Aprendre a dins i aprendre a fora de l'escola: ruptura o contínuum?

08/04/2021

En el Butlletí anterior ens fèiem ressò del primer itinerari formatiu de l’ICE UAB (una proposta formativa al voltant d'un tema des de perspectives diferents i complementàries per part d'especialistes en aquell camp), centrat en la justícia i l’equitat educatives.

Vam concloure que les orientacions amb relació a la funció i la pràctica educativa a què ens deixava aquella trobada eren a acollir tothom i ajudar-lo a fer el propi camí, escoltar sense prejudicis, acceptar el caos, recobrar-nos com a comunitat, relacionar-nos-hi millor. Aprendre plegats.

Ara, després del desenvolupament del segon itinerari, que hem dedicat als aprenentatges a dins i a fora de l’escola, tot plantejant-nos si aquests aprenentatges impliquen una ruptura o un contínuum.

Ens preguntàvem si l'escola ha de fer visibles els aprenentatges que es produeixen en altres entorns i institucions? Si hi ha de mediar o si els ha de tenir presents i potenciar?

També, com s'aprèn sol i què significa aprendre en comunitat? Si es contradiu el model socioconstructivista i la idea de personalització de l'aprenentatge i d'aprenentatge individual? I de quina manera podem cercar entorns d'aprenentatge on aquests itineraris personals es puguin compartir i construir en la interacció amb els altres?

Amb relació al context actual, ens demanàvem especialment si hi ha una ruptura entre l'aprenentatge presencial i l'aprenentatge a distància i en línia? Com es relacionen tecnologies digitals i aprenentatge? Som capaços de pensar-hi críticament i intervenir-hi de manera eficaç i efectiva?

Hem comptat amb les veus de Jordi Solé Blanch, Carles Monereo, Linda Castañeda; Albert Sangrà i Fernando Hernández, juntament amb l’assistència i la paraula de més de 100 assistents, entre els quals molts membres dels equips de treball de l’ICE UAB.

Ha estat, de nou, un recorregut molt profitós que ens fa parar encara més esment a la funció de l’escola, la responsabilitat docent, el caràcter dels aprenentatges; el paper de la metacognició com a instrument imprescindible en qualsevol procés d’ensenyament aprenentatge, i l’atenció als actuals sabers escolars amb relació a la complexitat de la vida, polièdrica i incerta, feta d’aprenentatges arreu i mediats com més va més per les tecnologies digitals: mirada crítica.

En el Butlletí anterior ens fèiem ressò del primer itinerari formatiu de l’ICE UAB (una proposta formativa al voltant d'un tema des de perspectives diferents i complementàries per part d'especialistes en aquell camp), centrat en la justícia i l’equitat educatives.

Vam concloure que les orientacions amb relació a la funció i la pràctica educativa a què ens deixava aquella trobada eren a acollir tothom i ajudar-lo a fer el propi camí, escoltar sense prejudicis, acceptar el caos, recobrar-nos com a comunitat, relacionar-nos-hi millor. Aprendre plegats.

Ara, després del desenvolupament del segon itinerari, que hem dedicat als aprenentatges a dins i a fora de l’escola, tot plantejant-nos si aquests aprenentatges impliquen una ruptura o un contínuum.

Ens preguntàvem si l'escola ha de fer visibles els aprenentatges que es produeixen en altres entorns i institucions? Si hi ha de mediar o si els ha de tenir presents i potenciar?

També, com s'aprèn sol i què significa aprendre en comunitat? Si es contradiu el model socioconstructivista i la idea de personalització de l'aprenentatge i d'aprenentatge individual? I de quina manera podem cercar entorns d'aprenentatge on aquests itineraris personals es puguin compartir i construir en la interacció amb els altres?

Amb relació al context actual, ens demanàvem especialment si hi ha una ruptura entre l'aprenentatge presencial i l'aprenentatge a distància i en línia? Com es relacionen tecnologies digitals i aprenentatge? Som capaços de pensar-hi críticament i intervenir-hi de manera eficaç i efectiva?

Hem comptat amb les veus de Jordi Solé Blanch, Carles Monereo, Linda Castañeda; Albert Sangrà i Fernando Hernández, juntament amb l’assistència i la paraula de més de 100 assistents, entre els quals molts membres dels equips de treball de l’ICE UAB.

Ha estat, de nou, un recorregut molt profitós que ens fa parar encara més esment a la funció de l’escola, la responsabilitat docent, el caràcter dels aprenentatges; el paper de la metacognició com a instrument imprescindible en qualsevol procés d’ensenyament aprenentatge, i l’atenció als actuals sabers escolars amb relació a la complexitat de la vida, polièdrica i incerta, feta d’aprenentatges arreu i mediats com més va més per les tecnologies digitals: mirada crítica.