Ens ha deixat el Doctor de Física José Casas Vázquez

19/01/2021

Semblança d'en José Casas Vázquez, professor i catedràtic de Física de la Facultat de Ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona. 

El professor José Casas Vázquez nasqué a Córdoba, l’1 d’abril de 1938. Es va llicenciar en Ciències Químiques a la Universitat de Sevilla i va fer la tesi doctoral en Física a la Universitat de Clermont-Ferrand, presentada posteriorment a Sevilla. El curs 1969-1970 arribà a la Universitat Autònoma de Barcelona, fundada l’any anterior, per contribuir a posar en marxa la Facultat de Ciències, juntament amb el Prof. Vicente Gandía Gomar i alguns altres col·laboradors. Va ser secretari de la Facultat de Ciències durant molts any, cap del Departament de Termologia, i Director del Departament de Física. Fou també consultor i impulsor de la Universitat Internacional de Catalunya. Es va dedicar a aquestes tasques de servei a la institució i als col·legues i a les responsabilitats administratives i organitzatives que comporten amb entusiasme i generositat. Va ser un excel·lent professor, elegant, clar, ben organitzat, capaç de transmetre la passió pels temes que explicava, especialment termodinàmica i física estadística. L’any 2005, va ser nomenat Acadèmic corresponent a la Real Academia Sevillana de Ciencias.

Acabada la tesi doctoral, en temes de partícules elementals, cap a 1970 orientà els seus interessos cap a la termodinàmica de processos irreversibles, juntament amb el Professor Georgy Lebon, de la Universitat de Liège (Bèlgica). Esdevingué així un dels iniciadors d’aquesta especialitat a les universitats espanyoles, introduint-hi les obres de Prigogine, de Groot i Mazur, Gyarmati, Truesdell, i altres investigadors que anaven obrint camí i donant visibilitat a aquesta nova branca. Efectivament, si bé la termodinàmica d’equilibri, una de les grans branques de la física clàssica, semblava haver arribat a la seva perfecció i completitud conceptual, passar a l’estudi de processos irreversibles fora de l’equilibri obria moltes preguntes bàsiques que renovaven la termodinàmica des dels fonaments teòrics més bàsics fins a les aplicacions més avançades.

El 1975 constituí al seu voltant, a la UAB, un grup actiu d’investigadors joves, com ara Diego Pavón, David Jou, José Miguel Rubí, Carlos Pérez García, Josep Enric Llebot, que tot fent les seves tesis doctorals van contribuir a consolidar la recerca en termodinàmica de processos irreversibles. Impulsà el desenvolupament de la termodinàmica amb l’organització de l’anomenada Escola de Termodinàmica de Bellaterra, que promogué diverses escoles internacionals a Bellaterra i a Sant Feliu de Guíxols els anys 1979, 1981, 1983 i 1985, en què participaren figures internacionalment reconegudes i capdavanteres. Les col·laboracions estatals i internacionals van ser nombroses, especialment amb el ja esmentat Prof. Lebon, i amb els Profs. Manuel Criado-Sancho, de la UNED, a Madrid, Roberto Luzzi, de la Universitat de Campinas (Brasil), Miroslav Grmela, de la Universitat de Montreal (Canadà), i Leopoldo García-Colín de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (Mèxic).

La seva obra científica consta d’uns cent-cinquanta articles de recerca en revistes internacionals, i de les monografies Extended irreversible thermodynamics i Understanding non-equilibrium thermodynamics (amb D Jou i G. Lebon), Thermodynamics of fluids under flow (amb D Jou i M Criado-Sancho), y Termodinámica química (amb M Criado-Sancho). Algunes d’aquestes obres han estat molt citades i han esdevingut referències clàssiques en aquesta especialitat. Participà en una cinquantena de congressos científics, i traduí al castellà diversos llibres de text que han estat molt utilitzades.