Edicions UAB presenta la col·lecció 'El espejo y la lámpara'

30/11/2011

Es tracta de la primera col·lecció publicada pel segell Edicions UAB, que té per objectiu arribar a un públic general, tant de l'àmbit espanyol com llatinoamericà. La sèrie reunirà assajos dels àmbits científic, social i humanístic d'autors tant de la UAB com d'altres procedències, així com reedicions i traduccions d'obres de referència ja publicades. Vuit destacats acadèmics de la UAB formen el consell assessor de la col·lecció: José Manuel Blecua, Fàtima Bosch, Victòria Camps, Salvador Cardús, Ramon Pascual, Borja de Riquer, Joan Subirats i Jaume Terradas.

'El espejo y la lámpara' s'inspira en els valors que la universitat posa al servei de la societat: reflexió i profunditat de pensament, pluralisme i esperit crític, cerca de nous horitzons i voluntat de perdurar... Així com transmetre coneixements amb agilitat i atractiu. Està escrita en castellà i surt al mercat al preu de 18 euros per volum.

Els quatre primers títols de la col·lecció, que seran presentats a l'acte del dia 29, són els següents:

• Cerebro y universo. Dos cosmologías, de David Jou. L'autor, catedràtic de física de la UAB, considera el cervell i l'univers com dues entitats semblants i, des d'aquest enfocament, revela similituds profundes i sorprenents: la immensitat còsmica és condició necessària per a l'existència del cervell; el processament de la informació al cosmos i a la ment humana segueix pautes afins; als dos àmbits resulten fonamentals els "components obscurs" (la glia per a la computació neuronal i l'univers invisible sobre la matèria visible); i la física quàntica sembla jugar un paper subtil tant a les galàxies com a les sinapsis cerebrals.
• Escritos biográficos, de Marie Curie. Aquest volum reuneix per primera vegada diversos escrits extraordinaris de Curie entre els que destaca la biografia que va escriure del seu marit, una extensa semblança autobiogràfica, les notes de laboratori redactades durant els anys del descobriment del radi i el poloni i extractes del seu diari personal. Tot plegat permet conèixer, des de la immediatesa i la intimitat d'unes notes personals, alguns episodis decisius de la ciència del segle XX, i endinsar-se en la personalitat d'una persona pionera en gairebé tots els fronts de la física.
• Breve historia de Cataluña, de Pierre Vilar. L'historiador i hispanista francès va escriure aquestes pàgines al final de la seva dilatada trajectòria. Vilar hi resumeix la seva visió de la història de Catalunya, elaborada al llarg de tota una vida d'estudi. L'obra testimonia l'amor intel·lectual d'un historiador excepcional per una altra cultura. A més, suposa un homenatge a una manera de concebre l'ofici d'historiar, ja que mostra el rigor del mètode de Vilar, aliè a llocs comuns i sempre atent a la base material (geogràfica, humana, econòmica, cultural) dels contingents socials.
• Mentes lúcidas y longevas, d'Adolf Tobeña. Quins són els factors que propicien una longevitat autònoma i fructífera? Què es pot fer per preservar la ment lúcida fins a la darrera etapa de la vida? Des de la seva dilatada experiència investigadora, Adolf Tobeña, catedràtic de psiquiatria de la UAB, ens explica les pautes de desgast cerebral; per què a algunes regions del món hi ha més persones centenàries; com incideix en la qualitat de la vellesa una determinada alimentació o quin cost comporten certs hàbits; i, en fi, com és de decisiu mantenir la lucidesa i exercitar-la a diari.

Els propers títols de la col·lecció seran El mito de Atapuerca, de l'historiador de la ciència Oliver Hochadel; Música en tiempos de guerra, del musicòleg Francesc Cortés; Las raíces cósmicas de la vida, de l'astrofísic Josep Maria Trigo; i Lengua y escritura del antiguo Egipto, de l'egiptòleg Josep Cervelló.

Una línia d'alta divulgació

Bonaventura Bassegoda va iniciar l'acte descrivint la col·lecció com un segell "d'alta divulgació" que es basa en el "capital molt potent de la UAB" en tots els terrenys científics. El vicerector va agrair especialment la contribució dels autors que s'incorporaran a la col·lecció.

Gonzalo Pontón va explicar que el nom de la col·lecció ret homenatge a l'obra homònima del crític literari M. H. Abrams i vol ser l'expressió "d'una manera d'entendre la divulgació" basada en llibres que parteixen de reflectir la tasca realitzada a la universitat per il·luminar un públic de tipus general". Per a Pontón, aquesta nova línia editorial formarà part de "l'aportació de la UAB al pensament contemporani" i va elogiar el seu consell assessor que, segons va afirmar, "seria l'enveja de qualsevol editorial".

Per la seva banda, David Jou va situar l'origen del seu llibre en les "relacions establertes a la UAB", i va rememorar com "Gonzalo Pontón pare" li va demanar la traducció de la Breu història del temps de Stephen Hawking. Va abundar en els paral·lelismes entre "la cosmologia exterior i interior", com ara que el cervell es forma també amb una mena de Big Bang ("en només nou mesos produïm 100.000 milions de neurones") o el fet que les matèries fosques juguen un paper clau en la formació de les galàxies com la glia en el funcionament de la memòria.

Adolf Tobeña va narrar l'origen anecdòtic de la seva obra, que parteix d'una sèrie de conferències que va realitzar per a públics molt nodrits de gent gran arreu d'Espanya. Segons va explicar, els factors principals que determinen la capacitat d'arribar amb lucidesa a la darrera etapa de la vida estan lligats "a la loteria gènica" i, per tant, "el que nosaltres fem hi contribueix poc". Finalment, el catedràtic de psiquiatria va encoratjar el Servei de Publicacions de la UAB a "tenir paciència" per consolidar la col·lecció i persistir en la línia de "productes de qualitat" pels quals va expressar la seva sincera felicitació.

Més informació: 'El espejo y la lámpara'