La despoblació d'Espanya s'estén a les ciutats mitjanes i petites de l'interior i nord
El fenomen de la despoblació ja no és exclusiu del medi rural sinó que comença a afectar els àmbits urbans de les regions despoblades, que expulsen els joves locals amb estudis universitaris de les ciutats. 780.000 joves de 25 a 39 anys nascuts a Espanya van migrar de la seva comunitat autònoma de residència entre 2013 i 2017: el 80,7% cap a altres regions espanyoles i un 19,3% a l'exterior. Un estudi de la UAB i el CED analitza el fenomen.
18/07/2019
Madrid es posiciona com el principal importador d'universitaris oriünd de la resta d'Espanya, al mateix temps que expulsa als individus dels estrats socioeducatius més baixos cap al nord de Castella-la Manxa.
Els intercanvis de joves entre regions no són equilibrats, ni en el balanç de les entrades i sortides, ni el perfil educatiu de les persones que arriben i marxen. Madrid es consolida com el principal receptor de joves amb estudis universitaris: el 28,8% dels titulats universitaris entre 25 i 39 anys que resideixen a Madrid han nascut en altres regions espanyoles. Per contra, Castella i Lleó és la regió de la qual més joves universitaris han emigrat (el 38,2% dels nascuts a la comunitat autònoma d'aquest rang d'edat i nivell educatiu viuen en altres parts d'Espanya), seguida de Castella- la Manxa i Astúries.
L'article "Descapitalització educativa i segona onada de població", dels investigadors Miguel Gonzalez-Leonardo, Antonio López-Gay i Joaquin Recaño, del Centre d'Estudis Demogràfics i la Universitat Autònoma de Barcelona, es publica avui a la revista de demografia "Perspectives demogràfiques ". Els investigadors han utilitzat com a fonts l'Estadística de Variaciones Residenciales (EVR) i l'Encuesta de Población Activa (EPA) del Instituto Nacional de Estadística.
Més de 776 mil joves de 25 a 39 anys nascuts a Espanya van migrar de la seva comunitat autònoma de residència entre 2013 i 2017, 155.269 a l'any. El 80,7% cap a altres regions espanyoles i un 19,3% a l'exterior. Aquests intercanvis poblacions entre comunitats autònomes no són equilibrats, ni en la intensitat dels fluxos ni el perfil educatiu dels joves que arriben i dels que marxen.
Segons explica l'investigador del CED de la UAB, Miguel Gonzalez-Leonardo, "després de l'èxode rural massiu de l'etapa desenvolupista, es van reduir els corrents migratoris interregionals entre mitjans dels anys 70 i finals dels 90. Però amb el canvi de segle , l'emigració de joves a les regions de l'interior peninsular i de la cornisa cantàbrica s'incrementa, sobretot cap a altres parts de la geografia espanyola, gestant una segona onada de despoblació que ara no només afecta el medi rural sinó, majoritàriament, a les capitals de província ".
Aquests fluxos de sortida estan compostos per una elevada proporció de titulats universitaris, el que també genera un fort procés de "descapitalització educativa". Unes poques comunitats autònomes, entre les quals destaca Madrid, seguida d'Illes Balears i Catalunya, aglutinen la major part de les entrades, principalment en el cas dels migrants amb estudis universitaris. Per contra, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Astúries i Extremadura són les comunitats que més joves entre 25 i 39 anys perden.
Madrid com a centre del sistema migratori espanyol
Un 38,7% de les migracions interregionals dels joves entre 25 i 39 anys nascuts a Espanya, 48.105 a l'any, arriben o surten de la Comunitat de Madrid, amb un saldo net positiu de 10.136 individus.
El 35% de les entrades provenen de les dues Castelles. Extremadura, Galícia, Astúries, Cantàbria, Andalusia, la Comunitat Valenciana, Canàries i Catalunya també tenen contingents emigratorios destacats cap a Madrid, però en les tres últimes no suposen pèrdues relatives significatives.
Catalunya, lluny del poder d'atracció de Madrid, és el segon centre receptor, amb un saldo net de 3.211 joves a l'any. Les Illes Balears també registren un balanç positiu, 2.024.
