L'ECP destaca set oportunitats de pau al món per al 2011

13/04/2011

En un context global de conflictes armats i crisis sociopolítiques i humanitàries, l'Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona destaca, al seu desè informe anual Alerta!, set oportunitats de pau. Són contextos que reuneixen condicions per avançar substancialment cap a la pau durant el 2011, i inclouen casos com Colòmbia, el País Basc o Filipines. L'informe Alerta! radiografia també els 30 conflictes armats registrats durant el 2010, la majoria concentrats a Àsia (12) i Àfrica (10), i analitza les tendències globals en relació a crisis sociopolítiques, processos de pau, crisis humanitàries, drets humans i gènere. El centre d'estudis de pau i conflictes de la UAB que dirigeix Vicenç Fisas presenta també l'Anuari 2011 de Processos de Pau, informe de referència internacional i pioner a Espanya, que analitza les negociacions de pau en curs arreu del món.

Les set oportunitats de pau per al 2011 identificades a la nova edició anual de l'informe Alerta! fan referència a situacions sobre les que conflueixen en l'actualitat factors positius que, de ser aprofitats i gestionats adequadament, poden suposar avenços substantius cap a la pau i el respecte als drets humans durant aquest any. Aquests contextos inclouen l'alto el foc declarat per ETA al País Basc; la celebració, el mes de gener passat, del referèndum d'autodeterminació a Sudan, com a exemple de mecanisme de resolució de conflictes; els processos de pau a l'estat indi d'Assam; la represa de les converses de pau a Filipines; la creació d'ONU Dones com a un nou organisme de l'ONU que coordina el treball per a la promoció dels drets de les dones; i el llançament del Pla d'Acció Mundial de les Nacions Unides contra el tràfic de blanques, una manera contemporània d'esclavitud que afecta 2,4 milions de persones.

D'altra banda, l'informe Alerta! analitza els 30 conflictes armats transcorreguts durant el 2010, xifra similar a la d'anys anteriors. D'aquests, gairebé dos terços (18 sobre 30) estan vinculats a aspiracions identitàries o demandes d'autogovern, dimensió especialment rellevant a Àsia i Europa, i 15 casos tenen entre les seves causes principals l'oposició a un determinat govern o al sistema d'un Estat. Segons l'informe, un 27% dels conflictes armats van ser d'alta intensitat, tot superant el miler anual de morts, mentre que un 43% van ser d'intensitat baixa i un 30% d'intensitat mitja. Els nou conflictes de més gravetat van ser Afganistan, Pakistan (nord-oest), Iraq, Colòmbia, Índia (CPI-M), República Democràtica del Congo (est), Somàlia, Sudan (Darfur) i Uganda (nord).

Altrament, la situació internacional es va agreujar per l'impacte de les crisis humanitàries i de les violacions dels drets humans a nombroses zones del planeta. En concret, durant el 2010 es van produir 32 crisis humanitàries que, com al cas dels conflictes armats i les crisis sociopolítiques, van afectar especialment Àfrica i Àsia. Per la seva banda, situacions emergents como les de Pakistan i Haití van evidenciar també el greu impacte dels desastres naturals en contextos de vulnerabilitat humana i estructural.

A més, amplis grups de població es van veure amenaçats per les violacions greus i sistemàtiques dels drets humans i del Dret Internacional Humanitari per part de nombrosos Estats durant el 2010, tal i com assenyala l'Índex de Drets Humans de l'Escola de Cultura de Pau. Com a part d'aquests abusos greus, va destacar l'assetjament contra grups i persones defensores dels drets humans, la discriminació contra dones i nenes i el tràfic de persones. La violència sexual com a arma de guerra va continuar utilitzant-se en la majoria de contextos de conflicte armat durant 2010 i, de manera més general, la violència de gènere va ser una pràctica molt estesa a diversos conflictes armats i situacions de tensió, tot agreujant, en molts casos, les dificultats associades a les crisis humanitàries.

L'Escola de Cultura de Pau va presentar també l'Anuari 2011 de Processos de Pau, que analitza les negociacions obertes en l'actualitat al món. En aquesta nova edició, es descriuen els avenços i els retrocessos de 55 casos, tant de negociacions en contextos de conflicte armat com de tensió sociopolítica. L'anuari destaca que, durant el 2010, un 53% de les negociacions analitzades van afrontar dificultats serioses o molt greu i, en un 43% dels casos, es va avançar de satisfactòriament o es van assolir acords. En aquest sentit, es va arribar a acords amb quinze grups armats a set països (Níger, Txad, Etiopia, Somàlia, Sudan, Índia i Myanmar). L'anuari identifica també els factors de crisis més freqüents en les negociacions de pau al món. Alguns d'aquests factors inclouen les divisions internes als grups armats, el rebuig al format mediador, la inseguretat al país, el trencament de l'alto el foc, el retard en la implementació dels programes de desarmament i reintegració i la detenció de líders negociadors dels grups armats opositors, entre d'altres.

Entre les novetats d'aquesta sisena edició de l'Anuari 2011 de Processos de Pau, s'inclou una anàlisi sobre els potencials beneficis econòmics derivats de l'estalvi en despesa militar després dels acords de pau, així com una radiografia de mesures de confiança dutes a terme o propostes per actors en conflicte durant el transcurs del 2010.

Més informació: Escola de Cultura de Pau
Anuari 2011 de Processos de Pau
Informe Alerta 2011! sobre conflictes, drets humans i pau