Identifiquen eines de l’Azilià a la Cova Gran de Santa Linya

Cova de Santa Linya

Els treballs arqueològics realitzats enguany pel CEPARQ-UAB a la Cova Gran de Santa Linya han permès identificar ocupacions atribuïdes al període cultural Azilià (15.000 anys), poc conegut al Prepirineu Oriental català. Les eines i materials trobats permeten expandir la seqüència cronocultural al jaciment lleidatà.

29/07/2019

Les excavacions realitzades a la Cova Gran de Santa Linya (Les Avellanes i Santa Linya, La Noguera, Lleida) durant la campanya d’enguany s’han centrat en dues àrees arqueològiques amb ocupacions molt diferenciades. Per una banda, s’hi han continuat excavant diverses ocupacions atribuïdes al final del Paleolític Mitjà -45.000-50.000 anys aproximadament- confirmant que l’Homo neanderthalensis va freqüentar intensament aquest paratge. Per l’altra, adjacent a aquesta zona, s’hi ha excavat un nou sector amb diversos nivells amb un registre material que identifica el període cultural anomenat Azilià, desconegut fins ara a la Cova Gran i que palesa la presència de l’Homo sapiens fa 15.000 anys.

Els investigadors del Centre d'Estudis del Patrimoni Arqueològic (CEPARQ-UAB) destaquen l’interès d’aquesta nova fase de treballs que han iniciat. L’Azilià, malgrat ser força desconegut dins la història de la presència humana del sud dels Pirineus, es correspon amb un període de millora climàtica a escala global, la pulsació Bolling/Allerod, que posa fi a la Edat de Gel.

Aquest fenomen, associat amb importants mutacions en els ecosistemes terrestres, afecta la composició de plantes i d’animals. “La recomposició ambiental suposa també un repte per la forma de vida dels caçadors-recol·lectors que habitaren les valls exteriors, i també interiors, del vessant sud dels Pirineus. De fet, en el jaciment de Balma Guilanyà, al Prepirineu de Solsona, recentment hem seqüenciat el genoma d’un individu més recent però en la mateixa línia cultural que els ocupants de Cova Gran”, expliquen els investigadors.

El període cultural azilià, definit a finals del segle XIX en l’important jaciment de Mas d’Azil a la Ariège (França), es caracteritza per una sèrie d’artefactes, com gratadors microlítics i micropuntes, que configuren estris compostos. La característica essencial dels estris azilians és la reducció de la mesura, fent-les més lleugeres i facilitant el seu transport per llargues distàncies per abatre animals, com cérvols i cabres de muntanya.    

Malgrat ser un període cultural important, al nord-est de la Península Ibèrica no és molt comú. “La seva presència a Cova Gran de Santa Linya permet analitzar els possibles contactes a partir de similituds entre artefactes o tècniques de treball, sense descartar la possible circulació de persones per l’ampli paisatge cultural configurat per aquesta tradició cultural”, assenyala Rafael Mora, membre del CEPARQ-UAB i professor del Departament de Prehistòria. “Els estris procedents d´aquest nou sector de Cova Gran permeten interrogar-nos sobre possibles contactes entre els caçadors-recol·lectors que van habitar pel Cantàbric, el vessant nord pirinenc, les serralades del Prepirineus d’Osca i la vall de l’Ebre i escassament representats, fins al moment, als Prepirineus orientals”, conclou.

En el marc de pràctiques acadèmiques, en aquesta excavació han participat més d’una trentena d’estudiants del grau d’Arqueologia de la UAB, així com de la resta de l’Estat Espanyol, Canada i Estats Units.

 

Notícies relacionades

Totes les notícies