“Una forma d’interpretar el conflicte siri és entenent el canvi climàtic”

24/10/2019

David Castells-Quintana, Ciències Econòmiques UAB ’04, ha cursat un màster en Relacions Internacionals i Desenvolupament i un altre en Economia i es doctor internacional per la Universitat de Barcelona. Actualment exerceix de professor i investigador al Departament d’Economia Aplicada de la UAB. 
Una de les seves línies d’investigació principal relaciona el canvi climàtic amb processos migratoris i conflictes socials en grans ciutats. Quin tipus de planificació haurien d’estar fent els països per adaptar-se a les conseqüències del canvi climàtic? Quina relació hi ha entre el canvi climàtic i el conflicte de Síria? Ens ho explica a l’entrevista. 


Vas néixer a Colòmbia i vas començar allà els estudis. Com va arribar a la UAB? 
Em vaig establir a Barcelona als 19 anys, tot i que ja havia vingut abans perquè el meu pare és d’aquí. Una raó important per venir a Barcelona va ser el meu interès pels temes de desenvolupament econòmic, la pobresa, la desigualtat. Aquests són temes que a Colòmbia, encara que soni paradoxal, no s’estudien, allà l’economia és el que a vegades la gent pensa que és: empresa, finances, fer diners, i per mi l’economia és estudiar el benestar de les persones. 

Quins van ser els teus primers passos professionals?
Durant els estudis, combinava la facultat pel matí i el tennis per la tarda, de fet, em vaig dedicar varis anys a jugar i ensenyar tennis, un esport que encara practico. Després vaig seguir estudiant, vaig treballar varis anys a empreses privades, com Decathlon o Desigual, i vaig fer un màster en Relacions Internacionals i Desenvolupament a la UAB i un en Economia a la UB. Finalment vaig aconseguir una beca de la Generalitat, que em va permetre entrar al doctorat, la meva tesi es va titular: “Concentració de recursos i desenvolupament econòmic.” Quan em vaig doctorar el 2015, buscant feina, vaig tenir la sort que em contractessin a al UAB i va ser molt bonic tornar on havia estudiat.

Durant el doctorat, vas fer un estança a la London School of Economics. 
Sí, un requisit per obtenir el doctorat internacional és fer una estança internacional i presentar la tesi en anglès. A Londres és on vaig començar d’una forma més professional a investigar sobre el canvi climàtic, vaig participar en un projecte a nivell mundial per entendre els seus efectes, a llarg termini, en les dinàmiques socioeconòmiques. Moltes vegades s’estudia el canvi climàtic en relació a un impacte econòmic concret, per exemple, quants milions li costa a Barcelona que pugi el nivell del mar. O a vegades es calcula l’adaptació, quant ens costaria adaptar-nos al canvi climàtic. Però aquest projecte estudiava el canvi climàtic en relació al desenvolupament institucional, pel que fa al conflicte o a migracions, dinàmiques que no relacionaries directament amb el canvi climàtic, però que, en una escala de temps més llarga, són efectes molt importants que avui ja podem veure. 

I com es relacionen exactament aquestes dinàmiques?
El canvi climàtic, tard o d’hora, desplaça la població i acaba generant conflictes. És una de las tragèdies de l’Àfrica subsahariana, per exemple, perquè tens molta gent pobre vivint en una de les zones rurals que s’està desertificant més ràpidament, el Sahel. Aquesta gent, ja no pot viure allà, i se’n va a les ciutats com Lagos o Nairobi, ciutats que de cop exploten en població, o és gent que intenten creuar el Sàhara i es queden allà, o moren a les nostres costes. Això és en part per la pobresa, en part per conflictes, però també és conseqüència del canvi climàtic. A Àsia també hi ha molts desplaçaments, però al revés, allà és perquè plou molt, perquè el Monsó ara és més intens. 

Vas començar a estudiar els efectes del canvi climàtic a Londres i ho vas incorporar com a línia d’investigació pròpia.
Sí, quan vaig tornar de Londres, vaig seguir treballant amb alguns investigadors i ara són els meus coautors amb els que treballo en una de les meves línies d’investigació. Som un equip internacional de quatre investigadors, amb els que ja he publicat sobre canvi climàtic i desenvolupament, i amb qui tenim dos projectes paral·lels en marxa. Quan fas aquests grups d’investigació normalment busques persones amb interessos comuns, però que siguin complementaris. Nosaltres tenim un expert en dades climàtiques, una experta en dades satel·litals de lluminositat nocturna i jo que sóc més expert en temes d’urbanització. La investigació moderna permet que sigui molt fàcil de treballar amb universitats i gent diferent i et dona l’oportunitat de combinar diferents àrees d’experiència, capacitats i punts de vista.

