Comença un projecte per al tractament de l’anèmia de Fanconi mitjançant teràpia gènica

29/01/2013

Llum verda al projecte EUROFANCOLEN per al tractament del problema hematològic de pacients amb anèmia de Fanconi. El projecte pretén corregir, amb teràpia gènica, el defecte genètic en les cèl·lules mare de la medul·la òssia d'aquests pacients. El projecte s'ha pogut posar en marxa gràcies a l'esforç dedicat durant més de deu anys de recerca preclínica i clínica.

Per a la realització d'aquest projecte s'ha establert un Consorci Europeu entre científics experts en la recerca i tractament de l'anèmia de Fanconi i en la teràpia gènica d'altres malalties. En els assajos clínics a desenvolupar s'utilitzaran nous fàrmacs per facilitar la col·lecta d'un elevat nombre de cèl·lules mare hematopoiètiques (les encarregades de la formació de les cèl·lules de la sang) dels pacients.

En una segona fase, aquestes cèl·lules seran exposades a vectors lentivirals, virus modificats que portaran el gen terapèutic, denominat FANCA, per facilitar la correcció del defecte genètic d'aquestes cèl·lules mare per a tota la vida. Aquesta estratègia terapèutica ha estat ja emprada amb èxit per investigadors d'aquest consorci en pacients amb immunodeficiències congènites o ß-talasèmia. Atès que els nous vectors de transferència gènica, de la família dels lentivirus, estan mostrant major seguretat i eficàcia que els vectors utilitzats anteriorment, la major part dels assajos clínics de teràpia gènica que s'estan engegant en l'actualitat utilitzen aquesta nova família de vectors.
 
L'innovador enfocament de teràpia gènica proposat per EUROFANCOLEN suposa la utilització de dues innovacions biotecnològiques recents. D'una banda, el descobriment de nous fàrmacs amb una potent activitat per mobilitzar cèl·lules mare des de la medul·la òssia a la sang perifèrica. D'altra banda, el desenvolupament d'un nou vector lentiviral per membres d'aquest consorci, aprovat per la Comissió Europea al desembre de 2010 com un nou medicament orfe; és a dir, que afecta una baixa proporció de persones, per a pacients amb anèmia de Fanconi.

L'objectiu principal d'aquest projecte és, per tant, el desenvolupament d'un protocol de teràpia gènica segur i eficaç per a pacients amb anèmia de Fanconi del subtipus A, el més freqüent en aquests pacients, mitjançant la correcció genètica de les seves cèl·lules mare hematopoiètiques prèviament mobilitzades a la sang perifèrica.

L'establiment del Consorci Europeu EUROFANCOLEN ve precedit per una iniciativa espanyola subvencionada pel Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, per al tractament de l'anèmia de Fanconi per teràpia gènica.

EUROFANCOLEN està coordinat per Juan A. Bueren, investigadors del Centre de Recerques Energètiques, Mediambientals i Tecnològiques (CIEMAT) i CIBER de Malalties Rares (CIBERER), i en ell participa el grup que dirigeix l’investigador del Departament de Genètica i Microbiologia de la UAB Jordi Surrallés. També hi participen els següents equips d'investigadors bàsics i clínics: Marina Cavazzana-Calvo, del Necker Hospital (França); Adrian Thrasher de l’University College London Institute of Child Health and Great Ormond Street Hospital NHS Trust (Regne Unit); Julián Sevilla, de l’Hospital Infantil Universitario Niño Jesús; Cristina Díaz de Heredia, de l’Hospital Vall d’Hebron; Anne Galy, de GENETHON (França); Jean Soulier, del Saint-Louis Hospital i la Universitat de Paris (França); Tobias Paprotka, del GATC Biotech AG (Alemanya); Manfred Schmidt, del German Cancer Research Center. DKFZ/NCT (Alemanya); i Mario Romero, de IDETRA.

Com a assessors científics del projecte hi ha Eliane Gluckman, de l'Hospital Saint Louis de París, qui va realitzar el primer trasplantament de sang de cordó umbilical, precisament en un pacient amb anèmia de Fanconi, i Jakub Tolar, de la Fanconi Anèmia Research Foundation (FARF) i del Children’s Hospital de Minnesota, un dels hospitals de major experiència en el tractament de pacients amb aquesta malaltia.

Anèmia de Fanconi

L'anèmia de Fanconi és una greu malaltia hereditària caracteritzada per la fallada de la medul·la òssia, un augment de la predisposició al càncer i anomalies congènites. El trasplantament al·logènic (el que procedeix d'altres persones) de cèl·lules mare hematopoiètiques és actualment l'únic tractament definitiu per a les manifestacions hematològiques de la malaltia, encara que s'associa freqüentment a complicacions derivades de la immunosupressió i de la mielosupressió (disminució de l'activitat de la medul·la òssia) del pacient, a la denominada malaltia d'empelt contra hoste (un rebuig a les cèl·lules del receptor) i a un augment a llarg termini en la incidència de carcinoma de cèl·lules escamoses, un determinat tipus de càncer epitelial.

Les dificultats en l'obtenció d'un nombre suficient de cèl·lules mare dels pacients amb anèmia de Fanconi i l'ús de protocols poc efectius per transferir l'ADN (protocols de transducció subòptims) han limitat fins ara l'èxit dels assajos clínics de teràpia gènica en pacients amb la malaltia.