Conferència Internacional sobre Paleoceanografia

03/09/2013

El clima de la Terra ha evolucionat al llarg de la història geològica del planeta i el paper dels oceans ha estat clau en aquests processos de canvi climàtic natural. Conèixer les variables ambientals i reconstruir patrons climàtics en els oceans de fa desenes, centenars, milers i fins i tot milions d'anys és fonamental per entendre la situació de canvi climàtic actual.

De l'1 al 6 de setembre, més de 650 experts d'arreu del món participen en l'11a Conferència Internacional sobre Paleoceanografia (ICP 11), que té lloc a l'Hotel Melià de Sitges, sota la coordinació d'un comitè en el qual hi formen part Graham Mortyn, Patrizia Ziveri i Rainer Zahn, investigadors de l’ICTA de la UAB i de l’ICREA, la professora Isabel Cacho, del Departament d'Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines de la UB; Eva Calvo i Carles Pelejero, de l’ICM-CSIC i de l’ICREA, i Joan Grimalt, de l’IDAEA-CSIC.
 
La història climàtica del planeta ha anat sempre molt lligada a les variacions en la concentració de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera i a l'oceà. La paleoceanografia amplia les fronteres de la ciència per tal de comprendre la història climàtica de la Terra i la seva relació amb els ecosistemes marins. «L'objectiu fonamental de l'ICP 11 és entendre el funcionament de l'oceà davant els canvis climàtics naturals que han tingut lloc en el passat. Conèixer millor com han respost els oceans a aquests canvis climàtics i entendre el seu paper en el clima del planeta és fonamental per poder preveure quin pot ser l'impacte sobre els ecosistemes marins de la situació de canvi global que experimenten actualment i en el futur», explica Isabel Cacho, experta en l'estudi de la variabilitat climàtica passada a partir de l'anàlisi de registres sedimentaris del fons marí, membre del GRC Geociències Marines de la UB i premi ICREA Acadèmia 2012.
 
«Això implica entendre millor el paper dels oceans en el cicle del carboni com a font i magatzem de diòxid de carboni (CO2), els processos que el regulen i el seu impacte en els períodes de canvi climàtic», apunten Carles Pelejero i Rainer Zahn, investigadors ICREA. Per la seva banda, Patrizia Ziveri i Graham Mortyn (ICTA-UAB) subratllen que «altres reptes científics són identificar els tipping points, és a dir, els llindars a partir dels quals es poden produir, per exemple, canvis dràstics en els patrons de circulació oceànica, un element determinant en les condicions atmosfèriques i, per tant, en el clima».
 
Noves perspectives sobre l'oceà i la dinàmica del clima
 
La nova edició de l'ICP, que és el primer cop que es fa a Catalunya i Espanya, també commemora els trenta anys des que es van començar a organitzar aquestes conferències, el 1983, a Zuric (Suïssa). Les altres edicions han tingut lloc als Estats Units, el Regne Unit, el Canadà, Alemanya, Portugal, el Japó, França i la Xina. El programa, amb el lema «Perspectives a llarg termini sobre l'oceà i la dinàmica del clima. Tres dècades d'ICP», s'estructura en cinc sessions, que aborden el desenvolupament de nous indicadors paleoclimàtics (proxies) i la seva aplicació, les fronteres del registre instrumental en paleoceanografia, la dinàmica dels oceans del passat més llunyà, la biogeoquímica i els ecosistemes oceànics i les interaccions entre els oceans i els continents i l'atmosfera.
 
El congrés promou especialment les sessions de discussió i debat entre els ponents i el públic, amb un èmfasi especial per estimular la col·laboració entre els joves investigadors i els científics amb una trajectòria més consolidada, que poden aportar una perspectiva més àmplia a qüestions clau en paleoceanografia.
 
Paleoceanografia: del passat als reptes del futur
 
L'ICP 11 amplia les fronteres del coneixement i aporta, per exemple, informació sobre els mètodes més innovadors en l'estudi del cicle del carboni en l'oceà per permetre la reconstrucció del CO2 atmosfèric en períodes per als quals no hi ha registres en els gels antàrtics. «La conferència també serà clau per conèixer els avenços científics en àrees com ara l'anàlisi de l'impacte que les previsibles condicions d'acidificació dels oceans poden tenir en diferents ecosistemes marins, els nous registres d'alta resolució per reconstruir els canvis oceànics a escales de temps molt curtes dels darrers segles i per establir connexions entre registres instrumentals i reconstruccions a partir d'indicadors», destaca Eva Calvo (ICM-CSIC). «Un altre dels desafiaments del futur és aprofundir en estudis de detall sobre patrons climàtics durant períodes molt antics amb condicions extremes de temperatures i concentracions de CO2», conclou Joan Grimalt (IDAEA-CSIC).
 
Més informació a l'enllaç: http://www.icp2013.cat