Fido B: "Tinc clar que si no hi ha esforç, no hi ha recompensa"

18/11/2015

La Boccia és un esport paralímpic similar a la petanca, de precisió i estratègia, originari de l'antiga Grècia i recuperat els anys 70 als països nòrdics per gaudir d'un esport adaptat a les necessitats especials de persones amb diversitat funcional. Als campionats de boccia hi participen persones que utilitzen cadira de rodes, amb afectacions per paràlisi cerebral i amb dificultats de mobilitat física severes.

L'esport es divideix en 7 categories en funció de les característiques físiques de cada participant. En la categoria BC3 hi participen jugadors i jugadores amb dificultats de mobilitat a les quatre extremitats ajudats d'una rampa perquè no poden impulsar la bola amb les mans. És l'esport que practica l'estudiant de sociologia de la UAB, Wafid Boucherit Bendahmane, de 28 anys, nascut a Algèria i arribat a Catalunya fa 16 anys.

El seu creixement com a esportista professional i millora tècnica l'han dut a ser avui a les portes dels seus primers Jocs Paralímpics, després dels resultats al Open Mundial de Boccia celebrat del 28 d'octubre al 3 de novembre a Santiago de Cali (Colòmbia).

Enmig d'uns dies de descans després l'esforç i la pressió de Colòmbia, en Fido visita la Fundació Autònoma Solidària (FAS) i comparteix la seva experiència com a esportista d'elit mundial del Boccia.

Arribes després de participar en l'Open Mundial de Boccia a Colòmbia. En quin punt et trobes per classificar-te i poder arribar als Jocs Paralímpics de Rio 2016?

Els jugadors de l'equip nacional hem participat en l'Open Mundial de Boccia a Colòmbia. En la modalitat per parelles en categoria BC3, amb en Javier Martínez, hem quedat cinquens i malauradament no ens hem classificat perquè era l'última competició que es podia puntuar per parelles. Individualment, però, amb la meva auxiliar Glòria Herranz, he quedat sisè i encara ens queda una competició que pot ser determinant per classificar-nos i poder competir als Jocs Paralímpics de Rio.

La majoria de persones no hem participat mai en un campionat internacional. Explica'ns com és.

A nivell internacional, he competit en sis ocasions, com ara a la Xina, al Regne Unit o a Colòmbia. Avui, puc dir que sóc el 34è millor esportista de Boccia del món! És una experiència molt gran i enriquidora. No només competeixes en un esport que practiques i estimes, sinó que fas amics del món sencer i això m'omple personalment. Quan competim a nivell internacional, viatgem 10 jugadors amb 10 tècnics de diferents llocs de l'Estat, així que malauradament només ens veiem a les concentracions i competicions. Tot i això, el sentiment és de grup i d'equip, perquè la Boccia és un esport que uneix. Suposo que donat que té poca sortida professional en aquest país i que se'n fa poca divulgació, els que la practiquem fem molta pinya.

Com vas descobrir la Boccia i quan de temps fa que la practiques?

Vaig descobrir-la a una escola especial per a persones amb diversitat funcional de l'Associació ASPACE. Allà potenciaven esports adaptats per a persones amb necessitats especials i vaig començar amb la Boccia de manera lúdica quan tenia 13 anys. Em van envoltar professionals molt bons que em van animar a treballar per créixer com a esportista. Sense ells no hagués tingut els èxits que he tingut. A partir dels 16 anys, vaig començar a  competir a la lliga catalana i, després d'1 any, vaig tenir la sort de classificar-me pel meu primer campionat d'Espanya, amb 17 anys.

Has participat en diferents campionats internacionals, però, si et classifiques, serien els teus primers Jocs Paralímpics?

Sí! Em fa moltíssima il·lusió, perquè competir en uns Jocs Olímpics o Paralímpics és el màxim al que pot aspirar un esportista en la seva carrera. I puc fer-ho!

T'agradaria continuar en el món de la Boccia després dels Jocs de Rio?

I tant! Encara em queda una carrera molt llarga com a esportista. El meu major repte és aconseguir una medalla a Tòquio 2020.

Es coneix poc la Boccia a Catalunya i a l'Estat?

Sí, aquí sí, però no és a així a tot arreu. Hi ha països on la Boccia està molt ben valorada, com a Gran Bretanya, Portugal o Corea del Sud. Sent un esport paralímpic, s' hi hauria d'apostar molt més.

Quines capacitats i aprenentatges t'emportes de formar part del món de la Boccia i de l'esport?

Jugar a Boccia m'ha aportat molt. Un dels aprenentatges principals és que he pogut millorar cada dia a base de treballar molt. És a dir, he après a lluitar per aconseguir els meus objectius. Tinc molt clar que si no hi ha esforç no hi ha recompensa. Mai pots baixar la guàrdia ni l'esforç. Sempre endavant i treballant fort. Crec fermament que si vols una cosa, has de lluitar per aconseguir-la. A més, com deia abans, la Boccia m'ha permès poder fer amistats al món sencer! I diria que les amistats són un dels aspectes més importants.

Com compatibilitzes els entrenaments d'esportista d'elit amb els estudis a la universitat?

Visc a Barcelona i de dilluns a divendres excepte dijous agafo els ferrocarrils per anar al CAR de Sant Cugat i dissabtes i diumenges acostumem a tenir competicions regionals. En total, entrenem 12 hores cada setmana. Fer-ho compatible és possible perquè cap professor m'ha posat cap impediment i perquè no em matriculo de totes les assignatures de cada curs, sinó que me n'agafo menys per poder arribar als entrenaments i també a la universitat. A més, la UAB posa a disposició el PIUNE, el servei d'atenció a estudiants amb necessitats educatives específiques. Té una labor que em sembla molt important, perquè contribueix a fer una universitat més inclusiva. A més, dos companys de classe, "estudiants de suport" em faciliten apunts i m'acompanyen en un total de 4 assignatures. La facultat compta també amb un tutor per a estudiants amb necessitats especials, Xavier Rambla, que s'encarrega de fer un seguiment de la nostra situació, de les adaptacions d'exàmens o de parlar amb el professorat.

Amb quins entrebancs t'has hagut d'enfrontar?

La veritat és que els principals han estat els impediments econòmics. L'equip nacional paga els viatges, però no el material esportiu, que té un cost molt alt i a més sovint és fora del mercat comú, com per exemple, la rampa que els esportistes de la categoria BC3 necessitem. Tic una subvenció més aviat baixa. El 80% de la despesa és de la meva butxaca.

D'altra banda, no és un entrebanc, però sí una realitat, i és que molts dels esportistes de Boccia necessitem de l'ajuda de voluntàries i voluntaris per desenvolupar el nostre entrenament. No és un entrebanc, sinó que aprofito per fer una crida a tothom que vulgui col·laborar en fer-nos possible el nostre esport. Només cal que enviïn un correu a direccio@fecp.cat.
 
El següent vídeo elaborat per la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, mostra el dia a dia d'en Fido i dóna veu a persones tècniques auxiliars que formen part de la seva carrera com a esportista professional.