Assenyalen la importància d'estimular la via sensorial per tractar la disfàgia post-ictus
25/04/2019
La disfàgia orofaríngia és una alteració de la deglució que afecta més de la meitat dels pacients que han patit un ictus. Aquest trastorn s'associa a complicacions severes com la malnutrició, la deshidratació, infeccions respiratòries i pneumònia aspirativa, una de les principals causes de mort en el primer any després de l'accident cerebrovascular.
Investigadors del CIBEREHD a l'Hospital de Mataró i la Universitat Autònoma de Barcelona, del grup que lidera Pere Clavé, acaben de publicar el primer estudi que avalua de forma completa els mecanismes fisiopatològics, tant de caràcter biomecànic com neurofisiològic, que expliquen la disfàgia crònica en pacients post-ictus. Els resultats d'aquesta investigació han posat de manifest la necessitat tant de l'abordatge terapèutic per a la rehabilitació de la via motora, a la qual es dirigeixen els actuals tractaments, com de la sensorial.
Característiques de la disfàgia post-ictus
Estudis previs del mateix grup ja havien descrit que, en aquests pacients, la disfàgia es caracteritza per un alentiment del tancament del vestíbul laringi i per una feble propulsió lingual del bol que causa la deglució insegura, amb aspiracions a la via aèria que condueixen a complicacions respiratòries majors (infeccions del tracte respiratori i pneumònia per aspiració) que empitjoren el pronòstic del pacient.
En aquest nou treball, que acaba de publicar la revista científica Translational Stroke Research, els investigadors van fer un seguiment sobre 30 pacients que havien patit un ictus unilateral amb posterior disfàgia orofaríngia crònica. En aquests pacients, es va incloure tant l'avaluació de les vies aferent (sensitiva) i eferent (motora) de la deglució.
Les principals troballes descrites per a aquests pacients van ser, d'una banda, una alteració severa de la biomecànica de la deglució amb una elevada prevalença d'aspiracions. En segon lloc, la investigació descriu una alteració de la via sensorial faríngia amb un retard en la conducció i integració dels impulsos aferents. I, com a tercera característica, s'apunta a una reducció de l'excitabilitat cortical de la via eferent amb pèrdua de la dominància hemisfèrica del control motor de la deglució.
"L'avaluació exhaustiva de la neurofisiologia de la deglució va mostrar que les alteracions biomecàniques que es troben normalment en la disfàgia orofaríngia posterior a l'accident cerebrovascular no només estan associades amb la pèrdua del domini motor de la musculatura deglutòria, sinó que també la disfunció sensorial faríngia exerceix un paper clau", explica Pere Clavé, investigador principal de l'CIBEREHD i professor de la UAB.
Aquestes troballes obren la porta a nous abordatges terapèutics que contemplin tractaments de rehabilitació per a les dues discapacitats, tant sensorial com motora, en pacients amb disfàgia crònica post-ictus. "És molt probable que el tractament de les alteracions de les vies neuronals tant aferents com eferents millori la funció deglutòria en comparació amb l'actual enfocament terapèutic centrat només en la via motora o eferent", explica l'investigador del CIBEREHD Omar Ortega, últim signant del estudi. "Els tractaments actius dirigits a restaurar la funció deglutòria en aquests pacients s'han d'adreçar a millorar aquests trastorns biomecànics i neurofisiològics crítics", conclou el Dr. Clavé.
Article de referència:
CABIB C, Nascimento W, Rofes L, Arreola V, Tomsen N, Mundet L, Muriana D, Palomeras I, Michou I, Clavé P, Ortega O. Neurophysiological and Biomechanical Evaluation of the Mechanisms Which Impair Safety of Swallow in Chronic Post-stroke patients. Transl Stroke Res. 2019 abril 2. doi: 10.1007 / s12975-019-00701-2. [Epub ahead of print]
Sobre el CIBEREHD
El Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa en la seva àrea temàtica de Malalties Hepàtiques i Digestives (CIBEREHD), dependent de l'Institut de Salut Carlos III (Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats) i cofinançat amb fons FEDER, té com a finalitat la promoció i protecció de la salut per mitjà del foment de la investigació. Aquesta activitat, l'abast de la qual inclou tant les investigacions de caràcter bàsic, com aspectes clínics i traslacionals, es fonamenta al voltant de la temàtica de malalties hepàtiques i digestives amb la finalitat d'innovar en la prevenció d'aquestes malalties i de promoure avenços científics i sanitaris rellevants a través de la col·laboració dels millors grups espanyols.