"El debat és un mitjà per arribar a un fi: ser un ciutadà amb capacitat d'autocrítica"

25/04/2019

Han guanyat en nom de la UAB en l'edició del 2019 de la Lliga de Debat de la Xarxa Vives, en la qual han participat al voltant de 1.400 estudiants de 16 universitats de Catalunya, les Illes Balears i València. Són Gorka Samaniego, estudiant del grau de Ciències Polítiques+Dret, Neus Galobardes, estudiant de Dret, i l’Anna Vilà, estudiant de Dret+Droit.

1) Quines qualitats ha de tenir un bon orador?

Anna: Capacitat per empatitzar amb el públic perquè un orador parla de cara al públic, per tant, ha de saber connectar amb ell i no només des d’un punt de vista emocional sinó també argumentatiu, perquè el missatge ha de tenir una coherència de cara al receptor. 

Gorka: Jo crec que també és important empatitzar amb l’altre equip. Quan tu fas un debat has de ser conscient que el que tu estàs defensant potser no és el que penses de veritat, però és el que pensen altres persones a la vida real. Totes les posicions són defensables i totes són respectables. Per tant, no has de ridiculitzar cap posició i has d’entendre els motius de fons que hi ha per a que aquestes persones la defensin. Si això no ho fas, ets un mal orador i un mal debatent. 

Neus: Has de fer un esforç per deixar d’una banda el que tu penses i fer-te teva la posició que has de defensar, creure’t tot el que estàs dient per poder convèncer tant al jurat com a l’equip contrari. Com a orador tens més confiança quan t’has pensat els arguments i te’ls pots arribar a creure. 

2) En aquest sentit, com creieu que la Lliga de Debat afavoreix aquestes competències?

N: La Lliga de Debat ens ha proporcionat moltes eines per poder conèixer arguments d’ambdues bandes i per poder conformar la nostra opinió. El jurat estava format tant per persones que estaven a favor de la maternitat subrogada com en contra. I això a nosaltres ens ha ajudat a entendre els diferents punts de vista. 

3) Hi ha temes que són més fàcils de defensar que uns altres?

G: Jo crec que són més difícils de defensar els temes que estan socialment més acceptats perquè costa posar-se en contra. En el cas de la gestació subrogada no, perquè hi ha una discussió molt oberta i no hi ha un posicionament clar. També és molt més fàcil defensar una postura en la que no hi creus: si tu defenses una posició que no és la teva, t’esforces per entendre-la bé, en canvi, quan et toca defensar la teva posició et confies.

A: A més, en aquesta lliga de debat, com que el tema és sempre el mateix, tant a la Xarxa Vives com a la interna (la fase local), et permet anar fins al fons de la qüestió perquè estàs fent constantment recerca d’ambdues posicions. A la interna nosaltres teníem una línia, però ara buscant materials nous hem trobat nous arguments, tant d’una posició com de l’altre. Per tant, independentment de quina fos la nostra opinió pròpia, hem arribat a canviar-la fins el punt que no sabem què pensem sobre el tema.

N: Quan et proposen el tema, si tu tens una idea molt clara, pots arribar a pensar que no saps com defensar la posició contrària. Però, com més investigues, més et van caient les teves idees i t’adones que ambdues posicions estan equiparades.

4) Com us prepareu pel debat?

A: Hi ha una recerca prèvia, posem en comú idees, comencem a construir arguments, busquem evidències per exemplificar aquestes idees, també pensem què ens poden arribar a dir per preveure l’altra línia i també veiem com podem impactar al públic a través d’exemples, històries, cites, etc. 

G: És exactament el que diu l’Anna: tenir la capacitat d’impactar al públic, que recordin el que s’ha dit, intentar compactar els arguments de tot l’equip, és a dir, tenir un mateix discurs i, sobretot, pensar què et poden dir per poder formular les refutacions.

5) Com vau afrontar les valoracions que us van fer els jurats?

A: Bé, valorant les crítiques positives i les negatives. Tothom té opinions diverses i hi ha perfils molt diferents de jurat, però ho hem intentat integrar tot, sobretot les qüestions formals, que es tenen molt en compte en aquest tipus de debat. 

G: Des del punt de vista constructiu, entendre què demanen i quines expectatives tenen quan van a un debat per poder satisfer-les, fer-ho de la millor manera possible.

N: A la línia a favor ens van dir que no havíem empatitzat gens i vam intentar rectificar-ho. Quan ens feien una crítica, miràvem què no havíem pogut transmetre i per què, per millorar-ho. 

6) Amb quins contrincants diríeu que el debat a la fase local va estar més renyit?

A: Amb l’Edu, la Júlia i en Marc.

N: Sí, el primer i l’últim debat. 

G: Les semifinals també van ser complicades.

