"Cal continuar avançant en la transferència de sobirania"

17/12/2015

Sylvaine Peruzzetto, magistrada de la Cort de Cassació (el tribunal de més alta jerarquia a França) i catedràtica de dret internacional privat de la Universitat de Toulouse, va impartir la conferència "The judge and the comparative law" l'11 de desembre passat, a la Facultat de Dret en el marc de les activitats del màster d'Integració Europea de la UAB. Peruzzetto ha impartit docència sobre dret de la competència, dret comunitari i dret internacional privat i és autora de nombroses monografies i articles sobre temes relacionats amb el dret comunitari, entre d'altres.

En què consisteix l'estat d'emergència en què es troba França actualment?

És una mesura prevista per la Constitució que permet exercir poders necessaris durant una situació d'emergència. La policia pot emprendre investigacions sense l'autorització del jutge i evitar el retard processal. És una mica el que coneixem en matèria de delicte flagrant, estès durant el període de l'estat d'emergència.

Com ha rebut la societat francesa aquestes mesures?

És difícil parlar de "la societat francesa" perquè, com totes, està composta per múltiples grups. Però, de manera general, com va passar després de l'atemptat de gener contra Charlie Hebdo, la societat i el conjunt de la classe política van donar suport en un primer moment al govern i l'estat d'emergència va ser acceptat. Però a França hi ha una gran cultura crítica i després, amb la distància i la reflexió, els defensors de la llibertat individual han expressat que aquestes mesures podrien conduir cap a efectes criticables.

L'arribada massiva de persones refugiades i els atemptats de novembre a París han provocat un cert debat polític. Creu que l'espai de Schengen pot acabar sent modificat d'una manera o d’una altra?

Europa, avui, està obligada a afrontar el problema de migració i el de Síria. És a dir, ha d'haver-hi una política europea sobre aquestes qüestions. Si això no s'aconsegueix entre els 28 [estats membres de la UE], ho ha de fer el nucli dur que creu en això. Europa ja està construïda sobre cercles diferenciats i l'essencial és avançar amb els que estan convençuts. Per a mi, és fins i tot una oportunitat el fet d'estar obligats a avançar trobant els mitjans institucionals.

Què cal per aprofundir en un espai europeu de llibertat, seguretat i justícia?

Una veritable política europea, és a dir, amb transferència de sobirania en aquest àmbit. Amb la lliure circulació de persones, Europa ha pres una dimensió política. Hi ha un hiat entre la realitat i uns governs que actuen com si fossin els únics que han de decidir. Ja hi ha transferència de sobirania però estem a mig camí. Cal continuar avançant i tenir una veritable política europea al voltant de l'euro, a la seguretat i la immigració.

Avancem cap a la idea d'una ciutadania europea?

Europa es construeix a través del dret. És una bella conquesta haver aixecat un imperi sense les armes, només amb la llei. Però hem construït finalment coses que, de vegades, són una mica artificials: els conceptes jurídics existeixen però la realitat social no els segueix. I, si preguntem qui sent la ciutadania europea, obtindrem molt poques respostes positives. La ciutadania europea vol dir molt jurídicament: la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la UE, cas per cas, ha anat estenent aquest concepte que, en un primer moment, era relativament restringit. Però la idea d'un poble europeu encara està per fer.

L'entorn acadèmic ha contribuït a construir la ciutadania europea?

És fins i tot la seva responsabilitat. No podem formar persones que només pensin en un sistema nacional. El coneixement, ara, es construeix sobre un espai europeu, i els intercanvis es realitzen en aquest context. Sóc una gran partidària dels programes d'intercanvi com Erasmus. Les persones que s'han mogut per Europa no són com les que no s'han mogut. És important el concepte de ciutadania europea i que el Tribunal de Justícia el desenvolupi, però hi ha tota una cultura de la ciutadania que es construeix a poc a poc i, sobretot, a partir d'intercanvis. Per exemple, la doble titulació de dret entre la Facultat de Dret de la UAB i la Universitat de Toulouse, en què els estudiants passen un temps a cada ciutat, forma part també de la construcció d'una ciutadania europea.

Per acabar, podria parlar-nos de la Cort de Cassació de la qual vostè forma part i del sistema jurídic francès?

El sistema de justícia francès està molt centralitzat. Comporta un primer nivell de jurisdicció, després 36 tribunals d'apel·lació i, finalment, un sol tribunal per unificar en cas de divergència de jurisprudència entre els tribunals d'apel·lació. Aquesta és la Cort de Cassació. Es troba a París i tracta litigis en matèria civil (hi ha també un tribunal per als litigis administratius, el Consell d'Estat, i el Consell Constitucional s'ocupa de la interpretació de la Constitució). La Cort de Cassació té un paper d'unificació del dret i només es pronuncia sobre qüestions jurídiques, és a dir, els litigis que tracta mai es refereixen als fets sinó a la possible violació de la llei i al desenvolupament del procés en les corts d'apel·lació.




Sobre el màster d'Integració Europea de la UAB

El màster d'Integració Europea aprofundeix en la tradició de la UAB d'oferir estudis de postgrau d'alt nivell en aquest camp i hi facilita una aproximació multidisciplinària (ciència política, economia, dret i relacions internacionals) amb una certa especialització en funció de la formació prèvia i de les preferències de cada inscrit. El màster incentiva els intercanvis i programes conjunts amb altres universitats. En aquest sentit, destaquem els programes de doble titulació amb la Universitat de Toulouse i amb la Universitat de Renmin (Xina).