"El transplantament és l'única cura possible per la leucèmia"

EnglishPen

En el marc del 10è aniversari de la Facultat de Biociències, el doctor Enric Carreras va oferir el 3 de maig la xerrada "Dóna-MO", sobre leucèmia i donació de mèdul.la òssia, organitzada per la Facultat de Biociències, a proposta de l'estudiant Àlex Raventós, i amb el suport de Dinamització Comunitària.

04/05/2017

"Tots els donants, quan surten de la donació, ens expliquen que tenen una sensació que no es pot explicar: tenen un germà bessó, en algun lloc del món, al qual amb la seva donació li han salvat la vida! I això no té preu".

Enric Carreras, eminent hematòleg que ha fet la seva carrera mèdica i investigadora a l'Hospital Clínic de Barcelona, és des del 2010 director del Programa de Donants de Medul·la Òssia espanyol, tasca que duu a terme des de la la Fundació Josep Carreras. Ha fet importants investigacions i ha estat pioner en el trasplantament de cèl·lules mare per a malalties autoimmunes (esclerosi múltiple i la malaltia de Crohn).

L'estudiant de la Facultat de Biociències, Àlex Barrado, es va posar en contacte amb ell per convidar-lo a venir a fer una xerrada a la UAB, proposta que va acceptar encantat. Alhora l'Àlex va rebre de seguida el suport del vicedeganat d'Estudiants d'aquesta facultat per organitzar la conferència. També es van organitzar diverses taules informatives a Biociències i Medicina amb voluntaris de la UAB informant sobre la donació de mèdul.la òssia.

-Quin és l’objectiu de la xerrada que oferireu a continuació a la Facultat de Biociències de la UAB?
Ens va fer il.lusió que un alumne de la universitat ens ho demanés –em refereixo a l’Àlex Raventós-, i una de les missions de la Fundació Carreras és informar de la leucèmia i el transplantament. A més, el públic que pot assistir a la xerrada aquí a la universitat és el nostre target, és a dir gent jove, que a més acostuma a ser voluntariosa i altruista.

-Quines condicions ha de tenir una persona perquè pugui ser donant de mèdul.la òssia?
Primer de tot, ha d’estar ben convençuda i ben informada. A continuació, per registrar-se com a donant només cal que tingui entre 18 i 55 anys –encara que nosaltres preferim menys de 35-, i que estigui bé de salut, és a dir, que no tingui cap malaltia que li pugui donar algun problema en el cas que el cridéssim per fer un transplantament alhora que tampoc tingui cap malaltia que pugui passar al pacient (hepatitis, sida, etc…).

-Per què és tant important la donació de mèdul.la òssia en la leucèmia?
Hi ha una sèrie de malalties que l’única terapia curativa existent en l’actualitat -i aquesta frase la porto dient fa 30 anys- és el transplantament d’un donant sà. Cada any 5.000 persones es diagnostiquen de leucèmia a Espanya, però 3 de cada 4 no disposen d'un donant familiar compatible. El trasplant és l'única esperança! Amb la donació podem substituir les cèl.lules malaltes del pacient per cèl.lules sanes d'un donant.

-Els germans no poden ser donants?
-La possibilitat de tenir un germà compatible donant és molt baixa, només un 25%, i a més com les famílies només tenen de mitja 1,8 fills per família, encara hi ha menys possibilitats. Per la qual cosa si no hi hagués 30 milions de donants voluntaris registrats al món les possiblitats de cura d’aquestes persones serien nul.les.

-I amb 30 milions de donants registrats, no n’hi ha prou?
Tenim un registre de persones voluntàries donants, però després han de ser compatibles amb el malalt. Pot ser una persona que estigui registrada però que no la cridem mai, o si. I si la podem trobar a prop del malalt, millor, que no pas si l’hem de fer venir de molt lluny. D’aquí la importància de tenir donants locals.

-D’on són els donants que hi ha actualment?
La majoria són estrangers. Ara comença a haver espanyols, però fins ara no era així. Fins fa molt poc podiem dir que rebiem les donacions però no en donàvem. A més, com que hi ha pocs espanyols, un donant espanyol –que és minoría- té unes característiques inmunes diferents a les que están al registre mundial. És un donant que té molt valor perquè n’hi ha pocs, i no està representat les seves caracterísiques en el registre . A Alemania per exemple en tenen gairebé 7 milions, el que té més d’Europa. A Espanya tenim 280.000 registrats, però hauriem d’arribar als 400.000, que seria una xifra digna dins el nostre entorn, tindriem més que França i casi igual que Itàlia.

-Sobre la leucèmia, en quin moment ens trobem?
Al món, 21 persones de cada milió d’habitants tenen leucèmia, és a dir, 1.000 a Espanya i 150 a Catalunya; d’aquests, un 25% tindran un donant germà compatible, i la resta, o tenen un donant, o no tenen res a fer.

-S'han fet descobriments recents per avançar en la cura de la leucèmia?
Els medicaments poden ajudar però no curen cap cas de leucèmia. Sí que s’està avançant en un tipus de transplantament que sembla que podria ser una alternativa bona al transplantament de familiars no totalment compatibles (pare, mare, fills). Això podria ser en un futur però encara no és una realitat.

-La leucèmia és el cáncer més freqüent entre la població infantil?
Sí, sí que ho és, però els nens petits no solen necessitar el transpalantament perquè la majoria es curen amb les medicacions que hi ha avui dia, és a dir, el 90% dels nens es curen amb quimioteràpia. Ara bé, entre els adults és totalment al revés. Necessiten el transplantament per curar-se.

-La Fundació Carreras ja fa més de 25 anys que fa una gran tasca per la cura de la leucàmia.
-Sí, i tant. La Fundació té moltes línies de treball, i una d’elles que va ser de les primeres, és la creació del registre de donants, que ha estat adoptada pel Ministeri de Sanitat. El ministeri ens ha delegat la funció de recollir els donants de tot Espanya i de buscar donants pels pacients espanyols, i tenim un acord amb el Ministerio, que es va renovant periòdicament per aquesta funció, a nivell de tot Espanya per buscar donants.

-Què més fa la Fundació?
-Ajuda a hospitals, ajuda a la construcción d’unitats de transplantament, als pacients, en pisos d’acollida, en beques i recerca científica. Ara ha creat un institut de recerca amb tres campus, el Clinic, Sant Pau i l’Hospital Can Ruti, que portarà a la creació d’un gran edifici de recerca que està a punt d’ésser inaugurat, i que será el més important centre de recerca de la leucèmia a tot Europa.

-Per últim, què dir-l’hi a una persona que s'està plantejant la donació de mèdul.la òssia però té por?
Només dir-l’hi que no s’ha d’amoinar perquè no ha de tenir por de res. Ha d’ingressar a l’hospital però està tot molt controlat. Que vingui o ens truqui i l’informarem de tot. Tots els donants, quan surten de la donació, ens expliquen que tenen una sensació que no es pot explicar: tenen un germà bessó pel món al qual amb la seva donació li han salvat la vida! I això no té preu.

 

Notícies relacionades

Totes les notícies