Els gossos salvatges prehistòrics podrien haver conviscut amb els primers humans europeus
Les restes d’un licaó prehistòric descobertes recentment a Dmanisi, Geòrgia, podrien ser la primera evidència de que aquests gossos salvatges africans ja es van desplaçar a Europa al pleistocè. La recerca, amb participació de la UAB i publicada a Scientific Reports, suggereix que els gossos podrien haver conviscut amb els primers humans europeus, amb restes a la mateixa zona.
30/07/2021
Un equip internacional coordinat pel professor de la Universitat de Florència Saverio Bartolini-Lucenti, amb participació de l’investigador Joan Madurell, del Departament de Geologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), juntament amb investigadors de l’IPHES, han analitzat les restes d’un gran gos, de fa entre 1,77 i 1,76 milions d’anys. Es tracta del gos salvatge europeu més antic conegut, i va precedir l’expansió d’aquests gossos des de l’Àsia cap a Europa i Àfrica al llarg de l’era Calabresa (fa entre 1,8 i 0,8 milions d’anys), al pleistocè.
Els autors han identificat diferents estructures dentals que suggereixen que el gos de Dmanisi va pertànyer a l’espècie Canis (Xenocyon) lycaonoides, el licaó euroasiàtic, que es va originar a l’Àsia Oriental i podria ser l’ancestre dels gossos salvatges africans actuals. Les característiques dentals de l’animal també coincideixen amb altres espècies similars als gossos (Canids) de la mateixa era i també actuals, que han estat identificades com a altament carnívores (amb més d’un 70% de carn a les seves dietes). Aquestes característiques inclouen uns tercers premolars més estrets i curts que aquells dels omnívors, i també un carnassial llarg i afilat (la dent que tritura la carn, situada enmig de la mandíbula). Els autors no han trobat un desgast significatiu en les dents, la qual cosa suggereix que el gos era un adult jove, tot i que de grans dimensions i d’uns 30 kg de pes.
Atès que les restes d’humans trobades prèviament a Dmanisi són l’evidència directa més antiga dels primers humans que van arribar a Europa des de l’Àfrica fa aproximadament 1,8 milions d’anys, aquesta descoberta suggereix que els gossos salvatges i els primers humans van conviure a Dmanisi. El licaó euroasiàtic podria, aleshores, haver-se dispersat per l’Àfrica, l’Àsia i Europa, tal com també suggereixen altres estudis, tot esdevenint un dels carnívors més extensos del registre fòssil.
Article de referència:
Bartolini-Lucenti, S., Madurell-Malapeira, J., Martínez-Navarro, B. et al. The early hunting dog from Dmanisi with comments on the social behaviour in Canidae and hominins. Sci Rep 11, 13501 (2021). https://doi.org/10.1038/s41598-021-92818-4