Els fils de pesca maten les tortugues
24/01/2008
La tortuga babau (Caretta caretta ) és una espècie de tortuga marina de distribució mundial que es troba amenaçada degut, entre d’altres causes, a l'augment de les captures accidentals en la pesca comercial. Quan capturen aquestes tortugues, els pescadors les alliberen amb l'ham encara clavat i existeix molt poca informació sobre l'efecte que això pot tenir en la seva supervivència. En el Mediterrani, anualment té lloc la captura accidental de milers de tortugues amb els hams de palangre, moltes de les quals probablement acaben morint.
En aquest nou treball, publicat per investigadors del Servei d'Ecopatologia de Fauna Salvatge de la UAB, es descriuen les lesions trobades en quatre tortugues babaus ingressades en la Fundació per a la Conservació i Recuperació d'Animals Marins (CRAM), situada en Premià de Mar. Els quatre animals, duts al Centre pels pescadors, van quedar atrapats en xarxes de pesca. Els dos primers van arribar morts, probablement per haver-se ofegat en quedar atrapats en la xarxa. La primera tortuga presentava un ham clavat a l'esòfag, amb una reacció inflamatòria crònica amb fibrosis, i la segona tortuga tenia dos hams clavats, amb inflamació, fibrosi i un granuloma de cos estrany.
No obstant això, en un experiment previ amb 11 tortugues que tenien un ham clavat en el seu aparell digestiu, es va comprovar que la meitat d'elles ho eliminaven de manera espontània, sense conseqüències negatives aparents. Això va ser el que va succeir amb la tercera tortuga estudiada, que va ingressar amb vida al Centre. Una radiografia va permetre detectar un ham en el colon, prop de la cloaca. Al cap d'una setmana, la tortuga el va expulsar de forma espontània. Això indica que la detecció d'un ham mitjançant una radiografia no prova necessàriament que aquest estigui clavat, ja que algunes tortugues l'expulsen espontàniament. Per tant, abans d'intervenir quirúrgicament una tortuga, es recomana la realització de dues radiografies en un interval de 72 hores, per comprovar si l'ham s'ha desplaçat.
Va ser distinta la sort de la quarta tortuga: va arribar al Centre en estat de shock i va morir al cap de 24 hores. En la necròpsia es va trobar un ham a l’esòfag, amb un fil de 40 cm que produïa un plegament i necrosi (mort del teixit) intestinal, la qual cosa li va produir la mort. Els hams trobats en tots aquests casos eren més petits dels habitualment utilitzats pel palangre (2-3 cm), per la qual cosa havien de provenir de la pesca esportiva o tradicional i no sembla que tinguin conseqüències greus per a la vida de les tortugues, sempre que el fil sigui tallat el més curt possible.
La conclusió que es pot desprendre d'aquest estudi és que les tortugues que tenen un fil llarg a l'ham tenen un pronòstic molt dolent. Això és degut a que els moviments de l'aparell digestiu estiren del fil caudalment (al llarg del cos de l'animal), al mateix temps que l’ham, clavat en algun punt de l'aparell digestiu, impedeix que es desplaci. Recordem que són fils de pesca extremadament resistents i que no es degraden en l'interior de l'aparell digestiu i la tensió del fil acaba produint el plegament i la necrosi de l'intestí.
En aquest treball es clarifiquen els efectes dels hams en l'aparell digestiu de les tortugues babaus i es determina que els efectes letals dels hams són deguts més a la tracció del fil que per l'ham. La mesura de l’ham, la seva localització, la presència o no d'un fil llarg i la tracció que produeix són decisius per a la supervivència d'aquests animals. Mentre es tracta de trobar una solució, els investigadors recomanen als pescadors que, quan una tortuga queda atrapada en un ham, tallin el fil el més curt possible. La vida de l'animal depèn d'aquest fet.