L’estança internacional t’ofereix l’oportunitat d’investigar en altres projectes, però també una connexió amb altres investigadors, llavors. 
Clar, de fet, ara mateix sóc coordinador d’Erasmus de la Facultat d’Economia i Empresa i li dic als alumnes que fer una estança a l’estranger canvia la teva manera de pensar, és un antídot a més a molts problemes, quan viatges fora, et dones compte que potser la teva religió no era tan important com pensaves, la teva bandera no era tan important com creies, les teves conviccions, potser, no eren les adequades o n’hi ha d’altres. 

Tornant al vostre grup d’investigadors. Quines línies d’investigació seguiu ara? 
Un dels nostres projectes en curs és mostrar desplaçaments migratoris causats pel canvi climàtic utilitzant dades de temperatura i precipitacions. A través d’unes dades públiques de la NASA, vam muntar una base de dades on pots veure en cada regió del món, en cada moment, el nivell mitjà de precipitacions i de temperatura i això ho combinem amb una base de dades global de distribució de la població.  Amb tècniques economètriques estimem l’impacte del canvi de temperatura o en precipitacions en els desplaçament de població, i veiem com les condicions climàtiques extremes expulsen la població, normalment del camp a les ciutats. 

I relacioneu tots aquests moviment migratoris, derivats del canvi climàtic, a més, amb conflictes socials.
Sí, una de les conseqüències de tots aquests desplaçaments, és que moltes ciutats creixen desproporcionadament. Mirem què passa en aquestes ciutats, i aquí tenim una altra base de dades internacional que et mostra el nombre i la intensitat dels conflictes en aquella ciutat, que poden ser des de manifestacions o protestes més estructurades a guerres civils, i aquests conflictes poden ser l’última baula del canvi climàtic. Gent que vivia en les zones rurals, i ja no ho poden fer, han de marxar a la ciutat sense res, no aconsegueixen treball, viuen normalment en zones urbanes paupèrrimes, i clar, això acaba generant conflictes socials. 

És una manera diferent d’entendre els orígens d’un conflicte social.
Sí, i una qüestió interessant és que veiem que és molt més global del que podríem pensar. Una forma d’interpretar el conflicte siri també és entenent el canvi climàtic. Síria era un país relativament desenvolupat, però on molta gent depenia, directa o indirectament, de l’agricultura i la vida rural, i és un dels països que en les últimes dècades més s’ha desertificat. La lluita pels territoris i per l’aigua és un factor per entendre el conflicte, no dic que sigui l’únic determinant, però és un factor més que pot intensificar conflictes. 

També relaciones l’extremisme polític i el canvi climàtic.
Clar, si ets pobre, has perdut el teu treball en zones rurals, et vas desplaçant, la teva vida és un desastre, qualsevol que et vengui una història fantàstica, te la creuràs: “Lluita per la meva religió, lluita per la meva bandera...” Llavors el canvi climàtic acaba generant més polarització i és una cosa que moltes investigacions ja mostren.

La meitat dels habitants del planeta viuen avui en àrees urbanes. Què implica això en el benestar de les persones?
Des de la revolució industrial, el món s’ha tornat cada vegada més urbà i aquest procés d’urbanització és normal i positiu, en el sentit que les zones urbanes són més productives, t’ofereixen més i la realitat és que la majoria de la gent prefereix viure en zones urbanes. Però aquest és un procés normalment lent, el problema és que en els últims s’ha accelerat moltíssim i s’ha desconnectat del procés d’industrialització, de la part natural de desenvolupament econòmic. Ara moltes ciutats creixen perquè molta gent es veu empentada a aquestes ciutats, i hi ha moltes ciutats que creixen de forma no sostenible, es converteixen en una aglomeració de persones, però sense infraestructures bàsiques, sense possibilitat de treball, amb milions de persones sense accés a electricitat, aigua potable, sense un sistema de transport. 

