerques fins als nostres dies, en un jaciment ple de secrets posats a la llum de la ciència i la societat.

Anàlisi:

Presenta una col·lecció singular de peces arqueològiques originals, representatives del jaciment: la fauna (salvatge i domèstica), les restes vegetals (silvestres i conreades), les restes d’aliments, els objectes de la vida quotidiana, els estris d’ús pràctic, els guarniments i els elements connectats amb l’esfera social o les creences.

El sedentarisme, l’agricultura i la ramaderia, pràctiques adoptades durant el neolític, van transformar profundament la relació entre les persones i el seu entorn. Per a la comunitat de la Draga, instal·lada a la riba de l’estany de Banyoles, el poblat era el centre de la vida i allà es concentrava una bona part de l’activitat. Aquest hàbitat estable estava format per una agregació de sòlides construccions de fusta, com ara cabanes, coberts i tancats, on convivien les persones i el bestiar. Al voltant seu hi havia els horts i camps de conreu, llocs on s’emmagatzemaven els aliments i fins i tot on es llençaven les escombraries.

Aquest àmbit, l’exposició mostra la complexitat dels materials recuperats i els exposa com a reflex de la realitat en la vida d’un poblat neolític. En set vitrines, es parla del rebost domèstic, el rebost salvatge, fusters neolítics, els pilars de fusta, les construccions de pedra, els fonaments de la nostra cuina, la destresa artesanal i Idees i creences.

Interpretació:

Reconstrueix el panorama del que va succeir a la Draga durant aproximadament 400 anys gràcies a l’enorme quantitat de dades obtingudes i processades per un ampli equip científic multidisciplinari. La singularitat del jaciment de la Draga i l’enorme quantitat de dades obtingudes comporta un esforç majúscul a l’hora de catalitzar la informació i generar coneixement. Més de 50 científics de diversos països del món treballen des de les seves especialitats per construir models interpretatius comprensibles per a tots els públics.

La recerca desenvolupada a la Draga té com a objectiu la socialització del coneixement emprant totes les eines possibles. Actualment, no es concep que l’únic receptor sigui l’entorn científic i es busca crear polítiques comunicatives i educatives que arribin a tothom.

La difusió per al públic especialitzat es fa bàsicament amb publicacions científiques, que poden ser de diferents formats, reunions, congressos, etc. A la resta de públic s’hi arriba amb una gran varietat d’eines pedagògiques, com ara visites guiades, publicacions, tallers, exposicions, aplicacions virtuals, etc.

Quatre vídeos donen vida a “La mirada dels savis”: quatre reconeguts intel·lectuals valoren aspectes essencials de les aportacions de la Draga al coneixement del passat  i del que va comportar el neolític. Marc Boada. Tecnologia neolítica; Martí Boada, professor de Geografia Humana, El neolític i la transformació del paisatge; Ferran Adrià. Cuinar i menjar diferent, i Eulàlia Subirà, professora d’antropologia Física de la UAB, Qui eren i d’on venien?

Imaginació:

Permet una visita a l’ambient de la Draga mitjançant una experiència virtual que ens endinsarà en el passat a través de la recreació del poblat, duta a terme per l’Institut d’Investigació en intel·ligència artificial (IIIA-CSIC).
La "Reconstrucció digital del passat prehistòric: realitat virtual i intel·ligència artificial per entendre la vida social al Neolític” és un projecte impulsat pel programa RecerCaixa, una iniciativa de l'Obra Social "la Caixa" en col·laboració amb l'Associació Catalana d'Universitats Públiques.

El projecte integra mètodes avançats d'enginyeria inversa, realitat virtual i intel·ligència artificial per al desenvolupament de models virtuals en 3D del patrimoni històric, especialment, en l'àmbit de l'arqueologia. Específicament, consisteix en desenvolupar i aplicar innovadors mètodes d'anàlisi computacional de la forma i la textura d'objectes arqueològics i construccions prehistòriques, per tal de reconstruir com va ser el poblat neolític de la Draga (Banyoles). Igualment, desenvolupa noves formes de representació virtual (modelització 3D) i nous interfícies usuari-ordinador amb l'objectiu d'utilitzar la simulació com a instrument per a la investigació del passat, la divulgació científica en museus i la producció de materials docents per a les escoles. Està en fase de desenvolupament els sistemes d'e-learning basats en tècniques de simulació distribuïda ("societats artificials" creades per mitjà de tecnologia d'agents) i "jocs seriosos" per emular la forma en què la gent va viure en el passat.

Més informació a www.mac.cat