"El claustre és una forma de fer arribar la veu de l’alumnat “allà dalt”"

Amb aquesta entrevista a Alexandrina Rusu, candidata d’Estudiants UAB, s’inicia una sèrie de publicacions setmanals en què els estudiants de grau i postgrau de cada centre que es van presentar a les passades eleccions del Claustre explicaran la seva experiència. La votació serà els dies 3 i 4 de novembre.

13/10/2016

Com definiries el claustre?

Definiria el claustre com un tipus de parlament, format per representants de tota la comunitat universitària on s’impulsa l’activitat normativa de la UAB i es debaten problemàtiques relacionades amb línies d’actuació de la UAB.

Per què t’hi vas presentar? (per ideologia, recomanació d’un company, etc.)

M’hi vaig presentar perquè pensava que el claustre era una forma de fer arribar la veu de l’alumnat “allà dalt”. Estava a segon de carrera, no tenia gaire coneixement del funcionament d’aquest òrgan però tenia la il·lusió de fer coses que milloressin la nostra comunitat.

Per què t’hi vas presentar col·lectivament?

Perquè les coses grans s’aconsegueixen treballant braç a braç i també perquè és una mica trist anar sol al claustre. Tot i així, no sempre és fàcil trobar una candidatura amb la qual et puguis identificar, llavors presentar-te com a candidatura independent és una bona opció en aquest cas.

Podries explicar alguna proposta o acció que hagi dut a terme la teva candidatura?

No estic molt orgullosa del recorregut que vam fer com a candidatura però d’això també se n’aprèn. El treball en equip no deixa de ser un repte, i més quan hi ha una certa desmotivació relacionada amb el funcionament mateix de l’òrgan. Té una connotació política important? Sí, però farien falta més convocatòries, capacitat de control al govern i s’hauria d’aprofitar més el potencial que té el claustre donada la seva legitimació democràtica.

Tot i això, una de les coses que vaig fer com a part de la candidatura va ser donar suport a la proposta de BDS al claustre des del principi (tot i que finalment va ser portada per una altra candidatura), proposta segons la qual la comunitat universitària insta l’equip de govern de la UAB a declarar-se Espai lliure d’Apartheid fins que Israel no “respecti els drets humans i compleixi el dret internacional”. Va ser un acte de solidaritat que em va fer sentir orgullosa de la meva universitat.

Com motivaries algú que estigui pensant a presentar-s’hi?

Tot mitjà que ajudi a fer sentir la teva veu i que ajudi a fer pressió sobre les decisions del govern s’ha d’aprofitar, i el claustre és el més important a nivell universitari. Els estudiants som la comunitat més gran de la UAB i la nostra presència és imprescindible tant al claustre com als òrgans de govern de les facultats i en l’àmbit de la universitat. A tots ens agrada queixar-nos, però què us sembla si ens posem a canviar les coses nosaltres mateixos?