L' Alumni de Dret Álvaro de Juan García, el fiscal més jove de tot l'Estat

25/04/2022

1. Ets el fiscal més jove d'Espanya amb 24 anys. Quin és el secret d’aquest èxit?

En primer lloc, crec que l'oposició de judicatura es pot viure de moltes maneres, i això depèn de les circumstàncies de cadascú. I crec, de fet, que com més llarg és el calvari, més meritori és l'aprovat.

Dit això, aquestes són les meves vivències. No estic d'acord que hi hagi un secret o una fórmula concreta; jo no vaig fer res especialment. He aprovat aviat, sí, però em refereixo que no em vaig prendre cap any sabàtic, ni vaig fer un màster, ni un doble grau, o coses així. Vaig seguir el ritme acadèmic natural, m'imagino. És per això que, si estic autoritzat per donar algun consell, recomanaria als estudiants ficar-se en oposicions directament en acabar la carrera, si és que un està convençut.

2. Aleshores, com ha estat el procés cap a l'aprovat? Les oposicions han estat dures?

Han estat dures de debò. El percentatge d'aprovats és de l'1-2% de la gent que es presenta cada any perquè es faci a una idea.

En el meu cas, m'aixecava cada dia a les 5.30 del matí per estudiar, i plorava mentre estudiava. Es perden amics, familiars, parelles, salut mental i física i autoestima. És sòrdid. Gairebé psicopàtic. Alguns en diuen cultura de l'esforç, jo en dic terrorisme emocional. Però l'oposició continua malgrat tot. I cal reprimir molts sentiments; un se sent com si estigués donant cops de cap contra un mur invisible, com el malalt imaginari de Molière.

Però no només reprimir, també cal canalitzar. És important fer una cosa que t'agradi, si més no una vegada a la setmana. El meu refugi era la cuina. Cada dia lliure de la setmana (el normal és només tenir-ne un) feia una recepta nova. Això i tocar el piano a les tardes em feia sentir bé i calmava l'ansietat. Si se'm permet un altre consell, aquestes petites coses són les que ajuden a fer l'oposició sostenible a llarg termini.

Tot això, al meu entendre, imprimeix caràcter (en el bon i en el mal sentit; és una arma de doble tall). El dia que em van comunicar el meu aprovat va ser el més feliç de la meva vida. A aquest aprovat hi va contribuir el meu preparador, l'il·lustre Javier Vázquez Pariente.

3. I sempre havies volgut fer aquestes oposicions, o t'havies plantejat d'altres?

Volia ser advocat, fins que vaig conèixer el meu professor i ara amic Jordi, que em va ensenyar què era una oposició i em va obrir un món desconegut. Vaig prendre la decisió dues setmanes abans d'acabar la carrera. Van ser moltes les raons per decidir, sent penalista, ser fiscal i no advocat. Estendre's seria massa provocador.

Hi ha, a més, una dona que em va convertir en fiscal, i no és la presidenta del meu tribunal d'oposició; és la meva mare. És una lluitadora extraordinària i algun dia aspiro a assemblar-m'hi una mica. A ella li dec la meva passió per la meva feina, i la meva passió per la vida.

4. Què és el que més t'agrada ser fiscal?

La posició processal que assumim. Pot semblar un oxímoron, però som una part del procés, i alhora imparcials. És important que la ciutadania entengui que som imparcials, ja que no busquem una condemna, sinó la veritat. Tenim el mateix interès que es condemni el culpable, com que s'absolgui l'innocent.

La imparcialitat és molt maca i és un privilegi que tenim. I és un mitjà per vetllar per l'interès públic i la legalitat. Per això, com diu Fèlix Martín, no som els millors per ser fiscals, sinó que precisament per ser fiscals, tenim l'obligació de ser els millors.

5- Quines capacitats o habilitats creus importants per ser un bon fiscal?

L'elegància, ja que representem l'Estat i no a nosaltres mateixos. I l'eloqüència, ja que exercim el ius puniendi a través de la paraula.

6- Quins són els reptes més grans que ha de superar la Fiscalia?

Dotar de més credibilitat la justícia, ja que està injuriada i crec que injustificadament. Com diu José María Mena, la justícia funciona bé al 99% dels casos. Però, com tot a la vida, és l'1% de suposats dubtosos el que genera més impacte, ja que som humans. I així vivim en un còctel permanent de confrontació i sensacionalisme.

Per tant, precisament com a promotors de l'acció de la justícia, opino que tenim el repte i la responsabilitat de reintegrar la seva credibilitat envers la ciutadania.

7- Ara ets al Centre d'Estudis Jurídics a Madrid. Quina feina hi fas?

És un període de pràctiques d'un any. Són sis mesos a classe ampliant la formació teòrica, i després sis mesos a Jutjats (les trinxeres), amb casos reals juntament amb un tutor.

Al marge de la formació, és un període molt bonic, ja que vénen Fiscals de tot arreu de l'Estat després de molts anys en captiveri memoritzant lleis, i tots venim amb les mateixes ganes de viure. La gent és senzilla i meravellosa, i l'ambient immillorable.

8- I abans d'això, vas estudiar Dret a la UAB. Com recordes el teu pas per la Universitat?

És un record agredolç. Crec que hauria d'haver viscut més i estudiat menys. En tot cas, una Universitat de qualitat la fan els professors. Com oblidar els meus mestres en Dret Penal; Merche García Arán i Jordi Casas. Ells han cregut i han invertit en mi.

També cal destacar el gran Club de Debat que té la Facultat de Dret de la UAB. No hi ha res que recomanaria més a un estudiant que apuntar-s'hi. Em va canviar la vida i em va donar la confiança necessària per parlar en públic que ha condicionat significativament el meu aprovat (els exàmens de judicatura són orals).

9- Finalment, què t'agradaria fer a partir d'ara?

Sense unes bases sòlides, l'edifici s'ensorra. La primera cosa és estudiar i llegir molt i aprendre l'ofici. Després ja vindran les especialitats. Em preocuparé per aquest pont quan arribi el moment de travessar-lo.

Personalment, el que és prioritari ara és prendre'm la vida amb més calma. Guanyar serenitat, ja que ser impacient és la meva virtut més gran i el meu gran defecte. Sense arribar a l'estoïcisme, crec que tot a la vida té les seves pautes i els seus ritmes, i respectar-los és el més sa. Així que el projecte espiritual és el meu projecte immediat. Si ho aconsegueixo, estic convençut que tota la resta a nivell professional arribarà per si sol a bon port.