Investigadors de la UAB excaven al jaciment islàmic més gran de Catalunya

Almata Balaguer

S’han obert dues àrees d’excavació, a la maqbara de Balaguer i a la zona on fa uns anys ja s’havien trobat restes de forns de ceràmica. Alumnes de la UAB hi participen per mitjà del “Curs d’arqueologia islàmica”, organitzat pel grup de recerca Arqueologia Agrària de l’Edat Mitjana.

30/07/2019

El grup de recerca Arqueologia Agrària de l’Edat Mitjana, del Departament  de Ciències de l’Antiguitat i l’Edat Mitjana de la UAB, està excavant al Pla d’Almatà (s.IX-XII, Balaguer), el jaciment d’època andalusina més gran de Catalunya. Es tracta d’un dels jaciments arqueològics andalusins més grans de la península Ibèrica, amb 27 ha d’extensió. L’excavació se centra en dues zones, la primera, una maqbara, un cementiri , on s’han delimitat 32 fosses, tot i que la seva extensió és molt més gran, i la segona, una zona d’indústria amb forns de ceràmica. A la maqbara s’han excavat exhaustivament una vintena de tombes i s’han extret els esquelets que seran estudiats a la Universitat Autònoma de Barcelona. En la zona dels forns  que van ser descoberts el 1990, s’ha localitzat una sala de modelatge dels objectes de ceràmica on hi treballaven el mestre terrissaire i els seus aprenents. Per a la seva identificació ha estat clau la base del torn de modelatge constituïda per una antiga pedra de molí reaprofitada. En les mateixes estances s’hi ha trobat possibles restes dels pigments utilitzats per a la decoració dels objectes i un petit molí de mà utilitzat probablement per a la seva moltura, així com diferents gerres i peces rebutjats per la seva mala cocció. Tots aquests objectes i mostres seran ara estudiats i analitzats per a poder aprofundir més en el coneixement d’aquest taller, únic a Catalunya.

L’excavació s’està duent a terme per part dels alumnes del “Curs d’arqueologia islàmica”, organitzat pel grup de recerca “Arqueologia Agrària de l’Edat Mitjana” de la UAB. Els estudiants són majoritàriament de la UAB, però també hi ha estudiants d’altres universitats de l’Estat i d’Europa. Paral·lelament a les excavacions també s’estan duent a terme un conjunt de conferències al voltant del jaciment al Museu de la Noguera per als alumnes del curs i per a tots els interessats.

Els resultats obtinguts d’aquesta campanya permetran, per una banda, conèixer aspectes sobre la salut, la dieta i l’origen geogràfic de les persones enterrades, és a dir, de la població del Pla d’Almatà, i per l’altra saber més aspectes de la indústria i dels materials. A més, es prendran mostres de tàpia i morters de la muralla i altres construccions per tal d’estudiar els procediments de construcció i establir datacions absolutes.

Un jaciment excepcional

La campanya d’excavació és de gran interès, perquè es tracta d’un jaciment arqueològic molt important per diversos motius. En primer lloc, perquè és una ciutat de grans dimensions (27 hectàrees), tot i que el conjunt de la ciutat era molt més gran ja que està, en part, ocupat per la Balaguer actual. En segon lloc, perquè el jaciment va quedar abandonat després de la conquesta feudal, segle XII, i per tant no hi ha edificis posteriors que impedeixin l’excavació. Aquestes condicions poc habituals fa que sigui excepcional a nivell d’Al-Andalus i fins i tot dins
l’arqueologia islàmica.

Un projecte conjunt amb el Museu de la Noguera i liderat per cinc investigadores

Les campanyes d’excavació i estudi s’allargaran quatre anys perquè formen part de projecte conjunt entre la UAB i el Museu de la Noguera titulat “Arqueologia d’una ciutat andausina: Madîna Balaghí (Balaguer, la Noguera)” finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Balaguer (Investigadora Principal: Helena Kirchner). L’equip de recerca està format per cinc investigadores: dues de la Universitat Autònoma de Barcelona, Helena Kirchner (professora) i Júlia Olivé (investigadora predoctoral del Departament), dues del Museu de la Noguera, Carme Alòs, directora, i Eva Solanes, conservadora  i una del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, Marta Monjo, arqueòloga territorial. L’equip compta, a més, amb la col·laboració d’alguns professors de la UAB, Jesús Brufal i Mateu Riera, així com de Guillermo García-Contreras (Universidad de Granada) i Aleksander Pluskowki i Rowena Barnerjea (University of Reading, UK).

 

 

Notícies relacionades

Totes les notícies