Ens deixa el doctor Ramon Segura

23/07/2019

El 12 de juliol passat ens va deixar Ramon Segura Cardona, catedràtic jubilat de la Universitat de Barcelona (UB) i anteriorment de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Ramon Segura, per a tants alumnes i deixebles: el "Dr. Segura", natural de la Segarra, va estudiar medicina a la UB, acabant la carrera el 1960. Des dels seus inicis ja va mostrar el seu interès per la fisiologia i la seva afició per la docència i la investigació, sent ajudant a la càtedra dirigida pel professor Vidal Sevilla. Va obtenir el títol de doctor en 1962 per la Universitat de Sevilla, on es va iniciar com a professor interí de fisiologia. Després d'un curs de tornada a la UB, va realitzar una estada a Alemanya amb una prestigiosa beca de la Fundació Von Humboltdt, i una altra a Anglaterra. El 1967 va reingressar a la UB després de guanyar una plaça de professor adjunt per oposició. El 1968 va publicar el seu llibre Nociones de fisicoquímica, una autèntica obra d'art, que permet entendre conceptes que són considerats com a molt àrids per als estudiants de medicina.

Atret per les majors possibilitats d'investigació i convençut per un altre lleidatà il·lustre, Joan Oró, va marxar als Estats Units i va ocupar plaça com assistant professor al Baylor College de Houston. Allà va perfilar, al Departament de Medicina dirigit per Antonio M. Gotto, la seva principal línia d'investigació, sobre l'estudi de les alteracions del metabolisme lipídic; va ser un precursor en una època de predomini dels avenços científics sobre proteïnes. Els seus coneixements sobre física-química li van permetre també desenvolupar innovacions destacades en els mètodes de separació cromatogràfica, que estan entre els treballs més citats en aquest camp.

Ramon Segura va tornar a Barcelona el 1975, com a professor agregat primer i després catedràtic del llavors incipient Departament de Fisiologia de la Facultat de Medicina de la UAB. Va ser un element impulsor decisiu de la construcció del nou edifici de la Facultat de Medicina al campus de Bellaterra, inaugurat el 1977. Allà va generar la seva primera escola de deixebles i va exercir la docència i la investigació plenament. Però també va tenir temps de dedicar-se a la gestió universitària i va ser, entre altres càrrecs, vicerector de Centres amb el primer rector elegit democràticament, el professor Josep Laporte.

El 1986, Ramon Segura va optar a la càtedra de fisiologia de la UB, retornant a la institució dels seus inicis. A la UB es va fer càrrec de la docència de fisiologia en els estudis de medicina al campus de Bellvitge, deixant la seva empremta de qualitat docent, com demostra que fos elegit padrí de promoció de manera repetida. Va publicar el seu manual de Prácticas de fisiología, que reflecteix el seu enorme interès i la seva visió avançada sobre la necessitat de l'aprenentatge pràctic en aquesta disciplina i en la medicina en general. Al campus de Bellvitge va desenvolupar durant més de 20 anys una línia d'investigació sobre la fisiologia i la fisiopatologia de l'exercici físic, el metabolisme i la influència de suplements nutricionals. En aquesta línia, no només va contribuir a innovar conceptes i coneixements aplicables a la salut o la malaltia, sinó que va avançar també noves estratègies per a la millora del rendiment físic, fet que el va portar fins i tot a ser assessor científic d'esportistes d'elit.

En la seva trajectòria ha publicat més de 150 articles científics, participat en diversos llibres i dirigit més de 20 tesis doctorals. Però també, durant el seu llarg periple universitari, el Dr. Segura ha deixat un immens reguitzell d'alumnes i deixebles, col·legues i amics, als quals sempre va dedicar atenció, bon tracte i millors consells. La seva contribució des de la universitat sempre va estar guiada a millorar la formació dels futurs professionals mèdics, promoure la qualitat de la ciència i el benestar de la societat. La seva passió i motivació per la docència el van convertir en un professor d'aquells pocs que els alumnes guarden a la memòria de per vida. La seva dedicació a la universitat i la professió mèdica va ser sempre exemplar. Al laboratori d'investigació va exhibir aquesta increïble capacitat de sorprendre cada setmana als seus deixebles amb noves idees i projectes. I, tot això, mantenint una atenció i una cura meravelloses a la seva família, als seus amics i la gent del seu entorn.

Per tot això, el Dr. Segura romandrà sempre en el nostre record. Valgui com a mostra aquest breu homenatge.


Xavier Navarro
Catedràtic de fisiologia
Universitat Autònoma de Barcelona

Casimiro Javierre
Professor agregat de fisiologia
Universitat de Barcelona

Més informació: Facultat de Medicina