"Dins la societat catalana s’han aprovat tres mocions al Parlament i els governs mai han fet cas a aquesta demanda."

Laura Gisbert

Entrevista a Laura Gisbert, militant del Sindicat Estudiantil dels Països Catalans (SEPC) i una de les impulsores de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per la rebaixa dels preus públics de les universitats catalanes. 

05/03/2019

1) En què consisteix la ILP que presenteu?

La ILP el que pretén fer és blindar per llei la regulació dels preus públics pel que fa a la llibertat que tenen els governs autonòmics per regular-los. La legalitat espanyola diu que els governs autonòmics poden fixar els preus públics de les universitats en funció del cost dels graus i permet que els fixin entre el 0 i el 25% del cost. Ara a Catalunya estem pagant el 25% del cost i el que pretén la llei és que el govern estigui obligat a fixar els preus entre el 0 i el 12,5%, és a dir, a la meitat inferior.  

2) Per què heu optat pel canal legislatiu d’ILP?

Perquè la demanda de la rebaixa de taxes és molt àmplia. Dins la societat catalana s’han aprovat tres mocions al Parlament i els governs mai han fet cas a aquesta demanda. Per tant, l’única via que hem trobat és obligar-los per llei a implementar-ho. A més, la ILP permet amb la recollida de firmes socialitzar la demanda i així garantir que si es fan mobilitzacions, la gent se senti més interpel·lada per aquesta qüestió. 

3) Quins precedents hi ha hagut per aquesta reivindicació?

Les tres mocions aprovades al Parlament, unes cinc vagues estudiantils relacionades amb el tema, dues ocupacions, una a la Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat i l’altra a la Conselleria d’Economia fetes pel Sindicat Estudiantil dels Països Catalans (SEPC) i un encadenament davant també de la Secretaria realitzat per tot el moviment estudiantil. 

4) Pel que fa a ILP, hi ha algun precedent de demanda estudiantil que s’hagi vehiculat per aquest canal?

No, és el primer cop. Sí que va haver la ILP per l’Educació Pública, impulsada pel Sindicat de l’Ensenyament de Catalunya USTEC·STEs (IAC) i els sindicats de professors, que pretenia regular la gratuïtat a l’educació pública i sí que tocava universitats, però, sobretot, educació primària i secundària. 

5) Quin ha estat el procés?

L’aposta per la ILP va sortir del SEPC. A partir d’aquí es presenta la proposta a tots els agents tant estudiantils com juvenils possibles i, una vegada es genera el consens, s’entra el text jurídic dins del Parlament i la mesa ho admet a tràmit. Ara estem en la fase d’esperar a que la Comissió de Control del Parlament ens avali els plecs i els fedataris, que són els qui donen fe de que les firmes es recullen de forma legal. Un cop es faci aquesta reunió, el 28 de febrer, es començaran a recollir firmes. 

6) Amb quins suports específics compta la ILP?

De moment tenim el SEPC, les Joventuts d’Esquerra Republicana (ERC), Arran i La Forja. De sindicats tenim la Confederació General del Treball (CGT), la USTEC, la Intersindical- Confederació Sindical Catalana (CSC), Comissions Obreres (CCOO)... Desenvolupen papers diferents perquè uns estan a la comissió promotora i els altres no. També comptem amb el suport de l’Associació d’Estudiants Progressistes (AEP), l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), les assemblees de facultats en termes generals, el Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes (CEUCAT), L’Eina i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH). Ara estem ampliant adhesions i demanarem reunions amb entitats com Òmnium Cultural, Joventuts Socialistes de Catalunya (JSC), etc. 

7) Quin termini teniu per aconseguir les 50.000 firmes?

Són tres mesos amb una possible prorroga.

8) Com i on fareu la recollida de signatures?

La recollida de firmes es farà sobretot als campus, on ja hi ha grups de treball creats juntament amb el SEPC i les assemblees de facultat. També es compta amb organitzacions com la USTEC que, juntament amb els nuclis de secundària que té el SEPC, faran recollides de firmes a les escoles. Fora de les universitats també es volen fer recollides que s’hauran de coordinar amb altres agents juvenils.

 

Notícies relacionades

Totes les notícies