El CEHIC aconsegueix quatre nous projectes I+D+I

09/09/2020

AGNOKNOWS: “Invisible knowledge: The politics of censorship, and science popularitzation (1940-1990)”.  En el marc del projecte coordinat “AGNOTOLOGY: INVISIBLE SCIENCE IN 20th-CENTURY SPAIN”, i en col·laboració entre el CEHIC (UAB) i  l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència (IHMC) de la Universitat de València (UV), el subprojecte de recerca [PID2019-106743GB-C22] 

Dirigit per Agustí Nieto-Galan, el subprojecte té com a objectiu explorar diversos mecanismes i processos històrics que convertiren la ciència (i el coneixement, en un sentit ampli) en invisible a l’Espanya del segle XX. Ens centrem en estudis de cas que se situen principalment a la dictadura franquista (1940-1975) i també al període de la Transició a la democràcia (1975-1990). S’estudien els mecanismes de censura de llibres i articles científics, d’articles científics en publicacions periòdiques i a la premsa diària, i la càrrega política que la censura comportà en termes de control social i propaganda a la dictadura. El subprojecte s’aproxima també a diversos casos de divulgació de la ciència, a la dictadura i a la democràcia, que servien interessos particulars i  prioritzaren uns determinats temes de recerca en detriment d’altres que restaren invisibles per al públic general. 

SMALLSCIENCE: "Small science: Análisi històrica de la investigació contemporània a petita escala" [PID2019-105131GB-I00]

L'equip dirigit per Xavier Roqué, inclou persones de cinc universitats amb formació o coneixements en Física, Història, Astronomia i Enginyeria. El projecte vol ampliar la nostra comprensió de la ciència contemporània a través de l’anàlisi històrica del treball de grups reduïts d’investigadors que fan recerca d’excel·lència amb recursos simples i modestos.
La hipòtesi fonamental del projecte és que la recerca a petita escala no ha deixat de ser un element essencial de la ciència contemporània. El projecte traçarà l’origen i els usos del terme “small science” i termes afins; caracteritzarà la recerca a petita escala a través de l’estudi de casos seleccionats en àmbits com la ciència de materials, la física teòrica, l’astronomia o les ciències de l’espai; i analitzarà els límits entre la ciència a petita escala i la Big Science, així com les implicacions per a la política científica, la comunicació científica, o l’ensenyament de les ciències.  

NATURB: "Narrativas urbanas sobre la naturaleza. La construcción contemporánea de conocimiento sobre historia natural (España y Gran Bretaña, 1950-1980)" [PID2019-106208GB-I00]

Aquest projecte (PID2019-106208GB-I00), dirigit per Carlos Tabernero i que compta amb la participació de set investigadors més procedents de set institucions acadèmiques a Espanya i Gran Bretanya, aborda els processos de construcció i circulació de coneixement sobre història natural a Espanya i Gran Bretanya entre les dècades dels anys 50 i 80 de segle passat. L'objectiu és generar coneixement específic sobre el paper exercit per actors, espais, discursos i pràctiques ubicats en contextos urbans en la producció i gestió de narratives sobre la naturalesa, és a dir, en formes de representar la naturalesa relacionades amb interessos i criteris estratègicament situats, i la consegüent definició i gestió del patrimoni natural comporta normalment una apropiació ideològica d'aquestes narratives a causa de la seva connexió amb l'ús i l'administració de recursos naturals.  

MUSAUPOL: “Museos, aulas y política: cultura científica y tecnológica en la Transición española” [PID2019-104897GA-I00]

Co-dirigit per Jaume Sastre-Juan (CEHIC) i per Josep Simon (Universitat de València), està adscrit a l’Institut Interuniversitari López Piñero i compta amb un equip de 17 investigadors de 9 institucions estatals i internacionals. MUSAUPOL aborda la configuració i els usos polítics de la cultura científica i tecnològica durant la Transició. Ho fa centrant-se en dos espais, l’aula i el museu, a través d'un ventall ampli de casos que analitzen les pràctiques pedagògiques de les ciències experimentals i la museïtzació de la ciència i la tecnologia, en estreta connexió amb els processos de canvi polític d'aquest període. El projecte proposa una nova aproximació a un període que ja gaudeix d'una historiografia extensa, tot i que encara jove, a través de la història de la ciència i de metodologies que inclouen des de fonts tradicionals, com les manuscrites i impreses, fins a l'anàlisi d'objectes i espais museològics o la història oral.