A Espanya, hi va haver un moviment migratori important del camp a la ciutat als anys 50-60. Unes 100.000 persones van arribar a viure en barraques a Barcelona, les últimes no es van demolir fins abans dels Jocs Olímpics de Barcelona ’92.
És semblant, la diferència és la dimensió. Sempre arribarà gent a les ciutats i sempre hi haurà un excés de gent que durant un temps no troba treball, no té ingressos i viu en suburbis i barriades, com a Barcelona. Però si la ciutat és una ciutat mínimament productiva, les oportunitats s’aniran generant, que és el que va passar a Barcelona, amb més o menys temps, la ciutat acaba absorbent a aquesta gent, troben un treball i les infraestructures van creixent. El problema és si això succeeix a una ciutat pobre, per exemple, Lagos a Nigèria. Barcelona té ara mateix 1,6 milions d’habitants, Lagos té aproximadament 24 milions, dels quals, 20 són relativament nous. L’assimilació de 20 milions de persones triga moltíssim més que la de 100.000.

Parles en un dels teus articles de la injustícia que suposa que les conseqüències de la contaminació siguin molt més exagerades en països poc contaminants.
Si, és molt trist que els països que més pateixen són, per exemple, els països de l’Àfrica subsahariana, per estar en el tròpic i just sota del Sàhara, per una situació geogràfica que no depèn d’ells i són justament els que menys contaminen. En canvi, Europa o els EUA, que són dels països que més han contaminat, de moment no pateixen tant les conseqüències. I això és un problema que impedeix que ho solucionem, perquè si jo pateixo el cost de la meva pròpia contaminació, seria més conscient i deixaria de contaminar, el problema global és aquest, que uns contaminen i els altres ho pateixen. 

Una de les teves àrees d’estudi és la urbanització, expliques en un article que és essencial la planificació per afrontar el canvi climàtic. 
Clar, assumint que les ciutats començaran a rebre cada vegada més gent, has de fer una planificació a llarg termini de les infraestructures necessàries i també m’agrada recordar la planificació a nivell nacional, és a dir, assumint que hi haurà desplaçats climàtics, com puc evitar que tot el món vagi cap a la capital. O fins a quin punt puc intentar ajudar perquè es quedin en la zona rural o si realment és una zona que està desertificada i no té sentit, llavors els puc ajudar a desplaçar-se o adaptar-se a altres zones.

Aquesta planificació l'està fent algun país? 
Ben fet, jo crec, que de moment cap. Nacions Unides sí que fa esforços en aquest sentit, hi ha molta investigació i s’avança en aquests temes, però no sol estar en els seus plans de desenvolupament, ara comencen a estar, però no és una cosa que a un polític li doni vots.

Has publicat dos llibres, “Los riesgos de un planeta abarrotado” i recentment, “Qué planeta heredarán nuestros nietos”.
Sí, en el primer parlo del creixement de la població mundial, fa dos segles érem uns mil milions d’habitants i ara som set mil milions i mig; ens hem multiplicat per set en molt poc temps. Per tant, més consum, més producció i més contaminació.  
I en “Qué planeta heredarán nuestros nietos”, plasmo les meves investigacions, d’una forma senzilla, és un llibre de divulgació. Intento explicar totes aquestes dinàmiques globals d’una forma reflexiva, inclús entretinguda, però sempre mostrant-li al lector que hi ha una investigació científica darrere. Vull fer reflexionar sobre el món que estem creant, en quant a canvi climàtic, però també en quant a conflictes, els fonamentalismes. I un món sense espècies, parlo de l’extinció massiva d’espècies que estem vivint, amb una taxa actual d’extinció 100 vegades major a la natural. Un món on a mi no m’agradaria viure.

Explica’ns algun projecte de futur.
Quan acabem els projectes en els quals estem treballant, el nostre repte de futur és intentar entendre l’impacte que té el canvi climàtic sobre la desigualtat, perquè normalment pateixen més els pobres que els rics, perquè quan ets ric, et pots adaptar. Per tant, és probable que, a més canvi climàtic, més desigualtat. Volem estudiar els mecanismes, les formes, intentar quantificar, també tenint un enfoc global de com accentua el canvi climàtic la desigualtat. 

Fa uns mesos, la UAB va declarar l’estat d’emergència climàtica, i dedicarà la Festa Major i tot l’any a activitats sota el lema: “Emergència climàtica: la UAB actua!". Què et sembla?
Genial, a mi el que em va enamorar de l’Autònoma era això, la plaça cívica, la diversitat d’opinions i aquest activisme, del que, encara que desafortunadament a vegades s’abusa, és un gran capital que té la Universitat. I aprofitar això, per intentar conscienciar a la gent del canvi climàtic, em sembla fantàstic.