7) Anna i Gorka no és la primera vegada que participeu. Concretament, en quines edicions heu participat? Quina evolució hi ha des de la primera vegada que us presenteu a la fase local fins a aquesta edició que guanyeu?

A: Vaig participar fa dos anys a la interna amb l’Edward Bernal i vam guanyar. 

G: Aquesta és la tercera vegada que participo a la interna i dos cops que vaig a la Vives,  però aquesta és la primera vegada que guanyo. Em feia il·lusió guanyar aquesta edició perquè segurament és l’últim any que participi a la lliga interna; continuaré en el món del debat però ja en altres projectes i àmbits. 

A: La meva és una evolució ascendent perquè a la fase local del 2017 a la UAB va ser el primer debat que vaig fer en la meva vida. Jo no estava al grup de debat, no havia fet res semblant abans i a la interna vaig descobrir què era el debat i com es construïa. Entre aquestes dues edicions m’he anat formant en diferents nivells i ara entenc una mica més com funciona aquest joc de dialèctica. L’any que ve marxo a estudiar a França, per tant, era la meva última oportunitat, tancar el cicle de debat on vaig començar, i m’ha fet molta il·lusió guanyar-la, i també fer-ho no només amb el Gorka, que és amb qui vaig començar, sinó amb la Neus, que és amiga meva de classe.

9) Pel que fa a la fase final, heu rebut suport per part de professors? 

N: Sí, vam parlar amb la investigadora del Grup Antígona i doctorada en Dret per la UAB, Noelia Igareda, que està molt a favor de la gestació subrogada i va fer l'speech d'inauguració de la fase local de la Lliga de Debat Universitària. Al principi jo estava radicalment en contra i parlar amb ella m’ha ajudat moltíssim a veure els arguments a favor. També hem parlat amb una professora que ens havia impartit història per fer més la part del feminisme.

10) Com us heu preparat aquesta última fase?

N: Hem intentat millorar els nostres punts dèbils.

A: La fase local és una bona formació per a la final perquè veus realment on falles.

N: Sí, però tot i així, jo ara mirant els debats que hem fet a la interna penso: com podíem dir això sense que ens tiressin per terra? 

G: Una part bona que té la lliga de la Xarxa Vives és que pots veure tots els debats per Youtube. D’aquesta manera, durant el desenvolupament de la lliga has d’anar adaptant els teus arguments perquè és com un torneig en viu, que evoluciona; a mida que vas veient els vídeos i els debats de les persones amb qui debatràs al dia següent, t’has d’adaptar i preparar. Per tant, no ho tenim tot preparat, sinó que és una evolució constant. Això fa que la Vives sigui especial perquè el ritme del torneig és completament diferent a qualsevol altre: no tens aquesta sensació d’estar constantment preparat, i això a mi em va agradar molt quan vaig anar.

A: T’has de reservar una mica de sorpresa pel final també, si hi arribes.

11) Què li diríeu a les persones que estiguin pensant apuntar-se a la segona edició i que mai no hagin estat en el món del debat? 

N: Era el meu primer cop i he aprés moltíssim. Al primer debat jo estava molt nerviosa, tremolant, i un cop ho vaig acabar, em vaig adonar que no era per tant, que havia estat capaç de sortir a parlar en públic. Penso que la lliga de debat serveix per al món laboral, per a qualsevol professió on hagis de parlar en públic, i ja que és una eina que et dóna la universitat, s’ha d’aprofitar.  

A: Els hi diria que s’apuntin. Primer, per aprendre a parlar en públic i perdre la por. Segon, no només per qüestionar la teva pròpia opinió, sinó per formar-te’n una. També per aprendre a escoltar, a rebatre, a recollir allò que és important, a sintetitzar i per conèixer un cercle de gent molt interessant. Això també és una part del debat, que et permet conèixer a molta gent i fer vida universitària, perquè la universitat no només és una classe i anar a estudiar a la biblioteca, sinó que també son totes aquestes activitats. Per tant, s’ha d’aprofitar aquest ventall d’activitats extraescolars que et proporciona l’Autònoma i d’altres universitats i que et permeten anar més enllà amb la teva experiència universitària. 

G: Bàsicament és el que han dit les meves companyes. Jo per exemple, ara que sóc formador en un grup de debat, el primer dia sempre dic que el debat ha de servir per intentar trobar les raons de tot i no pensar que per cridar més que un altre tens la raó. S’ha de veure el debat com un mitjà per arribar a un fi, que és el de ser un ciutadà amb capacitat autocrítica i d’explicar molt bé i d’entendre el per què hi ha determinades persones que defensen determinades posicions. És important ser un ciutadà crític, i això s’aconsegueix practicant, assumint que pots perdre un debat i que hi ha jutges que han de valorar.