Ei-ichi Negishi, Premi Nobel de Química 2010, visita la UAB
03/07/2013
Ei-ichi Negishi va rebre el Premi Nobel de Química –ex aequo amb Richard F. Heck i Akira Suzuki- pel descobriment d'un mètode per crear enllaços entre àtoms de carboni de diferents molècules utilitzant un element metàl·lic, el pal·ladi, com a catalitzador. Aquesta metodologia és essencial avui dia en la síntesi química moderna. Les denominades reaccions d'acoblament creuat catalitzades per pal·ladi –la descoberta per Negishi es coneix com a “acoblament de Negishi”- permeten sintetitzar de manera productiva, eficient i selectiva compostos orgànics de tot tipus d'estructura complexa, molt difícils d'aconseguir fins al seu descobriment, fa més de quaranta anys.
Les reaccions d'acoblament creuat catalitzades per pal·ladi han contribuït a realitzar avenços fonamentals en nombrosos àmbits. Exemples de la seva aplicació es poden trobar en la fabricació de fàrmacs més eficaços, fungicides avançats per a l'agricultura, marcadors fluorescents per a seqüenciació d'ADN, cristalls líquids o LEDs orgànics.
Ei-ichi Negishi està convençut que encara es pot avançar més en la utilització dels elements metàl·lics com a catalitzadors, sobretot els de la sèrie d, que ell denomina “màgics”, com l'or i la plata. L'elevat cost d'aquests metalls de transició impedeix la seva aplicació massiva en síntesi química. El pal·ladi, utilitzat en quantitat catalítica pot ser reciclat múltiples vegades, la qual cosa permet reduir dràsticament els costos i fabricar en massa molècules orgàniques funcionals complexes. Negishi creu que existeix encara un gran potencial en aquest camp, i en la química en general, per fer d'aquest món un lloc més sostenible. Entre les possibles aplicacions de futur que ha comentat en alguna ocasió es troben les energies renovables, la valorització de residus o el reciclatge de CO2.
Un investigador format als Estat Units
Ei-ichi Negishi va néixer en 1935 a la ciutat xinesa de Changchun, en aquell temps sota control japonès, i es va llicenciar en Química Orgànica a la Universitat de Tòquio el 1958. Dos anys després es va traslladar a Estats Units amb una beca Fullbright i es va doctorar en 1963 a la Universitat de Pennsylvania. Tres anys més tard va iniciar la seva trajectòria a la Universitat de Purdue, treballant com a professor assistent amb el premi Nobel Herbert C. Brown. Posteriorment va exercir de professor a la Universitat de Siracusa (1972), tornant en 1979 a Purdue, on duu a terme els seus treballs de recerca actualment.
Al llarg de la seva carrera ha rebut nombrosos reconeixements, entre ells els atorgats per les societats químiques de Japó, Estats Units i Gran Bretanya. És autor de més de 400 publicacions i diversos llibres, entre els quals destaca el “Handbook of Organopalladium Chemistry for Organic Synthesis”. Les seves publicacions han estat citades més de 20.000 vegades.