Els pobles indígenes, essencials per a comprendre el canvi ambiental

29/07/2020

El coneixement dels pobles indígenes pot ajudar a mapejar i supervisar els canvis ecològics, i millorar els estudis científics, segons una investigació internacional en què ha participat l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB). L'estudi, liderat per la Universitat Rutgers (New Jersey, EUA) i publicat avui a la revista Journal of Applied Ecology, mostra la importància del coneixement indígena i local per monitoritzar i gestionar els canvis que tenen lloc en els ecosistemes.

L'equip, en què ha participat l'antropòloga Victòria Reyes-García, Professora d'investigació ICREA a l'ICTA-UAB, va recollir més de 300 indicadors desenvolupats pels pobles indígenes per monitoritzar canvis en els ecosistemes. La majoria d'ells va revelar tendències negatives, com l'augment de les espècies invasores o els canvis en la salut dels animals silvestres. Aquest coneixement local no només és essencial per a la presa de decisions sobre on i com caçar, sinó que també beneficia la gestió de l'ecosistema i resulta de gran importància per al monitoratge científic.

"El coneixement indígena i local pot complementar el coneixement en molts aspectes relatius a la gestió de la biodiversitat. Les sinèrgies d'ambdós tipus de coneixements poden ser útils per afrontar la pèrdua de biodiversitat que observem", explica Victòria Reyes-García. Els pobles indígenes tenen habilitats úniques per percebre com els ecosistemes estan sent alterats. Per fer-ho utilitzen indicadors basats en el seu coneixement local i que van des del color del greix en les preses caçades als canvis en els tipus d'espècies que troben juntes. Sovint, els científics no són capaços de realitzar aquest tipus d'observacions, ja que la remota i aïllada ubicació d'algunes àrees fa que els estudis a llarg termini resultin molt costosos. Per tant, el coneixement indígena resulta absolutament essencial per comprendre els impactes acumulatius de la pèrdua de biodiversitat i la degradació de l'ecosistema.

El coneixement indígena i local és la informació pràctica que les persones utilitzen per gestionar els recursos i que és transmès entre generacions. Tal coneixement beneficia les iniciatives de conservació i les economies que depenen dels recursos naturals en vastes àrees del món.

L'estudi segueix la línia de l'Informe d'Avaluació Global sobre Biodiversitat i Serveis d'Ecosistemes publicat l'any passat per la Plataforma Intergovernamental de Ciència i Política sobre Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics (IPBES). Aquest informe va ser la primera avaluació ecològica global que va utilitzar el coneixement indígena i local com a font d'evidència.

El nou estudi, realitzat per investigadors de moltes institucions que van formar part de l'avaluació global com Victòria Reyes-García, proporciona informació sobre com l'informe va aprofitar els sistemes de coneixement indígenes i els ensenyaments obtinguts. Treballar amb aquestes fonts locals d'informació sobre investigació ecològica i gestió requereix d'un enfocament intencionat des del principi, recursos dedicats, i un compromís per acceptar visions diverses del món.

"L'associació amb els pobles indígenes pot ajudar els científics a comprendre com els sistemes naturals i culturals estan relacionats, identificar tendències a través de diversos indicadors, i millorar els objectius i polítiques de desenvolupament sostenible per a tots", va dir Pamela McElwee, autora principal i investigadora de la Universitat Rutgers, New Jersey.

Article científic:

McElwee, P., Fernández-Llamazares, A., et al. (2020). Working with Indigenous and local knowledge (ILK) in large-scale ecological assessments: Reviewing the experience of the IPBES Global Assessment. Journal of Applied Ecology. https://besjournals.onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/1365-2664.13705

Aquesta notícia s'emmarca dins dels següents ODS

• Acció climàtica