Els neandertals coneixien les plantes medicinals que menjaven

18/07/2012

Fins fa poc es pensava que la forma humana neandertal, que va desaparèixer fa entre 30.000 i 24.000 anys, era predominantment carnívora. Tanmateix, les proves que tenia una dieta més variada són cada cop més evidents, a mesura que les tècniques d'anàlisis es fan més sofisticades.

En un estudi recent, investigadors d'Espanya, Regne Unit i Austràlia han identificat el material atrapat en deu mostres de càlculs dentals (placa dental calcificada) de cinc neandertals de la cova de El Sidrón (Astúries) i han trobat la primera prova molecular que un individu d'aquesta espècie va ingerir dos tipus de plantes medicinals: aquil·lea i camamil·la. Els resultats, que es publiquen aquesta setmana en la revista Naturwissenschaften – The Science of Nature, suposen un nou pas per aprofundir en el coneixement d’aquesta espècie.

Karen Hardy, investigadora ICREA de la UAB i professora honoraria de la Universitat de York, que ha liderat l'estudi, explica que “la varietat de plantes que hem identificat suggereix que els individus neandertals que van viure a El Sidrón tenien un coneixement sofisticat del seu entorn natural, que incloïa l'habilitat per seleccionar i usar certes plantes pel seu valor nutricional i curatiu. La carn era clarament primordial, però la nostra recerca posa de manifest una alimentació bastant més complexa que la que crèiem fins ara que tenien”.

Per analitzar les mostres s'han combinat tècniques d'espectrometria de masses i de deserció tèrmica amb anàlisis morfològiques de microfòssils de plantes. Els membres de l’equip de recerca expliquen que els grànuls de midó i els marcadors de carbohidrats trobats en les mostres, així com compostos vegetals -azulens i cumarines- i possibles evidències de nous, aliments herbacis i verdures indiquen una major diversitat de plantes que la que havien obtingut en estudis anteriors realitzats amb anàlisis d'isòtops estables.

L'investigador del CSIC Antonio Rosas, que treballa al Museu Nacional de Ciències Naturals, CSIC i que ha facilitat les mostres de l’estudi, destaca: “El Sidrón ha permès desterrar moltes de les idees que es tenien dels neandertals. Gràcies als últims estudis, sabem que tenien cura dels malalts, enterraven els seus morts i adornaven el seu cos. Ara s'ha afegit una altra dada important, aquesta vegada sobre la seva dieta”.

Plantes de gust amarg

En recerques realitzades en 2009 per l'equip d'excavació de El Sidrón s'havia identificat el gen neandertal que els dotava per percebre el gust amarg. L'estudi actual ha constatat que almenys un dels individus analitzats havia ingerit plantes amb aquest sabor, concretament aquil·lea i camamil·la. Stephen Buckley, del centre BioArCh de la Universitat de York comenta que “el fet de prendre aquest tipus de plantes amb escàs valor nutritiu resulta sorprenent. Nosaltres sabem que els neandertals les trobarien amargues, així que probablement les van haver de seleccionar per raons que van més enllà del gust”.

L'estudi ha trobat diversos compostos orgànics. Els carbohidrats es confirmen pels grànuls de midó triturats i cuinats observats al microscopi, procedents de diverses plantes riques en aquest element. També s'han trobat evidències consistents amb fum, possiblement d'aliments cuinats o de llenya, en forma de marcadors químics com èsters metil, fenols i hidrocarburs aromàtics polinuclears, i amb betum, procedent probablement de pissarres bituminoses.

Matthew Collins, director de BioArCh, explica: “l'espectrometria de masses ens ha permès identificar els carbohidrats en els càlculs de dos individus adults, un d'ells en particular semblava haver menjat diversos aliments rics en aquests compostos. Combinada amb l'anàlisi microscòpica, aquesta tècnica demostra que els càlculs dentals poden ser una gran font d'informació”.

Les Copeland, professor de la Facultat d'Agricultura i Mediambient de la Universitat de Sydney (Austràlia), conclou que l'estudi realitzat “confirma l'ús variat i selectiu de plantes per part dels neandertals”.

La recerca indica que els grànuls de midó trobats en El Sidrón són els més antics confirmats fins ara mitjançant tests bioquímics.

Els científics han identificat també restes antigues de bacteris que consideren que poden aportar llum en futurs estudis sobre la salut dental dels neandertals.

La cova de El Sidrón
La cova de El Sidrón conté la millor col·lecció de neandertals de la Península Ibèrica i és un dels jaciments arqueològics més actius del món. Descobert en 1994, conté al voltant de 2.000 restes òssies d’almenys 13 individus datats entre 47.000 i 50.600 anys.

Les excavacions de El Sidrón estan dirigides per investigadors de la Universidad de Oviedo i subvencionades per la Conselleria de Cultura del govern autonòmic d’Astúries. L’equip multidisciplinari que hi treballa va facilitar les mostres dentals per realitzar l'estudi.

Article de referència: Hardy K et al. (2012). ‘Neanderthal medics? Evidence for food, cooking and medicinal plants entrapped in dental calculus’. Naturwissenschaften-The Science of Natureon Wednesday, 18 July. DOI 10.1007/s00114-012-0942-0

Imatges: Karen Hardy (a dalt) i grup de grànuls de midó incrustats als càlculs dentals.