Descapitalització educativa
Entre el 45 i el 55% dels joves de 25 a 39 anys nascuts a Castella i Lleó, Galícia, Astúries, Navarra, Castella-la Manxa, Cantàbria i el País Valencià que han emigrat cap a altres parts d'Espanya tenen estudis universitaris, davant al 30-35% dels que romanen a la regió de naixement.
I no només se'n van els més qualificats, sinó que els joves procedents d'altres autonomies presenten un nivell educatiu més baix respecte als que marxen. A Castella i Lleó, el 53,8% dels locals que han emigrat tenen titulació universitària, i tan sols el 36,7% dels nadius d'altres comunitats autònomes que resideixen a la regió. Madrid es posiciona com el principal importador d'universitaris oriünd de la resta d'Espanya, al mateix temps que expulsa als individus dels estrats socioeducatius més baixos cap al nord de Castella-la Manxa: el 64,9% dels joves procedents d'altres regions que resideixen a Madrid són titulats universitaris i el 30,1% dels que emigren.
La segona onada de despoblació: un despoblació principalment urbana
El fenomen de la despoblació ja no és exclusiu del medi rural, sinó que comença a afectar els àmbits urbans de les regions de l'interior i del nord d'Espanya. Les ciutats mitjanes i petites de les comunitats autònomes despoblades són ara els municipis més afectats per l'emigració de joves. Castella i Lleó és la comunitat autònoma més perjudicada, amb un saldo negatiu de 2.175 joves autòctons de 25 a 39 anys l'any en les capitals de província (una taxa neta anual de -13,4 ‰), -834 en el conglomerat de els municipis urbans restants (-9,25 ‰) i 1299 (-9,63 ‰) en el medi rural.
A l'altra cara de la moneda es troba el municipi de Madrid, amb un creixement de 7.322 joves nacionals a l'any (+ 16 ‰). L'arxipèlag de les Illes Balears té taxes netes positives destacades en les tres tipologies territorials, sumant 1.868 joves. Les capitals catalanes també creixen per l'arribada de joves espanyols (1346), principalment a costa dels fluxos d'entrada cap a la ciutat de Barcelona.
ARTICLE "Descapitalització educativa i segona onada de població".
Entre el 45 i el 55% dels joves de 25 a 39 anys nascuts a Castella i Lleó, Galícia, Astúries, Navarra, Castella-la Manxa, Cantàbria i el País Valencià que han emigrat cap a altres parts d'Espanya tenen estudis universitaris, davant al 30-35% dels que romanen a la regió de naixement.
I no només se'n van els més qualificats, sinó que els joves procedents d'altres autonomies presenten un nivell educatiu més baix respecte als que marxen. A Castella i Lleó, el 53,8% dels locals que han emigrat tenen titulació universitària, i tan sols el 36,7% dels nadius d'altres comunitats autònomes que resideixen a la regió. Madrid es posiciona com el principal importador d'universitaris oriünd de la resta d'Espanya, al mateix temps que expulsa als individus dels estrats socioeducatius més baixos cap al nord de Castella-la Manxa: el 64,9% dels joves procedents d'altres regions que resideixen a Madrid són titulats universitaris i el 30,1% dels que emigren.
La segona onada de despoblació: un despoblació principalment urbana
El fenomen de la despoblació ja no és exclusiu del medi rural, sinó que comença a afectar els àmbits urbans de les regions de l'interior i del nord d'Espanya. Les ciutats mitjanes i petites de les comunitats autònomes despoblades són ara els municipis més afectats per l'emigració de joves. Castella i Lleó és la comunitat autònoma més perjudicada, amb un saldo negatiu de 2.175 joves autòctons de 25 a 39 anys l'any en les capitals de província (una taxa neta anual de -13,4 ‰), -834 en el conglomerat de els municipis urbans restants (-9,25 ‰) i 1299 (-9,63 ‰) en el medi rural.
A l'altra cara de la moneda es troba el municipi de Madrid, amb un creixement de 7.322 joves nacionals a l'any (+ 16 ‰). L'arxipèlag de les Illes Balears té taxes netes positives destacades en les tres tipologies territorials, sumant 1.868 joves. Les capitals catalanes també creixen per l'arribada de joves espanyols (1346), principalment a costa dels fluxos d'entrada cap a la ciutat de Barcelona.
ARTICLE "Descapitalització educativa i segona onada de població".