"Ja es veuen mesures contra el canvi climàtic però cal fer més i més ràpid"

20/09/2019

El 18 de setembre, la UAB va inaugurar oficialment el curs 2019-2020, durant el qual, el tema del canvi climàtic protagonitzarà la festa major de la universitat i altres activitats de divulgació i sensibilització. Mercedes Pardo-Buendía, professora de sociologia de la Universitat Carlos III de Madrid, va impartir la classe inaugural del curs a l'acte que va tenir lloc al Rectorat, titulada "Canvi climàtic: entre el col·lapse i la metamorfosi social. Perspectiva sociològica".

Quins canvis socials està comportant i va a implicar en el futur el canvi climàtic?

Canvis importants que ja s'estan veient. Per exemple: el pas d'un mode de producció brut, basat en fòssils, en residus i en no tenir en compte l'impacte ambiental, a un mode de producció net basat en l'ús d'energies renovables, la recuperació dels residus i el control de les emissions. Es veurà també un canvi en la mobilitat de les ciutats, que són actors importantíssims en el canvi climàtic. En vint anys, ens trobarem amb unes ciutats estupendes, més netes, on l'aire serà més sa, hi haurà menys cotxes i més espais públics.

Parli'ns dels conceptes de justícia ambiental i justícia climàtica.

La justícia ambiental va començar als Estats Units. En un país en què hi havia polítiques mediambientals molt importants, va ser frustrant que les zones on s'instal·laven residus tòxics i perillosos eren les més pobres. El president Bill Clinton va desenvolupar una legislació específica que exigia a la Environmental Protection Agency avaluar qualsevol mesura que prengués per no generar més injustícia social ni més desigualtat. En el cas de la justícia climàtica, per exemple, el president de Bolívia, Evo Morales, va plantejar: "vostès volen que nosaltres, ara, emetem poc, però vostès han estat emetent gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera durant 150 anys". Cal veure, doncs, la distribució de les responsabilitats i els compromisos. És un tema central en les negociacions mundials sobre el clima.

El tipus de debat polític actual, tant a Espanya com globalment, és molt a curt termini i no afavoreix les mesures a llarg termini. Això està incidint també en el combat contra el canvi climàtic?

Sí. Els polítics responen als seus electors en quatre anys i el canvi climàtic és un problema que obliga a mirar un segle endavant. Però, alhora, en la mesura que la societat és més sensible a aquestes qüestions, també hi han de respondre. Hi ha casos de lideratges: a Alemanya, el govern d'Angela Merkel ha pres decisions importants a llarg termini en matèria d'energia, com desmantellar totes les nuclears. Allà, el partit verd és una força de govern i la societat està molt conscienciada. Els polítics responen a la seva base social, cal treballar aquesta interacció.

Els negacionistes són només una minoria extravagant o suposen una amenaça greu?

Els científics negacionistes han disminuït moltíssim perquè es va investigar i es va demostrar que cometien errors metodològics greus i que estaven finançats, en gran mesura, per empreses petrolieres amb interessos al respecte. Avui són pràcticament marginals. Hi ha fins i tot el cas d'un físic de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, un dels líders del moviment negacionista, que va escriure un article a The New York Times reconeixent que s'havia equivocat i que s'havia produït un canvi climàtic per causes humanes.

La ciutadania està responent millor al repte del canvi climàtic? Evolucionen els hàbits de transport, de consum, de reciclatge de residus, etc.?

Hi ha moviments socials impressionants, sobretot per part dels joves, la qual cosa és fantàstica. Però el procés és molt lent. El reciclatge és una de les qüestions que més ha penetrat en la ciutadania i les persones es comporten, tot i que són manifestament millorables el sistema i les infraestructures de reciclatge. I el cotxe es va deixant de costat. Però encara cal que la gent relacioni la seva vida quotidiana amb tot el que comporta el canvi climàtic. Es veu com una cosa que passarà en el futur i no es connecta amb el que significa llevar-se cada dia, dutxar-se, anar a la feina, menjar, fer o no fer determinades coses...

Què aporta la sociologia al coneixement sobre el canvi climàtic i les seves conseqüències?

Els informes sobre el canvi climàtic de climatòlegs i científics naturals, a més de calcular l'impacte biofísic, parlen de què fer en el terreny social i resulten una mica ingenus. La societat no funciona per bones raons: no canviarà automàticament perquè hi hagi un canvi climàtic. Hi ha normes, cultures, experiències diferents segons els països... Justament, el que aporta la sociologia és entendre millor aquests processos i donar claus per identificar les barreres socials i les oportunitats per al canvi.

L'aportació de l'àmbit acadèmic en aquest sentit e està sent escoltada o hi ha desconnexió entre la comunitat científica i la societat?

En general, està sent escoltada més que mai. El panell intergovernamental sobre el canvi climàtic aplega més de 2.500 científics i està treballant des de 1990: el seu quart i el seu cinquè informe han estat la base dels debats polítics mundials per prendre decisions com ara l'acord de París del 2015. A nivell més local, a Espanya o Catalunya, hi ha més dificultats perquè, entre altres motius, els mateixos científics encara hem de sortir de la torre d'ivori. Les universitats s'han basat històricament en l'educació i la investigació, però han de centrar-se també en la praxi de la transformació social. És la nostra responsabilitat.

És impossible preveure el futur, però, què creu que passarà al llarg dels propers anys?

Es treballa amb models, amb diferents escenaris, però és una incògnita com serà el clima futur. Sabem el que ja ha passat: un augment de la temperatura, una pujada del nivell del mar i un procés de desglaç que són fenòmens sens dubte perillosos i preocupants. Però tot dependrà també del que farem. Ja s'estan veient canvis. La Unió Europea té l'objectiu de reduir el 40% dels gasos d'efecte hivernacle el 2030, i el 85% o 90% en 2050, i arribar a un 27% de consum d'energies renovables el 2030. Entre d'altres exemples, Navarra està en un consum d'electricitat procedent d'energia eòlica de gairebé el 100% i hi ha moltes experiències de ciutats que produeixen la seva pròpia energia. Es veuen coses però cal fer més i més ràpid. La velocitat és un factor clau. El planeta quedarà tocat, no hi ha dubte. Però tinc cert optimisme en què podem ser capaços de revertir algunes coses.