L'elevada freqüència d'incendis canvia la vegetació del Cap de Creus
19/03/2009
El foc és un element present en molts ecosistemes i ha estat utilitzat sempre per modelar comunitats vegetals i paisatges d'arreu del món. Però el règim d'incendis - extensió, freqüència, intensitat i estacionalitat - pot influir fortament en la regeneració de les espècies vegetals, produint un canvi en la composició de la vegetació.
L'efecte de la freqüència d'incendis sobre la vegetació havia estat prèviament estudiat en situacions de baixa freqüència. Però el treball dels investigadors Albert Vilà, Sandra Saura i Francisco Lloret, que ha estat finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació, és el primer d'Europa que estudia in situ l'efecte de freqüències de fins a cinc focs consecutius sobre la vegetació mediterrània i que ha permès constatar científicament el que fins ara només es coneixia a nivell teòric: que una elevada freqüència d'incendis redueix dràsticament la capacitat regenerativa d'algunes espècies arbustives de la conca mediterrània, que podrien arribar a desaparèixer si continua la mateixa recurrència de focs. Aquest fet acaba produint una simplificació de l'estructura de la vegetació, que es veu potenciada pel predomini de les espècies herbàcies, amb més capacitat de regeneració que les arbustives.
Per fer la recerca, els investigadors van identificar una superfície de 1200 hectàrees situada a l'est del Cap de Creus, que havia patit fins a cinc incendis en els últims trenta anys, i van seleccionar parcel·les, en funció del nombre d'incendis registrats a cadascuna (des d'un fins a cinc incendis). A cada parcel·la van estudiar les espècies arbustives i herbàcies presents agrupades en funció de la seva estratègia regenerativa: rebrotadores (a partir de les arrels o les tiges que subsisteixen al foc), germinadores (a partir de les llavors que queden soterrades) i rebrotadores/germinadores (que es poden reproduir tant d'una manera com de l'altra).
Els resultats obtinguts indiquen que els dos primers tipus d'espècies, rebrotadores i germinadores, són les més afectades per una major recurrència d'incendis, mentre que les rebrotadores/germinadores són les que es regeneren més fàcilment. Els investigadors destaquen els casos d'espècies rebrotadores com el bruc (Erica arborea), que acaben esgotant el banc dels seus meristemes, teixit vegetal de tipus embrionari, i de les reserves de nutrients emmagatzemats; o d'arbusts germinadors com les estepes (Cistus sp.), que es veuen afavorides quan sofreixen un o dos incendis, però que desapareixen sota freqüències de quatre i cinc focs. Tanmateix, espècies rebrotadores/germinadores com l'argelaga negra (Calicotome spinosa) no es veuen afectades pel fet de patir incendis successius, el que afavoreix el seu predomini relatiu sobre la resta d'espècies.
Enfront les arbustives, les espècies herbàcies, principalment el llistó (Brachypodium retusum), es veuen majoritàriament afavorides per una elevada freqüència d'incendis i van guanyant presència de manera continuada, pel fet de no haver de competir tan intensament amb les espècies arbustives després del foc i de tenir un cicle de vida més curt que els permet regenerar-se ràpidament.
Els investigadors consideren que els resultats obtinguts al Cap de Creus poden extrapolar-se a altres zones de la conca mediterrània -on els intensos canvis en els usos del sòl i l'augment del risc de foc causat pel canvi climàtic estan modificant el règim d'incendis- i serveixen per millorar la gestió dels espais naturals mediterranis.
Article de referència: "Effects of fire frequency on species composition in a Mediterranean shrubland". A. Vilà-Cabrera, S. Saura-Mas & F. Lloret. Écoscience 15(4), 519 - 528 (2008).